Per aixafar els grans de raïm, es passaven entre uns corrons de ferro que hi havia a can Cases, era una màquina bastant més gran que la que podem observar a la fotografia però que serveix a tall d’exemple, es necessitaven quatre persones per posar-la sobre dos taulons o baixar-la sobre les fustes del cup. Eren pocs els que ho feien d’aquesta manera,d’ altres aixafaven el raïm amb els peus, alguns deien que aixafant-lo amb el peus s’espremia més el raïm.
Les portadores posseeixen dos banyots, formats de peça única amb les seves dogues corresponents per poder agafar- la entre dues persones mitjançant els semalers, s’havia d’anar amb molt de compte perquè amb el moviment no vessés el vi. Hi havia portadores de diferents mides, fins i tot de rodones.
El vi es posava en les portadores, per portar-lo a casa i abocar-lo en les botes.
El barral podia servir per transportar el vi, l'oli i la bassa. Constava d’una tapa de fusta i un tap de suro.
Els embuts es col•locaven al forat de la bota per abocar-hi el vi
Del cup al xopet, del xopet a la portadora i de la portadora a la bota. El cup tenia un tap de suro en el qual es posava una aixeta de la qual sortia el vi que anava a parar al xopet.
El xopet era un forat a terra de forma quadrada o rectangular protegit als laterals per pedra o rajoles, al fons hi havia una superfície més fonda a on anaven a parar pinyols o restes del raïm i estava tapat per una trapa de fusta.
La brisa que quedava es posava a la premsa per aprofitar el poc vi que encara es podia treure.
Diferents tipus de premses
El colador es col•locava sobre la portadora perquè els pinyols que passaven pel filtre del cup no quedessin barrejats amb el vi.
Les manxes: Les botes tenien un tap a sobre per abocar-hi el vi i per manxar quan es volia purificar l’aire per donar-li el lluquet.
El cassó o bujol com es deia en altres contrades es feia servir per recollir el vi del xopet i abocar-lo amb el colador a la portadora.
El rascabota s’utilitzava per treure les mares del cul de les botes un cop acabat el vi.
Les calderes de coure es feien servir per bullir el vi de la “bota del racó”. També tenia altres aplicacions: en la matança del porc s’hi bullien les botifarres i altres derivats i per fer sabó.
El pagès anava a treballar al camp tot el dia,així que portava el cistell de la feina amb el menjar i el barrilet per beure.
A primera hora esmorzava, l’Enric deia que els del Prat dinaven a les 12 i aquí deien que ho feien a la una , després es feia la migdiada. La feina continuava fins que gairebé es feia fosc..
Diferents tipus de botes
Fotografies fetes al Museu d’eines del pagès de Sant Climent de Llobregat.
