50è Aniversari Mn. Fabró

VIURE A PAGÈS

El món dels nostre avis controlava molts aspectes de la naturalesa. Avui dia és més difícil saber com funcionen certes  coses i fins i tot imaginar-nos les seves conseqüencies.

No cal tornar al passat, encara que caldria pensar quins valors vàrem deixar enrere i recuperar-los com més aviat millor: l'austeritat, l'esforç, la paraula, el diàleg,... 

 

Propera edició

Primera part

Els noms de casa. La vora del foc i la cuina. Com es feia l’oli. L’elaboració del vi. Els animals. L’estable i la cort. A l’hivern junquillos. Del blat al pa.   La setmana del llorer. El rebost de pagès. L’horta i les fruites. Viure a pagès l’infància. El temps de les cireres,...

Segona part

Peces de vestir. Els diumenges i dies de festa. El dol. La religiositat. El bateig. La Primera Comunió. L’aixovar. El casament. La punta al coixí. El sastre i les modistes. Rentar a la riera i als safareigs. La bugada. El planxat. Els oficis ambulants i les botigues,...

Si us interessa el llibre, si us plau, apunteu el vostre nom i cognoms a Diaris Sant Climent (el quiosc del poble).      

Orígenes de Montserrat y Escolanía

La montaña de Montserrat fue dada en parte al monasterio de Ripoll por los condes de Barcelona Wifredo el Velloso y Sunyer. El alodio montserratino comprendía cuatro ermitas, situadas dos en el pie (San Pedro y San Martín) y dos en la parte alta de la montaña (Sant Iscle y Santa María).


El abad de Ripoll y obispo de Vic, Oliba, transformó esta última, hacia el 1025, en una celda o pequeño cenobio, regido durante los primeros tiempos directamente por los superiores de la casa madre.

El topónimo Montserrat significa "montaña serrada", su silueta recuerda la hoja dentada de una sierra. El origen de la montaña se encuentra cincuenta millones de años atrás, hemos de imaginar un golfo marino sumergido donde numerosos ríos tenían su desembocadura.
El curso de estos ríos transportaba sedimentos entre los que destacan los guijarros (piedras redondeadas por el flujo del río) que terminó por configurar una gran masa singular.
Posteriormente todo este golfo sumergido, fruto de uno de los grandes procesos geográficos del planeta, la orogenia alpina, emergió a la superficie de la tierra.

TORNEN LES CUERETES A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

Aquest any han tornat les cueretes a niar al poble, una alegria veure que es posaven a fer el niu on l’havien construït l’any passat. 

És difícil saber si és la mateixa ocelleta, si no porta una anella que l’identifiqui, però té tots el números al seu favor.

Nidifica en dues menes d'ambients: vora els rius bastant cabalosos i en construccions humanes que tinguin àrees humides properes.

El niu l'acondiciona la femella, emprant pèl, plomes i llana. 

Després hi diposita 5 o 7 ous i es dedica a covar-los durant 14 dies.

El procés va ser el següent: 

1 de maig

 

 2 de maig

 3 de maig

4 de maig

6 de maig

6 de maig neixen dos polls.

8 de maig la cuereta covant.

18 de maig els polls amb plomissol.

18 de maig, amb l'ajuda del mascle nodrirà els novells.

19 de maig

20 de maig

22 de maig els polls afamats, mengen insectes i llavors.

23 de maig surten els primers canons.

24 de maig

25 de maig esclaten les primeres plomes.

28 de maig salta el primer poll del niu.

30 de maig totalment plomats.

1 de juny gairebé no hi caben al niu.

2 de juny migdia han deixat el niu.

2 de juny migdia cueretes volant per la plaça.

2 de juny migdia, s'ha posat a aletejar per dos cops davant meu, vull pensar que és la mare que s'acomiada. 

 A l'hivern el mentó i la gorga són blanc brut, franja pectoral negra i front blanca amb lleugers matisos groguencs. Els joves tenen les galtes, la coroneta i les bandes pectorals grises.

Així és el seu cant: