RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ LIBERAL DE 1812 (2)

L’any 1820 es restaura la Constitució liberal promulgada per les Corts de Cadis l’any 1812, a continuació es dicten una sèrie de mesures encaminades a restablir l’ordre constitucional que havia estat interromput pel rei l’any 1814.

Una d’aquestes mesures és la Real Ordre del 24 d’abril de 1820 que resumint diu així:

“Con esta fecha se ha servido el Rey dirigirme el decreto siguiente:
Atendiendo a la necesidad que hay de instruir al pueblo por medio de personas dignas de su respeto y consideración, que puedan darle a conocer sus derechos y sus obligaciones, el Gobierno moderado y paternal bajo el que viven desde ahora, (…), y finalmente a lo justo que es que se reparen los dolorosos abusos que antes de ahora se han experimentado, combatiéndose las falsas imputaciones dirigidas contra la Constitución desde el mismo sagrado lugar en que se ha hecho, he venido en resolver , de acuerdo con la Junta Provincial lo siguiente:

1.º Los prelados diocesanos cuidarán de que todos los Curas Párrocos de la Monarquía, expliquen a sus feligreses en los domingos y días festivos la Constitución política de la Nación, como parte de sus obligaciones, y rebatiendo las acusaciones calumniosas con que la ignorancia y la malignidad hayan intentado desacreditarla.

2.º En todas las escuelas de primeras letras y humanidades del reino, se explicará por los maestros la Constitución, de un modo claro y perceptible a la edad y comprensión de los niños.

3.º Se explicará en todas las universidades del reino por uno de los Catedráticos de Leyes: en todos los seminarios conciliares por el Catedrático de Filosofía Moral,…

4.º En los colegios de las escuelas Pías, y en las demás casas de educación pública o privada que estén a cargo de seglares, eclesiásticos seculares o regulares,…

5.º Cuando se principie a explicar la Constitución, pasarán aviso, a fin de que anunciándose en los periódicos, y en su defecto por carteles, pueda el público enterarse de la misma, e ilustrarse concurriendo a ella.

6.º Los Ayuntamientos constitucionales, en los pliegos mensuales que deben dar a los Jefes políticos, les avisarán del cumplimiento que hayan tenido y tengan estas medidas, y de su influencia en la opinión pública,(…)

7.º El Ministerio de la Gobernación dispondrá que se haga en la imprenta nacional una edición estereotipa de la Constitución,…

El Ministerio de la Gobernación de Ultramar dispondrá también lo conveniente para que en América se hagan las ediciones de la Constitución que sean precisas,…”

Cal recordar que América estava en plena lluita independentista i que España abandona tota idea de reconquesta l’any 1833, al morir Ferran VII.

“Lo traslado a V. a fin de que esta disposición digna de la sabiduría y beneficencia del Rey que solo aspira a que las luces se difundan y que el amor a la Constitución sea un convencimiento ilustrado de sus ventajas, se cumpla respondiendo a miras tan paternales, en la inteligencia de que el servicio más precioso que V. podrá presentar ante la Nación y el trono es el de dar toda la posible latitud a estos deseos grandiosos del monarca,….”

Barcelona, 15 de mayo de 1820

Signatura: José de Castellar

Antonio Buch. Secretario


Al Ayuntamiento Constitucional de S. Climent de Llobregat

Arxiu municipal de Sant Climent de Llobregat

LA HISTÒRIA FORMA PART DE LA MEMÒRIA DELS POBLES. (I). TRIENNI LIBERAL.

A partir d’una circular del Gobierno Político Superior de Cataluña dirigida a l’Alcalde i l'Ajuntament Constitucional de Sant Climent i que va ser rebuda el 18 d’abril de 1820, s’inicia una investigació sobre els orígens històrics que motiven el comunicat.

La circular fa referència a les mesures i preparatius que han de precedir a la reunió de les Corts del Regne .

Les Corts Generals i extraordinàries decreten: 1º Que els Catedràtics que tinguin les seves càtedres per nomenament reial, no estan exclosos de poder ser diputats, 2º Tampoc estan exclosos els regulars secularitzats, 3º Els Cavallers de la Justícia de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, els frares clergues de la mateixa ordre i els de les quatre militars de Santiago, Alcántara, Calatrava i Montesa no poden elegir ni ser elegits Diputats a Corts.

Signa José de Castellar

Per entendre la convocatòria de Corts l’any 1820, hem de retrocedir com a mínim fins l’any 1812, quan es promulga la primera constitució a Espanya, més coneguda com “La Pepa”, enguany es compleixen 200 anys.

La Constitució proclama el 19 de març: La Declaració dels Drets Humans, llibertats polítiques, dret a vot en homes més grans de 25 anys, divisió de poders, monarquia parlamentària,...

L’any 1814 els absolutistes de les Corts de Cadis demanen la restauració de la monarquia absoluta i així ho feu el rei Ferran VII, acabat d’arribar a Espanya, després de la guerra del francès.

A continuació ve una forta repressió contra els constitucionalistes.

Davant d’un gran malestar entre les tropes destinades a lluitar contra la revolta americana, l’1 de gener de 1820 es produeix el pronunciament de Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) proclamant la Constitució de Cadis i procedint al restabliment de les autoritats constitucionals, la filiació de Riego a la maçoneria va contribuir a l’èxit de l’empresa

Ferran VII envia al comte de la Bisbal per intentar detenir a Riego, però aquell es va revoltar i així el rei es va veure obligat a jurar la Constitució.

El 9 de març es va nomenar una Junta Provisional Governativa que s’autoproclama sobirana a tot Espanya, assumint el poder fins a la següent convocatòria de Corts i formació de Govern.

Entre març i juny de 1820 el règim constitucional es desplegà arreu del país, s’elegiren els ajuntaments i les diputacions i les Corts mitjançant sufragi universal masculí.

La restauració acaba amb la publicació del famós manifest de Ferran VII, que en el seu final diu “Marxem francament, i jo el primer, per la senda constitucional”.

Les Corts es van obrir el 9 de juliol de 1820 , van seguir amb les reformes inacabades en l’anterior etapa liberal: liquidar el domini que exercien els estaments privilegiats, i finalment promulgar el codi penal i una nova divisió territorial del pais.

Durant el trienni liberal es van suprimir les duanes interiors, senyorius i privilegis gremials que impedien la industrialització, es va establir un ensenyament públic i gratuït i el servei militar obligatori.

Es van desamortitzar alguns bens eclesiàstics,es va crear una burgesia adicta als canvis però d’esquena als interessos camperols.

El rei aviat va deixar clar quines eren les seves intencions, primer va presentar el seu dret de veto en les Corts i a continuació va encoratjar la revolta de la Guàrdia Reial, detinguda per la milicia nacional.

Ferran VII conspirava amb la Santa Aliança, que en el Congrés de Verona va decidir la intervenció militar a Espanya, en veure que la revolució liberal s’estenia pel sud d’Europa.

L’abril de 1823, tropes franceses (els cent mil fills de Sant Lluis) van invadir Espanya sense resistència i van fer fugir i també capturar els liberals, que no tenien els suport del poble.

Es tornava a l’absolutisme i a una época de repressió.

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat