25 d’abril del 2012

ON VAS DINER? ON N'HI HA (8)

La Junta Provisional de Govern comença a dictar mesures a mida que progressa l’avançament absolutista.

 A l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat es rep aquest comunicat:

“Deseando asegurar el restablecimiento del buen orden, y la tranquilidad de los pueblos, se ha servido resolver, que en el preciso término del tercer día, se proceda por las justicias de los pueblos respectivos, al recogimiento de las armas y municiones que se hallan en el poder de los conocidos bajo el nombre de guardias nacionales, o de otras cualesquiera personas sindicadas de afectas al gobierno revolucionario, (...), conminando a las referidas justicias, con la pena que crean conveniente (...) a la persona o personas que se resistan a la entrega (...).

En consecuencia las autoridades de esta provincia, y justicias a quienes corresponda, darán pronto y exacto cumplimiento a esta superior resolución, depositando por ahora las armas y municiones en las Casas Consistoriales, y remitiéndome a la mayor brevedad relación legalizada de las que hayan recogido.
      
Las justicias que por morosidad, fraude o connivencia, dejaren de dar cunplimiento a esta orden, serán apremiadas con la multa exigible sobre sus bienes, del doble valor de las armas y municiones ocultadas (...) hasta la de prisión, dándome enseguida parte, de los que se resistan a la prevenida entrega.
    
 Lo que comunico a los pueblos de ese corregimiento para su inteligencia y cumplimiento. Dios guarde a Vd. muchos años. Mataró 21 de julio de 1823.

Santa Clara.

 A la Seu d’Urgell s’instal•la la Regència d’Urgell, el nou govern absolutista provisional.                             
 La insurrecció té un seguiment general a Catalunya, aprofita el descontentament del pagesos amb el nou regim fiscal liberal, fonamentalment la contribució de consums, ja que la entenien com una sobrecàrrega als impostos tradicionals.                                                                                                                    
 Catalunya havia de pagar 9,61 milions de rals per aquest concepte.                                                        
 La explotació al país ve de lluny i sembla que mai tenen prou...
 
Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat

Continuarà.

19 d’abril del 2012

CASA DE MOLTS AMOS, CASA DE NINGÚ (7)

La Comandància General del Govern liberal donava el 28 de juny de 1823 a l’Alcalde de Sant Climent la conformitat per enviar el producte de les collites a Barcelona, per tenir-les a resguard dels absolutistes, però un mes després la situació és ben diferent.

A Sant Climent es rebia el següent comunicat:

“El Ejército libertador que se halla en el Principado necesita subsistencias, y la obligación del Gobierno Español es garantir esta necesidad; para responder a ella, es preciso que con urgencia se me faciliten noticias exactas de los recursos de cada distrito; tanto relativamente a granos, ganados y forrajes, como bagajes y otros transportes necesarios para la manutención y servicio del Ejército. Es menester que los pueblos se penetren de que cuanto apronten les será satisfecho religiosamente, con arreglo a los precios corrientes del país (...) y que en esta segura persuación, los Ayuntamientos procedan de buena fe a inspirar la justa confianza que deben tener los particulares de que no aventurarán lo más mínimo en su más franca manifestación.

Todo es de esperar del celo de los Ayuntamientos Realistas, como inmediatamente interesados en romper las cadenas que oprimen a nuestro Rey, y destruir la anarquía que desgraciadamente aflige a nuestra patria.”

Lo que traslado a los pueblos de ese corregimiento para su inteligencia y cumplimiento . Dios guarde a Vd muchos años.

Mataró, 22 de julio de 1823

Signatura: Santa Clara


Fa anys vaig llegir en una pancarta:”Els fets són els mateixos i els explotats també”.




Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat

Continuarà

13 d’abril del 2012

CIRERERS EN FLOR

En acabar l’hivern Sant Climent es vesteix de blanc. És el despertar de la primavera.

Aquesta meravella de la naturalesa dura pocs dies, però és un plaer per la vista.

Les valls s’omplen de cirerers florits, el brunzir de les abelles, el cant dels ocells: puputs, caderneres, cucuts, pardals,...

Tots fent la seva feina des de segles amb precisió i molta cura. Un gaudi per a tothom.


10 d’abril del 2012

CARAMELLES DE L'ANY 1907 DE RABIOSA ACTUALITAT

En arribar la Pasqua, els nostres caramellaires passegen pel poble cantant als veïns i veïnes les seves cançons de to festiu, però també, amb un regust satíric sobre el dia a dia local.

“PALLA NOVA” són unes coples a duo, amb introducció i resposta del cor, acompanyament a piano, originals de Joan Duran i Bori.

La copia és exclusiva per a ús de la Societat Coral “LA CATALANA” de Sant Climent de Llobregat.

Maig de 1907 PREU: deu pessetes

La introducció a piano es fa en temps de xotis.







Aquestes coples que van fer 105 anys, són d'una actualitat innegable, a continuació podeu observar la introducció, es respecta l'ortografia original:

COR

Unas coplas divertidas
us dedica espressament
el Coro La Catalana
instalat à Sant Climent
instalat à Sant Climent.

(DUO)

1ª Copla


Tenor: per cantà unas cuantas coplas
Barítono: que sigan originals
Duo: que sigan originals
Tenor: las treurem de palla Nova
Barítono: recullida a cop de fals
Duo: recullida a cop de fals.
Barítono: Si un cop al pallè estivada
Tenor: no' ns savem aprofità
Duo: val més que deixem la palla
y que anem de dret al gra
y que anem de dret al gra.

COR

En que vingan setse jutges
menjant fetge de un penjat
ni a cavall del Sunsum Corda
no'n treuràn pas l'entrellat.

2

Trobaren à molts polítichs
que à detràs l'encasillat
com que no tenen vergonya
van de Herodes a Pilat
y en que sembli que conspiran
per fé un canvi radical
sostenen el Centralisme
per un puro de mitg ral.

COR

En que vingan setse jutges...


Passats més de cent anys recordem els nostre avantpassats cantaires, també la feixuga lluita d'aquell temps i el seu amor a la interpretació vocal dins d'una agrupació de veus.

Ens imaginem les seves cançons, els seus balls, les seves inquietuds envers el país sempre tan actuals...

Seria un homenatge als nostre avis, que un dia els caramellaires interpretessin aquestes coples...

4 d’abril del 2012

CIVADA QUE ES DUU AL MOLÍ, TROBA EL LLADRE PEL CAMÍ. (6)

La crisi econòmica ja existia abans del trienni liberal, s’agreuja entre d’altres coses per les guerres independentistes de les colònies americanes que van representar una despesa importantíssima i una disminució d’ingressos davant un deute públic cada vegada més gran.

Les dificultats van arribar també a les administracions locals, la caiguda dels preus agrícoles, va perjudicar una pagesia en la que repercutia el descens de les collites i el pagament dels impostos.

Dins d’aquest context en el tercer any de govern liberal i davant l’assetjament de les classes adinerades que no volien perdre els avantatges de que fruïen, es rep el següent comunicat de la Diputació Provincial:

“Examinado el oficio de V.S. en que traslada el de la Junta Auxiliar de Defensa, relativo a la conveniencia y utilidad de conducir a esta capital los granos de la pingüe cosecha de los pueblos comarcanos; ha acordado esta Diputación contestar a V.S. que coincide perfectamente con las ideas de aquella Junta, y que a fin de llevarlas a su debido efecto, convendrá que V.S. manifieste a dichos pueblos, que puesto de acuerdo con esta corporación , ha resuelto que se entren en esta plaza todas las mieses y granos de la cosecha actual, a excepción de los que necesiten los pueblos para su consumo; con la advertencia de que sus dueños podrán depositarlos en el lugar que más les acomode; y que en caso de no tenerlo se les facilitará un local capaz e idóneo, y se les entregarán las llaves, para que conozcan que se trata de verificar la introducción en esta plaza de los predichos granos y mieses, con absoluta exclusión de toda persona que no sea su verdadero dueño.

Al mismo tiempo parece podrá V.S. hacer entender a los pueblos, que si la División del Exmo. Sr. Don Francisco Milans ha permanecido, y permanece en las inmediaciones de esta plaza, con el fin de salvar la cosecha de la rapacidad de nuestros enemigos; de un momento a otro puede verse obligada a ir a otro punto muy distante, y si en este caso avanzase hacia este llano alguna división de franceses o facciosos, verían los labradores perdido en un instante el fruto de sus sudores, y quedarían privados del principal recurso con que cuentan para mantener a sus familias.

Estas ideas de veracidad y justicia son las que V.S. puede inculcar a los pueblos, y a menos que los cosecheros quieran cerrar los ojos a la luz, se convencerán que con la introducción de las mieses y granos en esta plaza solo se trata de la utilidad de aquellos.
...............
Del cumplimiento de esta disposición me dará V.S. aviso, acompañándome nota circunstanciada con nombres y apellidos de los cosecheros y particulares que la cumplan, y de los que no, añadiendo la cantidad de granos que tenga cada uno para depositar.

Dios guarde a V.S. muchos años.”

Barcelona, 28 de junio de 1823.

Signa: Antonio Roten

Al Alcalde y Ayuntamiento Constitucional de (...)Clemente de Llobregat

Les demandes de la Diputació a l’Alcalde, sol•licitant els noms i cognoms dels agricultors col•laboradors i dels que no ho són, així com el fet de voler dipositar a ciutat la collita, revela la situació extrema dels liberals i és prou eloqüent per fer-nos una idea del final d’una època.

El treball, la lluita i l’esforç que han donat els pagesos al llarg de la història han contribuït cabalment al desenvolupament del nostre país.

Les seves vivències són un motiu de reflexió. Què seria de les grans urbs sense la aportació de l’agricultura a la alimentació de les pobles i el manteniment del territori?

Continuarà....



Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat