22 de desembre del 2015

TIEMPO ATRÁS. TEMPS ERA TEMPS (6).EL HOGAR DE LEÑA. LA VORA DEL FOC

El uso del fuego viene de muy antiguo, se ha utilizado tanto para calentar, como alumbrar o cocinar los alimentos. La vida familiar giraba alrededor de este elemento tan preciado.

En la Edad Media los pueblos se censaban por fuegos, no por habitantes.

En el campo la leña era una fuente de energía muy importante para hacer fuego.

El hogar de leña en mis tiempos de niño y de joven, con los troncos de madera y sillas de enea, eran el punto central de la estancia, daba calor familiar en las tardes de otoño, invierno y primavera, con charlas y tertulias que correspondían al vivir de aquellos días.

Eran muchos los hechos que rodeaban la lumbre, como utensilios se utilizaban unos tostadores y unas pinzas para remover las brasas y acercar los troncos.

El aventador de esparto servía para encender el fuego cuando quedaba ahogado y así reavivar-lo.




El hogar de leña estaba amparado por las paredes laterales y la pared del fondo, era en esencia un lugar emblemático de la casa.

En el centro había cogido en la pared un gancho de hierro grueso como una muñeca, allá iba enganchada una cadena que tenía adherida una pieza de hierro con gancho entre punta y punta para coger la olla grande, según se usara para hervir el agua, para hacer jabón o la matanza del cerdo.



También se le ponían dos brazos terminados en dos ganchos para sostener las dos asas de la olla y hacer el caldo o lo que conviniera.

En la olla grande se hacía hervir la comida del ganado.

El trébedes (tres pies) era un soporte de hierro donde se ponía la olla, la paella, la cazuela y las parrillas para freír, hervir o hacer carne o verduras a la brasa.

A última hora de la tarde, tapado con la ceniza, se ponían al calor de las brasas: boniatos, patatas, cebollas, membrillos, manzanas, ... hechas de esta manera tenían un sabor incomparable.

Para sentarse alrededor de la lumbre, había dos pilones y dos sillas de enea y en un nivel más bajo cinco o seis sillas más altas, también de enea, que rodeaban el hogar, la gente cuando entraba bebía del porrón y se  sentaba junto al fuego para hacer la tertulia.


En el lado contrario a la lumbre había dos fogones de hierro fundido con las brasas y más abajo el cenicero.

Más tarde junto a los fogones se puso la cocina económica, también de hierro fundido, con tres fogones circulares, un horno a la izquierda, y abajo un sitio para poner la leña y más bajo el cenicero.

Encima de la cocina económica había sobre una altura de metro y medio, baldosas blancas y por encima una madera gruesa con ganchos para colgar el cucharón, la espumadera y otro enseres.



Y encima había colgados siete platos hondos, grandes, pintados a mano de épocas inmemoriales.

El armario que estaba en un rincón, tenía dos puertas con cristal y cortinas, con estantes de forma triangular, allí se guardaban platos, tazas, vasos,...

El mármol de la cocina, grueso y de color blanco como el fregadero, tenía dos agujeros que desaguaban en un pozo muerto.

El armario de madera, estaba forrado con una mosquitera para mantener la vianda cocida o cruda, fresca y protegida.

La mesa de la cocina tenía un cajón en cada esquina donde se ponían el cuchillos, tenedores y cucharas.

El techo estaba tenia vigas de hierro negro, con bovedillas de color amarillo.

El suelo estaba hecho con baldosas cuadradas de barro cocido.

La ventana se cerraba con unos ventanales de madera y por fuera tenía una reja de hierro.

Volver a hacer una cocina como aquella, hoy parece lo imposible.

LA VORA DEL FOC

L’ús del foc ve de molt antic, s’ha utilitzat tan per escalfar, com il·luminar o cuinar els aliments. La vida familiar girava al voltant d’aquest element tan preuat.

A l’edat mitjana els pobles es censaven per focs, no per habitants.

A pagès la llenya era una font d’energia molt important per a fer foc.

La vora del foc en els meus temps de petit i de jove, amb els pilons de fusta i les seves cadires de boga, eren el punt central de la estància, que donava escalfor i caliu familiar a les tardes i vesprades de la tardor, l’hivern i la primavera, amb xerrades i tertúlies del temps que corresponia viure en aquells dies.

Eren molts els fets que voltaven vora del foc, com a estris utilitzaven uns torrapans i uns molls per remoure les brases i acostar els troncs.

El ventall fet d’espart sencer servia per encendre el foc quan quedava ofegat i així revifar-lo.

L’espai del foc estava emparat per les parets laterals i la paret del fons, era en essència un lloc emblemàtic de la casa.

Al centre hi havia agafada a la paret una lleva de ferro gruixuda com un canell, allà anava enganxada una cadena que tenia adherida una peça de ferro amb ganxo a punta i punta per agafar l’olla gran, segons es fes servir per bullir l’aigua, per fer sabó o bé la matança del porc.

També se li posaven dos braços acabats en dos ganxos per sostenir les dues nanses de l’olla i fer el caldo o el que convingués.

A  l’olla gran s’hi feia bullir el menjar del bestiar.

El trespeus era un suport  de ferro on s’hi posava l’olla, la paella, la cassola i les graelles per fregir, bullir o fer carn o verdures a la brasa.

A l’última hora del vespre , tapat amb la cendra, es posaven al caliu: moniatos, patates, cebes, codonys, pomes,... fetes d’aquesta manera tenien un gust incomparable.

Per seure al voltant de la vora del foc, hi havia dos pilons i dues cadires de boga i en un nivell més baix cinc o sis cadires més altes, també de boga, que envoltaven la llar, la gent quan entrava bevia a galet del porró i seia al costat del foc per fer la tertúlia.

Al cantó contrari a la vora del foc hi havia dos fogons de ferro colat amb les brases i a sota el cendrer.

Més tard al costat dels fogons es va posar la cuina econòmica, també de ferro colat, amb tres fogons circulars, un forn a l’esquerra, a sota un llocper posar-hi la llenya per cremar  i més a sota el cendrer.

A sobre de la cuina econòmica hi havia amb una alçada de metre i mig, rajoles blanques i per sobre una fusta gruixuda amb claus de ganxo per penjar el cullerot, l’escumadora i altre estris.

I a sobre hi havia penjats set plats fondos, grans, pintats a mà d’èpoques immemorials.
 L’armari cantoner estava en un racó, tenia dues portes amb vidre i cortines, amb prestatges de forma triangular, allí es guardaven plats, tasses, gots,...

El marbre de la cuina, gruixut i de color blanc com l’aigüera, tenia dos forats que desaiguaven en un pou mort.

L’armariet de fusta, estava folrat amb una mosquitera per mantenir la vianda cuita o crua, fresca i protegida.

La taula de la cuina tenia un calaix a cada cantó on es posaven el ganivets, forquilles i culleres.

El sostre estava fet de bigues de ferro negres, amb revoltons de color groc.

El terra estava fet amb rajoles quadrades de fang cuit.

La finestra es tancava amb uns finestrons de fusta i per fora tenia una reixa de ferro.

Tornar a fer una cuina com aquella, avui sembla l’impossible.