29 d’octubre del 2012

PREPARAR LES OLIVES EN CONSERVA



La tardor és temps de les preparar olives en conserva i aquest any també hem volgut fer-lo recordant com ho feien els pares.

Els nostres avantpassats van saber treure als aliments la seva essència i fer d’aquesta tradició tot un art.

Collíem les olives de les oliveres del Querol i fèiem una gerra gran plena d’olives, teníem olives per tot l’any. Les fèiem amb sajolida, fonoll, aigua i sal.



També fèiem d’escaldades per menjar-les de seguit.
  
Canviaven l’aigua cada dia durant deu dies i així treien  l’oli, com que l’oli sura per sobre...

Es podien fer de dues menes: aixafades o tallades, senceres no les fèiem mai.                        
Després posàvem aigua calenta, omplíem els pots i les tapàvem,  les escaldades eren per menjar-les de seguit,  l’endemà ja estaven a punt.

Aquest any hem fet de tallades i senceres.

Amb aigua calenta unes i les altres amb aigua sense escalfar, aquestes últimes haurem d’esperar uns mesos per menjar-les.



23 d’octubre del 2012

RECORD D'UNA VISITA A MONTSERRAT



Aquesta setmana hem gaudit d’ uns dies a Montserrat una muntanya única, un lloc de repòs i meditació, amb una naturalesa prodigiosa i una història més que mil•lenària, que alberga el monestir de l’ordre benedictí, fundat per l'abat Oliba l’any 1025 i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. 


 



 Començant el recorregut per la plaça de l’abat Oliba, veurem que esta envoltada per tres grans edificis, el més antic, anomenat de Nostra Senyora i els altres dos són les cel.les de l’abat Oliba i de l’abat Marcé.




Al fons de la plaça en un indret enjardinat, a tocar de la muntanya, veurem una font amb quatre brocs i a sobre mateix una majestuosa escultura en bronze, dedicada a l’abat Oliba.






Enmig de la plaça podem contemplar un cedres altius que inviten a gaudir de la seva ombra, un lloc per refrescar-se i descansar en els bancs de pedra.

A la dreta podem observar un fragment de l’antiga muralla i al seu bell mig el portal d’entrada amb un escut de Montserrat de l’any 1565.




Traspassant el portal gòtic, caminarem per la pujada de Nostra Senyora, amb una filera de magnòlies al nostre costat.




Abans d’arribar a la gran esplanada, trobarem una escultura de Sant Jordi, obra de Josep Maria Subirachs, que sembla que et segueixi a qualsevol lloc  d’on l’observis.







La plaça de Santa Maria, esta formada per tres places esglaonades, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
                       
Al costat dret de la plaça observem un conjunt arquitectònic d’arcs i fornícules  amb les corresponents escultures, dedicades als sants fundadors de diversos instituts religiosos.








Al costat esquerre de la plaça, en una zona enjardinada observem una bella creu gòtica del segle XV.




La façana del monestir esta construïda amb pedra polida de la muntanya. Les tres grans arcades superiors emmarquen una gran balconada decorada amb relleus de Sant Benet,la proclamació del dogma de l’Assumpció de Maria i Sant Jordi.


 




Adossat  a la façana, al costat esquerre podem observar les restes de l’antic claustre gòtic (1476), construït per l’abat Giuliano della Rovere, que més tard va ser el papa Juli II  i que va ser destruït per les tropes napoleòniques.



Travessant una de les cinc arcades de la façana ens trobarem al vestíbul amb un portal gòtic (s.XV), dos sepulcres i la portalada romànica de l’antiga esglèsia.










Per arribar a la imatge de Santa Maria hem de travessar capelles laterals embellides amb notables pintures i escultures.