SANT CLIMENT, A PAGAR ! (5)

La aplicació de la Constitució de 1812 “La Pepa” va ser força breu, desprès d’un període d’efervescència i il•lusió, van començar els desenganys i l’escassetat.

A través d’una sèrie de circulars i decrets enviats als pobles és possible imaginar-se aquells temps tan durs i decebedors.

Cada document té un valor testimonial, per la qual cosa, he preferit numerar-los per ordre cronològic, perquè el lector pugui seguir el dia a dia d’una desfeta i de la posterior restauració borbònica.

Són els diferents capítols d’un breu moment de la nostra història, no està tot, ni de bon tros, però ens pot apropar, si més no, al que i el com vivien aquell episodi.

De totes maneres, vull reivindicar els ideals que mouen els pobles, buscant sempre amb seny i audàcia el fet d’aconseguir-los.

El 10 de setembre de 1822 a l’Ajuntament de Sant Climent reben la següent nota de la Comandancia de la 3ra. Línia, (eren las tropes liberals que lluitaven per defensar el govern constitucional):

*Hallándome facultado para mandar los adeudos de contribuciones y acudir a las urgentísimas necesidades de la tropa que está bajo mis órdenes, no puedo menos que hacer presente a los Pueblos de esta línia, la escasez en que se hallan para acudir a su subsistència y la sagrada obligación que tienen de dar cumplimiento al pago de sus adeudos, en esta inteligencia espero se servirà V.S. disponer en todo el día 12 del corriente, se me presente un comisionado con cinco mil doscientos diez y seis reales y treinta y dos maravedís, que tiene en descubierto ese pueblo perteneciente a consumos, en el segundo año económico pasado, y de no verificarlo puntualmente (lo que no espero), me veré precisado a tomar serias providencias contra V.S. por exigirlo así el bien de la patria y el mejor servicio de la Nación.

Advirtiéndole no le servirà de excusa el que los facciosos le han quitado el dinero, pues si necesita fuerzas para su conducción se las facilitaré, y lo mismo para los morosos en pagar sus cuotas".

Martorell, 10 de setiembre de 1822

Señor Alcalde Constitucional de Sant Climent de Llobregat

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat

LA FI DEL TRIENNI LIBERAL (4)

El trienni liberal va ser una revolució frustrada, va voler transformar el país des de dalt oferint una sèrie d’avantatges sota un programa de reformes constitucionals, mentrestant el poble es mantenia al marge del canvi.

Les classes dominants no es van deixar convèncer i les tímides reformes no van ser suficients per guanyar-se el recolzament del poble, sobretot dels pagesos, ja que l’augment dels impostos en diners era particularment carregós pels camperols, que vivien en règim de subsistència, amb una economia d’enfonsament dels preus agrícoles i per tant se’ls feia difícil obtenir els diners que demanaven els recaptadors d’hisenda.

Amb la desamortització es va perdre la oportunitat d’atraure els camperols, facilitant l’accés a la propietat de la terra. El govern liberal va vendre les finques afavorint la burgesia.

La intervenció de l’exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, l’abril de 1823, no va trobar gaire resistència i va perseguir els liberals fins a Cadis, que s’havien refugiat amb Ferran VII com a ostatge.

Mentrestant es restablia la segona restauració de l’absolutisme, l’anomenada dècada ominosa.

La Regència del Regne comunicava el 3 de juliol de 1823 el següent decret:

Artículo primero. Cesarán inmediatamente todos los empleados civiles que no lo hayan sido por el REY nuestro señor, antes del atentado cometido en 7 de Marzo de 1820, quedando también sin efecto los honores conseguidos desde aquella fecha.

Art. 2.º Serán repuestos todos los empleados por su S.M. antes del mencionado día, que hayan sido separados por desafectos al llamado sistema constitucional, y conservado su buena opinión.

Art. 3.º No han perdido esta los dichos empleados, que después de haber sido separados de sus destinos, no consta hayan coadyuvado a las miras del gobierno revolucionario,...

Art. 4.º Quedarán sujetos a la purificación de su conducta política, a efecto de continuar o ser repuestos los empleados nombrados por S.M. antes del 7 de marzo de 1820,...

Art. 5º Para esta purificación se tendrán por suficientes los informes reservados de su conducta política y calificación de la opinión pública que hayan gozado en los pueblos de sus respectivos destinos, tomándose a lo menos de tres personas, y estas bien marcadas por su adhesión a la sagrada Persona de S.M. y al Gobierno Real,...

Art. 6º Los ministros ya repuestos en el Consejo de Castilla, procederán a la purificación de los no repuestos,... Lo mismo efectuarà el Consejo de Indias, respecto de sus ministros no repuestos,...

Art. 7º La purificación de los demás empleados correrà en Madrid a cargo de una Junta, que se crea en virtud del presente decreto,...

Está rubricado. Palacio 27 de junio de 1823.

Lo que traslado a V. Para su inteligencia y puntual observancia de cuanto se previene por S.A. la Regencia del Reyno. Dios guarde a V. muchos años. Mataró 24 de julio de 1823.

EL CONDE DE SANTA CLARA

És rebut a Sant Climent el 6 d’agost de 1823.

El futur de la història d'Espanya va quedar segellat.

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat

LA MILÍCIA NACIONAL. ANY 1820 (3)

La Constitució de 1812 (La Pepa), establia la creació de la Milícia nacional, però Ferran VII al reimplantar l’absolutisme l’any 1814, deté el procés liberal.

Una de les primeres mesures del nou Govern l’any 1820 va ser la d'organitzar la Milícia nacional que entre d'altres coses expressava en l'article primer de la Constitució:
“Todo español desde la edad de diez y ocho años hasta la de cincuenta cumplidos está obligado al servicio de la Milicia nacional.

El servicio de esta milicia no es motivo para que los individuos que sigan alguna carrera literaria dejen de concurrir a las universidades correspondientes. Tampoco será impedimento ausentarse del pueblo, siempre que le acomode para sus negocios, debiendo en este caso avisar a su comandante.

Formados los cuerpos, harán el competente juramento a cuyo efecto el primer Domingo pasarán en formación a la iglesia, y asistirán a la misa mayor, después del cual el Cura párroco les hará una exhortación que les recuerde sus obligaciones.

Ningún miliciano está obligado a usar uniforme, pero el servicio que a cada uno corresponda, deberá hacerlo con el distintivo de la escarapela, fornituras y armamento.

Corresponden a los fondos de la Milicia nacional, la cantidad de cinco reales mensuales, por razón de excepción del servicio personal.

Estos fondos serán aplicados a la paga de Trompetas, tambores y Pitos y a la compra de municiones de guerra,...”.

Els milicians es van convertir en una força local que depenia dels Ajuntaments, va estar mediatitzada sobre tot pels elements radicals. Al ser incompatible amb l’exèrcit , es va nodrir d’oficials retirats, era freqüent la indisciplina, per tant no era una força eficaç.

L’Ajuntament de Sant Climent entre d’altres rep una circular del Govern instant-lo al pagament dels cinc reals mensuals que devien donar a la Milícia nacional aquells que estan exempts de servei (metges, cirurgians, boticaris, mestres de primeres lletres, catedràtics, els simples jornalers , mariners,...

A més a més afirma la citada comunicació, que la Diputació no creia que es veuria obligada a haver de recordar el compliment d’un article tant terminant de la llei.

Un temps, una època, els fets històrics tornen a repetir-se cíclicament, segur que trobareu paral•lelismes amb fets posteriors ocorreguts durant la guerra civil espanyola (1936-1939).

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat