A SANT CLIMENT ESTEM APRENENT A FER PATCHWORK AMB MOLTA IL.LUSIÓ. LA NOSTRA PROFESSORA ÉS LA MAGDA, QUE SAP MOLT I ENS AJUDA SI FEM ALGUNA MALIFETA. AQUEST ÉS EL RESULTAT DE L'ÚLTIM TREBALL.
27 de desembre del 2010
BON NADAL
A SANT CLIMENT ESTEM APRENENT A FER PATCHWORK AMB MOLTA IL.LUSIÓ. LA NOSTRA PROFESSORA ÉS LA MAGDA, QUE SAP MOLT I ENS AJUDA SI FEM ALGUNA MALIFETA. AQUEST ÉS EL RESULTAT DE L'ÚLTIM TREBALL.
20 de desembre del 2010
LA GENT GRAN
Gent de lluita i brega! que transformaven terrenys erms en terres de cultiu, arrancant arbres i matolls, apartant pedres i arrels, fent marges, treballant de sol a sol.
Quines dones treballadores! Anant a buscar l’aigua,rentant la roba a mà, cuinant amb llenya, conreant l’hort, fent les conserves per l’hivern , cuidant els animals, criant els fills...
Quanta saviesa acumulada de la seva experiència!
Conec una dona... la senyora Goya, de 96 anys que recita poesies amb una memòria prodigiosa. La setmana passada m’explicava aquest poema:
"En el jardín del amor,
donde viví muchos años,
he sembrado pensamientos
y me han salido desengaños”.
Quines generacions les que ens han precedit!
Quines dones treballadores! Anant a buscar l’aigua,rentant la roba a mà, cuinant amb llenya, conreant l’hort, fent les conserves per l’hivern , cuidant els animals, criant els fills...
Quanta saviesa acumulada de la seva experiència!
Conec una dona... la senyora Goya, de 96 anys que recita poesies amb una memòria prodigiosa. La setmana passada m’explicava aquest poema:
"En el jardín del amor,
donde viví muchos años,
he sembrado pensamientos
y me han salido desengaños”.
Quines generacions les que ens han precedit!
6 de desembre del 2010
Viure a pagès ha estat sempre relacionat amb la geografia, el clima, la vegetació, els animals i els conreus. De la saviesa i l’ experiència dels avantpassats l’home i la dona pagesa van saber treure lo bo i millor per transmetre ‘l als seus fills.
Dins d’aquest món de subsistència van saber guardar els aliments que la terra i els animals els donaven, conservant l’entorn i venent els excedents en els mercats de ciutat.
El rebost de les cases de pagès era una habitació ventilada on es deixaven els aliments per quan arribés l’hivern i així poder estar proveïts.
A casa, al rebost li dèiem el “ cuarto” de la farina i el “ cuarto” del porc.
El primer estava a dalt, tocant a la galeria, allà teníem els sacs de la farina i de l’arròs.
Les mongetes del ganxet estaven en garrafes de vidre , també hi havia mongetes faccioses i mongetes de l’avellaneta negra que guardaven per llavor, d’aquestes últimes feien dues vingudes, una pel març i un altra que durava fins que feia fred.
Les mongetes es cuinaven soles o amb verdura per sopar, i si sobrava s’hi afegia la cansalada i al matí es fregia en la paella al camp i era l’esmorzar del pagès.
També guardàvem pomes d’hivern, serves, nespres, de color marró clar amb una espècie de corona, ametlles, avellanes i melons que duraven fins a Nadal.
serves
Les cebes les penjàvem del lligall .
“Del porc se n’aprofita tot”
El “cuarto” del porc, que no era on vivia el porc, sinó l’altre rebost, estava al primer pis, tenia una finestra tapada amb una tela que permetia que passés l’aire, però no les mosques.
El porc es portava de casa a l’escorxador, havia d’estar 24 hores en dejú, a la matinada el mataven i recollíem la sang en una galleda per fer després la botifarres negres, allà mateix li cremaven els pèls, s’obria per fer les parts i cap a casa.
En arribar a casa es treia la pell per bullir-la en una caldera plegada amb les visceres , trossos de carn magra i la cansalada.
Per fer la botifarra negra es trinxava tot, afegíem la sang , el pebre, la sal i obteníem els testets. També es feia el bisbe, etc.
Per fer les botifarres blanques era el mateix procés però amb carn magra i greix. D’aquí sortien també botifarres grosses, petites, crues i el fuet.
Després les botifarres grosses i petites es bullien a la caldera per obtenir les cuites, que eren les que duraven més temps.
A continuació es posaven a la panera (cove de vímet o canya) amb palla
i quan estaven fredes a les puntes se’ls posava pebre i sal per penjar-les .
La mocadera es cuidava de netejar els budells amb vinagre i llimona, extreure el ventre i bullir les botifarres blanques i negres en la caldera.
Les bigues estaven plenes de claus on es penjaven les botifarres i els fuets. Els botifarrons i les botifarres crues es penjaven pel fil a un bastó o una canya.
Els pernils, els peus i la cansalada viada es posaven en el salador que era una taula gran amb sal a sota i un altra capa a sobre.
Un cop salats els pernils, es penjaven a la biga d’una corda i es deixaven fins que estiguessin fets. El sagí també es penjava.
Les orelles, la careta, els peus, la cua es guardaven per tirar al caldo en el salador.
El llom es fregia amb oli d’oliva i es posava en gerres i olles de fang per conserva.
La costella es tallava a trossos petits i es feia el mateix que el llom.
L’espinada i tots el ossos també es trossejaven i es guardaven en olles o gerres cobertes de sal.
Les barres es posaven a la cassola de fang, per fer després a la brasa.
Els llardons es tallaven a trossets i en una olla de fang s’anaven coent, a continuació es treia l’oli que quan estava fred era el llard i es posava en una gerra.
El fetge amb un tel greixós es penjava d’una corda i es mantenia fresc per fregir.
Quan les botifarres blanques estaven seques, es transformaven en llonganisses.
El sabó el fèiem més tard, si sobrava cansalada de la que s’havia posat en el salador i restos greixosos, tot això es posava a la caldera.
Aquí també hi havia la bota del vinagre, les gerres de l’oli i de les olives que es preparaven amb fonoll i sajolida.
També fèiem conserves de pebrot vermell i verd, de tomàquet , de bitxo.
Els raïms es penjaven per tenir panses quan s’anaven assecant.
El menjar dels animals (palla, remolatxa, carbassons, blat de moro, alfals sec) es guardava a baix en una habitació gran on estaven les botes del vi i a sota en una pila les patates.
A la planta baixa estava l’estable pel cavall, al cantó dret un estable pel burro que també servia per posar la llenya, entremig estava el pou i un safareig per rentar, a l’esquerra hi havia la cort del porc i a sobre del estable del burro i del porc, teníem les gàbies amb els conills.
A baix al terra hi havien les gallines, els pollastres, les oques, els ànecs i a vegades galls d’indi.
Les gallines anaven a pondre els ous a l’estable del cavall, voleiaven per sota les potes del cavall, l’únic lloc on no entraven era a la cort del porc, aquesta era vida social entre els animals.
A la cuina teníem un armari d’obra on guardàvem totes les espècies i herbes remeieres, darrere d’aquest armari hi havia un altre per guardar les viandes cuites(mongetes, llom, conill, botifarres, fuets,... que fèiem servir a diari.
Quan era petit, l’avi i els pares em feien anar a la botiga de cal Fèlix a buscar l’adreçador, per solucionar el greu problema de les botifarres que sortien tortes.
Fotografies fetes al Museu d’eines del pagès de Sant Climent de Llobregat
Dins d’aquest món de subsistència van saber guardar els aliments que la terra i els animals els donaven, conservant l’entorn i venent els excedents en els mercats de ciutat.
El rebost de les cases de pagès era una habitació ventilada on es deixaven els aliments per quan arribés l’hivern i així poder estar proveïts.
A casa, al rebost li dèiem el “ cuarto” de la farina i el “ cuarto” del porc.
El primer estava a dalt, tocant a la galeria, allà teníem els sacs de la farina i de l’arròs.
Les mongetes del ganxet estaven en garrafes de vidre , també hi havia mongetes faccioses i mongetes de l’avellaneta negra que guardaven per llavor, d’aquestes últimes feien dues vingudes, una pel març i un altra que durava fins que feia fred.
Les mongetes es cuinaven soles o amb verdura per sopar, i si sobrava s’hi afegia la cansalada i al matí es fregia en la paella al camp i era l’esmorzar del pagès.
També guardàvem pomes d’hivern, serves, nespres, de color marró clar amb una espècie de corona, ametlles, avellanes i melons que duraven fins a Nadal.
serves
Les cebes les penjàvem del lligall .
“Del porc se n’aprofita tot”
El “cuarto” del porc, que no era on vivia el porc, sinó l’altre rebost, estava al primer pis, tenia una finestra tapada amb una tela que permetia que passés l’aire, però no les mosques.
El porc es portava de casa a l’escorxador, havia d’estar 24 hores en dejú, a la matinada el mataven i recollíem la sang en una galleda per fer després la botifarres negres, allà mateix li cremaven els pèls, s’obria per fer les parts i cap a casa.
En arribar a casa es treia la pell per bullir-la en una caldera plegada amb les visceres , trossos de carn magra i la cansalada.
Per fer la botifarra negra es trinxava tot, afegíem la sang , el pebre, la sal i obteníem els testets. També es feia el bisbe, etc.
Per fer les botifarres blanques era el mateix procés però amb carn magra i greix. D’aquí sortien també botifarres grosses, petites, crues i el fuet.
Després les botifarres grosses i petites es bullien a la caldera per obtenir les cuites, que eren les que duraven més temps.
A continuació es posaven a la panera (cove de vímet o canya) amb palla
i quan estaven fredes a les puntes se’ls posava pebre i sal per penjar-les .
La mocadera es cuidava de netejar els budells amb vinagre i llimona, extreure el ventre i bullir les botifarres blanques i negres en la caldera.
Les bigues estaven plenes de claus on es penjaven les botifarres i els fuets. Els botifarrons i les botifarres crues es penjaven pel fil a un bastó o una canya.
Els pernils, els peus i la cansalada viada es posaven en el salador que era una taula gran amb sal a sota i un altra capa a sobre.
Un cop salats els pernils, es penjaven a la biga d’una corda i es deixaven fins que estiguessin fets. El sagí també es penjava.
Les orelles, la careta, els peus, la cua es guardaven per tirar al caldo en el salador.
El llom es fregia amb oli d’oliva i es posava en gerres i olles de fang per conserva.
La costella es tallava a trossos petits i es feia el mateix que el llom.
L’espinada i tots el ossos també es trossejaven i es guardaven en olles o gerres cobertes de sal.
Les barres es posaven a la cassola de fang, per fer després a la brasa.
Els llardons es tallaven a trossets i en una olla de fang s’anaven coent, a continuació es treia l’oli que quan estava fred era el llard i es posava en una gerra.
El fetge amb un tel greixós es penjava d’una corda i es mantenia fresc per fregir.
Quan les botifarres blanques estaven seques, es transformaven en llonganisses.
El sabó el fèiem més tard, si sobrava cansalada de la que s’havia posat en el salador i restos greixosos, tot això es posava a la caldera.
Aquí també hi havia la bota del vinagre, les gerres de l’oli i de les olives que es preparaven amb fonoll i sajolida.
També fèiem conserves de pebrot vermell i verd, de tomàquet , de bitxo.
Els raïms es penjaven per tenir panses quan s’anaven assecant.
El menjar dels animals (palla, remolatxa, carbassons, blat de moro, alfals sec) es guardava a baix en una habitació gran on estaven les botes del vi i a sota en una pila les patates.
A la planta baixa estava l’estable pel cavall, al cantó dret un estable pel burro que també servia per posar la llenya, entremig estava el pou i un safareig per rentar, a l’esquerra hi havia la cort del porc i a sobre del estable del burro i del porc, teníem les gàbies amb els conills.
A baix al terra hi havien les gallines, els pollastres, les oques, els ànecs i a vegades galls d’indi.
Les gallines anaven a pondre els ous a l’estable del cavall, voleiaven per sota les potes del cavall, l’únic lloc on no entraven era a la cort del porc, aquesta era vida social entre els animals.
A la cuina teníem un armari d’obra on guardàvem totes les espècies i herbes remeieres, darrere d’aquest armari hi havia un altre per guardar les viandes cuites(mongetes, llom, conill, botifarres, fuets,... que fèiem servir a diari.
Quan era petit, l’avi i els pares em feien anar a la botiga de cal Fèlix a buscar l’adreçador, per solucionar el greu problema de les botifarres que sortien tortes.
Fotografies fetes al Museu d’eines del pagès de Sant Climent de Llobregat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)