Cada festa representa un conjunt de fets i tradicions amb els quals celebrem el patronatge d’un sant o de la Mare de Déu.
Si ens endinsem en altres festivitats veurem que els nostres avantpassats tenien un bon grapat de solemnitats eclesiàstiques, que amb el pas del temps han anat reduint les manifestacions religioses per altres referents simbòlics.
Indubtablement si ens apropem als seus orígens arribem a les nostres arrels històriques.
L’any 1.789 Francisco de Zamora magistrat i escriptor espanyol, va enviar un qüestionari a diversos pobles de Catalunya, un veritable treball sistemàtic d’aquella època.
A Sant Climent va respondre Miquel Molins, pagès, amb l’ajuda del mossèn.
En relació a la llengua en que están escrites les respostes, cal dir que l’any 1.768, el comte d’Aranda promou la Reial Cèdula per la qual es prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, és comprensible per tant que hagués poc domini de la llengua castellana.
Respectem ortografia original.
A la pregunta 132 ens diu”...que usos particulares hay en la Fiesta Mayor, en las funciones públicas, asientos y demás ceremonias de la iglesia”.
La resposta és la següent:
“ Las prosessiones prinsipales sont: lo dia de Corpus, lo dia del Roser, el primer domingo de maio, (festivitat de la Santa Creu), el dia de Sant Ysidro, lo dia de Sant Antonio de Padua, el dia del Roser de todo el mundo, y lo dia de sant Cebastiant. Y todos los primeros domingos de cada mes ay profesont del Rosari. Y lo dia de Santa Crus de mayo se ba con posisiont a bendisir el término cantando la letania dels sans. Y todas se asen ab (amb) molta debosiont y conqurso de pueblo”.
“Los sacramentos todos se asen mui serios, mayormente lo combregar. Se toca la canpana y luego acude la jente, ha unt que sia a la notxe, y se da sirio a todos, hombres y mujeras y niños y niñas haunt que sían tres sientas personas, y dos atxas grandes”.
“Y el día de la Fiesta Mayor, conpletas a la vigilia con la música que se lloga por ditxa fiesta; y a la mañana a las diez se canta el oficio solemne y ay sermont; a la tarde ay vísperas y dentpués se van a bailar con toda modestia y seriedat”.
En la pregunta 133 es vol saber “Qué diversiones públicas se acostumbran, si hay teatro, fiestas de toros, danzas o bayles públicos, romerías o concurrencias a santuarios,…”
La resposta és molt breu: Las diversiones a las fiestas sont: a la pelota, a la manilla y nuxos, donde ay balladetas a la plasa”.
Lo dia de Corpus
Aprofundint en les respostes, podem dir que la festa de Corpus Christi representa un homenatge a l’Eucaristia i fou instituïda l’any 1.263 pel papa Urbà IV. L’acte més de simbòlic de la festa ha estat des de sempre la processó, origen de les actuals cercaviles.
A Sant Climent s’adornaven els carrers i es construïen altars amb gran devoció.
Lo dia del Roser
És una de les festes primerenques del mes de maig, és el culte a la Mare de Déu del Roser, la rosa simbolitza la primavera en moltes cultures.
Festivitat de la Santa Creu
Són festes dedicades a la Santa Creu, també dites Creus de Maig, quan assoleix el bon temps, consisteixen en l’anada en processó des de la parròquia fins al pedrons o a les creus que marquen els límits del municipi, per tal de fer la benedicció del terme.
Recordo que el meu pare m’ explicava que a Sant Climent s’anava a la Creu del Padró a les cinc del matí a beneir el terme.
El dia de Sant Ysidro
És el patró del pagesos, la seva festa es celebra el 15 de maig. Viladecans va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Sant Climent fins l’any 1746 en que es va fer la separació, per tant es comprensible que el sant patró del poble veí també es venerés al nostre municipi.
Sant IsidreMolt abans és possible que els pagesos hagin ret culte a Sant Galderic.
En el concili de Trento es van donar facultats als reis espanyols –aleshores ja castellanistes- a nomenar bisbes i abats, i començaren a venir bisbes castellans als Països Catalans, sobretot a partir de 1.714, el culte a Sant Galderic, el sant català, va ser substituït pel culte a Sant Isidro. *
* Jordi Salat
Lo dia de Sant Antonio de Padua
És el patró dels desvalguts i també del ram de la construcció, per això és conegut arreu Catalunya com “Sant Antoni dels paletes” , no és estrany doncs la seva veneració.
El dia del Roser de todo el mundo
La festivitat esta dedicada a la Mare de Déu del Rosari i amb aquesta expressió volien denotar la seva popularitat. Es celebra pels volts del 7 d’octubre.
“La Confraria del Roser va ser instituïda en esta parròquia pel frare de Sta. Catarina de Barcelona Rafel Riphoy 22 de febrer 1579”. *
* Arxiu Parroquial de Sant Climent.
Al nostre poble la seva devoció va permetre construir una ermita amb la col•laboració del poble i dedicar-la a la Mare de Déu del Roser, sent beneïda l’any 1958.
Lo dia de Sant Cebastiant
Aquesta festivitat cau pels volts del 20 de gener, amb el fred de l’hivern, Sant Sebastià era venerat com a protector del poble davant les pestes, el còlera, el foc i les inclemències meteorològiques i econòmiques.
Al nostre poble “se li donava culte l’any 1.576, però la devoció al sant es mostrà sobretot l’any 1651 pels morts causats del 23 d’abril fins al 15 d’agost”.*
Llibre d’Òbits nº 3, fol. 15-17 APSC
Festa Major d’hivern de Sant Climent
El retaule de Sant Climent esta documentat a l’any 1.606 *. per tant la devoció al sant patró es remunta com a mínim fins aquestes dates.
Es celebra el 23 de novembre amb la missa solemne i altres actes, segons la resposta al qüestionari, també amb ” balladetes a la plasa”.
* APSC
Festa Major d’estiu de Sant Llorenç
La riera de”les Canals” que separa els termes de Viladecans, Sant Climent i Gavà passà anomenar-se riera de Sant Llorenç com a conseqüència de l’edificació de la capella, el document més antic que parla de la riera de Sant Llorenç és del segle XIII, això ens fa pensar que el poble anava ja en processó des d’èpoques immemorials.
Sant Llorenç es va declarar copatró a principis del segle XIX i es celebra el 10 d’agost.
Retaule de Sant Llorenç
