LA VIDA EN UN POBLE DE PAGÈS ERA AIXÍ

COM ERA LA VIDA DE PAGÈS A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT, COM FEIEN L'OLI, EL VI, COM CONREAVEN LA TERRA, COM ARRABASSAVEN UNA VINYA?...

A POC A POC ANIREM DESGRANANT AMB L'AJUDA DE LA MEMÒRIA, DOCUMENTS, OBJECTES,... FETS QUOTIDIANTS DE COM ES VIVIA A PAGÈS.

EL POETA

Començo el bloc amb un poema de Miquel Martí i Pol que resumeix una vida senzilla, com a preàmbul de la nostra jubilació, paraula que té una connotació d'alegria expansiva. Procurarem mantenir uns objectius vàlids i crear uns altres que la pròpia vida ens ofereixi a través de les expèriencies viscudes, del fer i desfer de cada dia i de nous aprenentatges, així anirem omplint aquest bloc.

EIXARM DE LA VIDA SENZILLA

És bo de seure a casa en la penombra
amb un llibre a les mans, no començat
mentre el sol bat amb fúria defora
i tot deu incitar a la desmesura.

És bo reposar els ulls i el pensament
en els perfils més coneguts dels mobles
i sentir al lluny el brum del automòvils
en què la gent va i ve desficiosa.

I és bo també assaborir els instants
de quietud total, perquè el silenci
és aigua de paraules que concreta
l'entrellat subtilíssim del poema.

És bo de viure en qualsevol moment,
a estones sol, d'altres en companyia,
bo i escoltant les veus que el pas dels anys
i un fosc impuls convertiran en himnes.

Miquel Martí i Pol