22 de juny del 2012

FOCS DE SANT JOAN. FLAMA DEL CANIGÓ



Tan sols una breu explicació del naixement dels FOCS DE SANT JOAN a Sant Climent de Llobregat.

Doncs bé, és degut a l’ inquietud i el moviment d’aquella gent del 68. La donació als altres eren els valors, primer individual i després d’equip al mateix temps.

Corrents per les tasques del carrer Avinyó, vàrem conèixer uns nois i unes noies  del Centre Lleidatà, a on es movien moltes inquietuds del país.

Després de moltes trobades, vàrem connectar amb grups d’arreu: Sant Felip Neri, Sant Feliu de Llobregat, Papiol, Santa Cecilia  (Montserrat), carrer Tallers, a on coneguérem la gent del Berguedà i la Catalunya Nord i que ens explicaren dels llibres de mossèn Josep Armengou, amb la seva catalanitat total, encara avui per redescobrir.

Amb tot això vàrem entendre que el fet del FOCS DE SANT JOAN era un moviment lligat a la llengua del Països Catalans, que vol dir que, el que la història a separat encara és viu actualment.

Enllaçarem amb la gent del Cau d’Esplugues i portàrem la flama a Sant Climent.

“No hi ha generació més desventurada que la que no sap quina és la seva terra. No hi ha terra més desgraciada que la que només és utilitzada sense ser estimada”.

Tots aquests fets lligats i els anys que fa que es segueix portant la FLAMA DEL CANIGÓ, ens demostra que el nervi del poble, segueix viu i fent forat dins de tanta lluita esperançadora. 

Oberts al futur, constants en l'esperança.

20 de juny del 2012

EMILI TEIXIDOR I EL SEU LLEGAT



Escriptor, pedagog , periodista, va escriure principalment narrativa infantil i juvenil  i llibres de gran èxit com “Pa negre” i  “Els convidats”.

Ens va deixar  el seu ric testimoni de vida amb aquestes paraules:

“Ara , diria que llegeixo i escric per seleccionar i acumular una antologia personal d'imatges tretes de llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que d'alguna manera exerceixen un poder de fascinació i tenen un significat especial per a nosaltres. 

 Potser són les imatges primordials que -segons diuen- desfilen al cervell de les persones que es troben en imminent perill de mort i que resumeixen en un instant tota la seva vida”.

“ Crec en una col·lecció particular d'imatges essencials que anem recollint al llarg del viure, de fragments de ficció seleccionats i conservats amorosament a la nostra biblioteca interior. Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides, com si la plenitud del viure es concentrés en aquest ram d'imatges precioses, com si només elles tinguessin el poder de concentrar en un tot perfecte les poderoses veritats i els fabulosos mites que ens il·luminen i ens proporcionen la força per tirar endavant.                                                                                                                                               

Són els fets que hem viscut, la nostra experiència personal, i els fets que hem descobert en l'art, la literatura, i aquesta conjunció sembla expressar els nostres desitjos, les nostres esperances més fondes. Hi ha qui diu que una vida plena i feliç només és possible si ens trobem en sintonia, de ple acord, potser fins i tot en comunió, amb aquestes imatges simbòliques”.

Crec recordar que preguntant-li  sobre els moments difícils que viu el país actualment, les seves paraules eren: “...després de la guerra civil vam haver de renunciar a la llengua, a les llibertats, res és comparable amb aquella època”.

Et trobarem a faltar. 

10 de juny del 2012

QUI T'HA ENGANYAT UN COP, T'ENGANYARÀ MÉS SI POT (9)



Els absolutistes dominen gran part de la península,cal imaginar-se que després d’una guerra venen les represàlies, les delacions, les venjances,... 

L’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat rep el següent comunicat:

“El crecido número de prisiones que los pueblos en exceso de su celo y arrebatados de amor y lealtad a la Persona del Rey  nuestro Señor, ejecutan  varios sujetos so pretexto de su adhesión al sistema constitucional, ha llamado muy particularmente la atención de la Regencia del Reyno, que penetrada de la necesidad de remediar estos males, y el trastorno general del orden que debería seguirse, ha creído como el medio más oportuno para conseguirlo, encargar la puntual observancia del Real decreto de primero de Junio de mil ochocientos catorce, con que el Rey nuestro Señor ocurrió con tanta oportunidad a semejantes procedimientos (...).

El Rey ha observado por las noticias que llegan diariamente al Ministerio de Gracia y Justicia, que se ejecutan prisiones de personas, las cuales, aunque por las opiniones que acaso han manifestado hayan dado muestra de afecto a las novedades que se iban introduciendo, y que de haber tomado consistencia habrían acarreado a la Nación grandes males, todavía la opinión común no las señala por tumultuosas  y sediciosas, de manera que puedan, estando en la libertad que los demás gozan, comprometer la tranquilidad y sosiego público.

Por donde los arrestos de tales personas contristan a las familias a que pertenecen y a otras muchas con quien tienen relaciones de amistad y parentesco.”

“EL REY que desea cordialmente la unión de sus vasallos, y que esta se consolide por el amor y respeto a su Persona y Gobierno, aunque considera necesario el castigo y escarmiento de los malos y de los inquietos y díscolos que descaradamente han tratado de trastornar la constitución fundamental del Reyno, empleando públicamente cuantos medios tuvieron en su poder; también está persuadido de que los demás que no han llegado a este punto, no deben ser tratados como unos delincuentes (...) y perseguidos como reos (...) se les deje gozar de la libertad civil i seguridad individual en que deben permanecer.

Espera S.M. que la moderación y justicicia de su Gobierno enmendará más bien que el terror i los excesos de imaginación, y aquellos que provienen de la falta de  una instrucción sólida y de un buen juicio, que es el origen del extravío de muchos.

En consecuencia a tenido a bien mandar, habiendo oído lo que le han representado los Ministerios encargados de la Policía, que así estos como los demás jueces procedan conforme a sus Reales intenciones, a la calificación de personas contra quienes haya pruebas de abuso en la conducta que hayan tenido hasta ahora, excusando el arresto de aquellas a quien prudentemente se espere que no puedan alterar la tranquilidad y el orden público, y poniendo en libertad a los que de estas circunstancias  que se hallen actualmente arrestados, tomando otras providencias si fueran necesarias  (...).

Y de orden de su S.A. lo comunico a V. Para su inteligencia y cumplimiento, recomendándole que emplee todo su celo en la conservación de la tranquilidad (en este distrito de su mando) tan necesaria para la feliz restauración del Gobierno Real .

..........................................................................................
Dios guarde a V. muchos años . Mataró 5 de Octubre  de 1823.

El conde de Santa Clara

Èpoques dures per a les víctimes en molts sentits i també quan es retallen les llibertats de pensament, d’expressió i de creença.

Les conseqüències de la guerra i la post guerra  sobre la població són insondables, els seus efectes duren molts anys, qui no aprèn dels seus errors està condemnat a repetir-los. 

Arxiu municipal de Sant Climent de Llobregat

 


Continuarà...