TORNEN A FLORIR ELS CIRERERS

En acabar l’hivern Sant Climent es vesteix de blanc. És el despertar de la primavera.

Aquesta meravella de la naturalesa dura pocs dies i es repeteix cada any, és un plaer per la vista.

Les  valls s’omplen de cirerers florits amb el brunzir de les abelles i els borinots fent la pol.linització i també amb el cant dels ocells: puputs, caderneres, cucuts, pardals,...

Tots fent la seva feina des de segles amb precisió i molta cura. Un gaudi per a tothom.

Perquè l’arbre doni el fruit s’ha de produir la pol·linització, el pas del pol·len de l’aparell masculí d’una varietat de cirerer a l’aparell femení de l’altre cirerer a través dels insectes o els ocells que el transporten en el seu propi cos. 

A més a més hi ha una labor prèvia que comença dos o tres anys abans quan a l’hivern es planta el peu del cirerer (Santa Llúcia o peu franc),  el peu ha de tenir el grossor necessari per empeltar de corona o bé d’ollet la varietat de cirera que s’ha triat i a continuació s’espera la primera florida del petit cirerer.

Entremig s’ha de tirar adob, cavar els arbres amb els arpiots per oxigenar la terra, a la primavera treure els rebrots i esmagencar, es a dir, treure les herbes amb els arpiots o l’aixada, remenant la terra perquè hagi més frescor.

SOL I AIGUA TEMPS DE MARÇ

Aquest hivern ningú hagués donat un cèntim per la parra, a no ser el pagès que sap de que va la cosa. 

Amb aquests brots la vida es renova.

Pluja, vent, sol, temperatures ara fredes, ara suaus... són els ingredients d’aquest mes. 

La dita diu: “Març, marcedor, nit freda i dia amb calor.

Les aus que van emigrar en arribar els freds, tornen com a preludi de la estació, preparant-nos per quelcom important.

També les plagues desperten de la seva letargia, inactivitat per la qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables.

Les plantes trepitgen l’accelerador, els brots s’afanyen a demostrar-nos  que aquella branca nua solament dormia esperant el moment adequat per brollar.

Mes de gelades tardanes i sobretot d’espectacle floral.

Ja podem seure, comença la funció.

Els jacints són originaris de la Mediterrània oriental fins a l’Iran i el Turkmenistan.

El seu nom prové de la mitologia grega: el jove Jacint fou mort accidentalment pel déu Apol·lo i aquest va fer que les gotes de sang es transformessin en flors.

 

PRIMAVERA, ENCANTATS DE TORNAR A VEURE 'T

Això li podrem dir a la estació el 20 de març a les 17 h 57 m. De totes maneres els signes ja comencen a ser visibles. La temperatura s'ha endolcit, el temps en que el Sol està per sobre de l'horitzont augmenta gairebé tres minuts cada dia.
A partir d'ara, a més de les fulles i els tendres brots, ja estan aquí els narcisos, els muscaris i les prímules.
La floració ha començat i no dóna senyals de parar...a partir d'ara arribaran totes les demés.

Les prímules són espècies de sotabosc, que és el mateix que dir plantetes que viuen felices sota els arbres, en aquella ombra filtrada i fresca. Una dotzena de flors de sis pètals confereixen a la planta un aspecte molt agradable a la vista, una meravella.

Els muscaris o natzarens són també dels primers en anunciar la primavera. Aquest any es van multiplicar  abundantment per mitjà de bulbets produïts al costat del bulb principal, curiosament la operació s'efectua cada dos anys.
Doncs sí, comença l'espectacle, un fort agraïment a tots els actors de la sàvia naturalesa.

LA FRASE DEL DIA

Qui n’és senyor legítim,
qui serà l’únic príncep?
Tan sols un poble digne
del seu lliure destí. 

Salvador Espriu