Ara fa un
segle, Sant Climent celebrava el seu Via Crucis Vivent.
Una de les figures més representatives i populars del Via Crucis eren els armats
o manaies. Ens podem imaginar el seu
treball un dels més espectaculars i més
durs de la representació. Seguint el ritme dels tambors marcant el pas i
conduint-se amb el so de les llances quan les fan petar amb el terra.
Encara
està per saber documentalment des de quan es celebrava la representació de la
passió a Sant Climent.
“A l’Obra de l’any 1755, hi llegim en
l’apartat d’entrades: “Mes del que resultà en dos anys se representà la Pació
(que els Representants ho donaren a l’església) han rebut los demunt dits
obrers 27 lliures, 12 sous, 6 diners”.
L’any
1914 Mn. Segalés invità les autoritats del poble a assistir al Via Crucis, del
diumenge de Rams, “por haber en ells ARMATS”.
Per algunes fotografies antigues i pel testimoni d’algunes persones sabem que
antigament també hi havia pels carrers de Sant Climent unes creus
senyalant les estacions del Via Crucis.
Les
ceràmiques de les estacions que encara queden al poble foren fetes per Modest
Casademunt l’any 1953.
Segons
el costum se celebraven processons en les quals es representaven personatges de
l'Evangeli com: Maria Magdalena, Maria de Betània, Maria la "Pecadora", la Verònica:
una dona pietosa de Jerusalem que, moguda per la compassió envers Jesús, que
carregava la seva creu camí del Gòlgota,
li va donar el seu vel per poder eixugar-se el front. Jesús acceptà l’oferiment
i després de fer-lo servir, li retornà amb la imatge de la seva cara
miraculosament impresa al vel.
El
testimoni oral per a la reconstrucció d’aquestes processons en que es
representaven passatges de l’Evangeli al poble, ja no és possible. Ens queda la
transmissió oral entre generacions com a registre del passat confiat a la
memòria i el llibre que es va fer servir per la representació.
Per
aquest testimoniatge de pares a fills sabem que:
La
Maria Tarrida Clavé feia de la Mare de Déu.
La
Madrona Borrull de cal Sans feia de samaritana.
L’avi
de cal Cagarret feia de Jesucrist.
L’Hermínia
de cal Roberto feia de Verònica.
L'Aniceto Pausas de cal Rigoló era un dels armats.
Dirigia
el Guillem del Vilà.
La
representació era a la Plaça on hi havia un pou.
La
memòria oral transmesa ens recorda que estant Jesús assegut es presenta i diu:
“Cansat
estich del camí, reposar voldria un poch prop de esta font de Jacob, y
assentarme vull aqui”.
“Déu te guart, Samaritana, y t’preserve de pecat; si aygua me volias donar,
beuria de bona gana”.
Ens queda el llibre "La Gran Tragèdia de la Passió y Mort de Jesucrist, Nostre Senyor"
de l'any 1798, com a testimoniatge d'aquells diàlegs fets segurament amb molta devoció. Falten
frases, punts i comes que van pronunciar els nostres avantpassats i que el
temps s’ha endut ara fa justament cent anys, en una Setmana Santa com aquesta.
