(14) EL CONCEPTE DEL TEMPS A L’ ÀFRICA I A EUROPA

Fotos Mercè Godall

Viure a l’ Àfrica és fruir d’una altre concepció del temps, en contrast amb Europa.

I no em refereixo a l’hora. Es tracta,  més aviat, d’un temps contemplatiu, quiet, que contrasta amb el temps frenètic del món occidental i capitalista.

Europa és previsió, preocupació pel futur, desig de dominar-lo, angoixa pel demà. Es volen fer tantes coses que no hi ha temps per a res. Manca el temps del diàleg, de la companyia amistosa, del silenci i de la reflexió, del descans, del dormir. Es fan tantes coses que no hi ha temps de ser.

Àfrica, en canvi viu el present amb fruïció o patiment de l’ara, el futur és molt lluny o potser no arribarà. Hi ha temps per a tot. Al principi costa d’acostumar-s’hi. Després t’hi habitues. És temps ric, tot passa lentament.

Les relacions humanes són importants. Els mercats en són l’exemple més clar, són lloc de rencontre, de converses, de diàlegs, de mercadeigs. Es descobreix una nova dimensió més propera a la realització personal, i més en sintonia amb l’esser profund de cadascú. 

El temps de l’Àfrica té també els seus riscos. Entre ells, el de no saber aprofitar-lo. Aquestes diverses concepcions del temps fa que se’n desprenguin uns comportaments i estils de vida diferents.

Les dues filosofies, contradictòries entre sí, tenen les seves virtuts i els seus defectes. Potser seria ideal barrejar-les totes dues. Cal contrastar aquestes dues filosofies i aprofitar-ne les seves aportacions. Així s’arriba al diàleg intercultural.

Als que ens visiten per primera vegada, sempre els impacta aquest contrast del temps. Amb la nostra mentalitat europea no acabem d’entendre aquesta lentitud i no previsió, ni preocupació, pel futur. Aquí es viu i ens preocupem pel present. El demà ja ho veurem. Això comporta una manera de fer i  de ser.

Com que hi ha temps per a tot i no hi ha presses, el temps no compta. Per tant, es va caminant al ritme de cadascú. Encara que el mercat és lluny. Ja s’hi arribarà. Així mateix és el retorn a casa.

I això cada dia, sobretot per a les dones i filles dels pastors nòmades, que cada dia han de fer un mínim de quinze quilòmetres per vendre la llet al mercat.

Aquesta lentitud del temps dóna també calma i serenitat a les persones, que es noten en el seu estat d’ànim i en el seu parlar. Aquest temps calm també ajuda a contemplar. Tenen un gran esperit d’observació. Sense adonar-se’n, saben veure i descobrir coses que a nosaltres ens passen inadvertides.

Un temps que dóna un tarannà i una manera de ser, que els ha fet resignats però no conformistes. Un temps que s’encomana i et dóna serenitat, contemplació i calma. Un temps aprofitat.

                                               Sisco Pausas

(13) CONSTATACIONES DE L’ ÀFRICA: ELS INFANTS

M’agradaria començar pels infants. I és que també dintre de les festes nadalenques a casa nostra especialment, al contrari de l’ Àfrica, hi ha la festa dels Reis, on l’infant és el protagonista.

L’ Àfrica és un esclat de nens i nenes. Hi ha desenes i desenes d’infants a tot arreu.

És la vida que, com més amenaçada es troba, brolla més abundantment . Per això quan alguns visiten l’ Àfrica, exclamen espontàniament  que la vida no s’acabarà. Els infants són la joia de l’ Àfrica, però se ‘t  trenca el cor en veure que gaudeixen de tan pocs mitjans per desenvolupar-se.

Els infants de l’ Àfrica, la majoria, caminen descalços, van rapats al zero per no tenir polls, porten la roba estripada. No tenen vídeo, jocs ni pilotes de reglament, però sí ganes de jugar.

L’altre dia, anant al mercat de Blangoua, vaig veure en un racó un nombrós grup de nens amb filferros, trossos d’espardenyes, llaunes, etc., que treballaven artesanalment per fer-los esdevenir  un cotxe ben construït. També, a partir d’unes robes i uns cordills reproduïen l’esfera que els serviria com a pilota.

Rere de cada objecte descobreixen possibilitats insospitades. No posseeixen gaires joguines, però tenen temps i ganes de jugar. Les nenes no necessiten res perquè porten a l’esquena o als braços la vida de veritat: el seu germanet o germaneta, hores i més hores. Pots veure una adolescent  que ja és mare, que treu el pit i el dóna al seu nadó.

També t’adones que encaixar la mà esdevé la forma més habitual de saludar-nos amb els infants, mentre aquests diuen Bonjour (Bon dia). Els agrada força saludar a l’estil del bàsquet  i fer petar els dits.

Les mans infantils ofereixen atenció, afecte, benvinguda. Algunes són mans enjogassades, s’agafen fort,  es pengen del braç i es gronxen tots satisfets. Altres mans cerquen companyia. Altres vegades escorcollen amb les seves mans les teves, grans i blanques. Els fa gràcia els pèls.

M’agrada contemplar les mans dels infants quan resem el Parenostre. En un primer moment en actitud de lloança, en el segon d’ofrena i intimitat. A base de donar la mà s’obre el camí de l’amistat.

Tan de bo que aquesta amistat ajudi els infants de l’ Àfrica a créixer  i desenvolupar-se.

                                                                       Sisco Pausas

Fotos Mercè Godall

VISITA A MONTSERRAT

Aquesta setmana hem estat uns dies a Montserrat una muntanya única, un lloc de repòs i meditació, amb una naturalesa prodigiosa i una història més que mil·lenària, que alberga el monestir de l’ordre benedictí, fundat per l'abat Oliba l’any 1025 i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, talla romànica del segle XII. 

L’espiritualitat, la cultura i la naturalesa són l’al·licient que ens ha permès gaudir d’una estància plaent i enriquidora que cada any volem repetir i on trobem sempre nous descobriments.

 

Per visitar el santuari i accedir al cambril on està allotjada la imatge de la Mare de Déu hem de travessar capelles laterals embellides amb pintures i escultures.

Segons la llegenda la primera imatge de la Mare de Déu, coneguda popularment com la Moreneta fou trobada per uns pastorets a l’interior d’una cova l’any 880.

 

El bisbe va intentar traslladar la imatge a Manresa, però no va ser possible, perquè l’estàtua pesava massa, això va ser interpretat com el desig de la Moreneta de romandre al lloc on l’havien trobada i aquí es va erigir l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir

Al costat esquerra de la façana es troben les restes de l’antic claustre gòtic  (1476), construït per l’abat Giuliano della Rovere que més tard va ser papa amb el nom de Juli II.

 

Unes passes més endavant en un espai enjardinat podem contemplar una bella creu gòtica del segle XV. 

 

El museu de Montserrat té una representació de pintures del segle XIII al XVIII de Caravaggio, Tiépolo, Berruguete, El Greco entre d’altres i una de les millors col·leccions de pintura, dibuix i escultura catalanes amb obres de Fortuny, Martí Alsina, Rusiñol, Casas, Mir, Nonell, Gimeno, Anglada Camarasa, Picasso, Dalí, etc.

Podem veure també una representació de l’impressionisme francés amb obres de Monet, Sisley,  Degas, Pissarro, etc i una mostra contemporània de Chagall, Braque, Le Corbussier, Rouault, Miró, per enumerar alguns artistes. Altres seccions molt interessants són les d’arqueologia, orfebreria i icones.

Sant Jeroni de Caravaggio

Montserrat ofereix molts itineraris amb diferents graus de dificultat per gaudir de la naturalesa.  

Un dels més planers amb una vegetació generosa i amb la llum nítida de l’obaga és el camí del Degotalls, un indret ideal per al recolliment.
 

Al llarg del camí veurem monuments a artistes de renom i majòliques que representen diferents advocacions a la Mare de Déu.