FOCS DE SANT JOAN. FLAMA DEL CANIGÓ

Tan sols una breu explicació del naixement dels FOCS DE SANT JOAN a Sant Climent de Llobregat.

Doncs bé, és degut a l’ inquietud i el moviment d’aquella gent del 68. La donació als altres eren els valors, primer individual i després d’equip al mateix temps.

Corrents per les tasques del carrer Avinyó, vàrem conèixer uns nois i unes noies  del Centre Lleidatà, a on es movien moltes inquietuds del país.

Després de moltes trobades, vàrem connectar amb grups d’arreu: Sant Felip Neri, Sant Feliu de Llobregat, Papiol, Santa Cecilia  (Montserrat), carrer Tallers, a on coneguérem la gent del Berguedà i la Catalunya Nord i que ens explicaren dels llibres de mossèn Josep Armengou, amb la seva catalanitat total, encara avui per redescobrir.

Amb tot això vàrem entendre que el fet del FOCS DE SANT JOAN era un moviment lligat a la llengua del Països Catalans, que vol dir que, el que la història a separat encara és viu actualment.

Enllaçarem amb la gent del Cau d’Esplugues i portàrem la flama a Sant Climent.

“No hi ha generació més desventurada que la que no sap quina és la seva terra. No hi ha terra més desgraciada que la que només és utilitzada sense ser estimada”.

Tots aquests fets lligats i els anys que fa que es segueix portant la FLAMA DEL CANIGÓ, ens demostra que el nervi del poble, segueix viu i fent forat dins de tanta lluita esperançadora. 

Oberts al futur, constants en l'esperança.