En acabar
l’hivern Sant Climent es vesteix de blanc. És el despertar de la primavera.
Aquesta meravella de la naturalesa dura pocs dies i es repeteix cada any, és un plaer per la vista.
Les valls s’omplen de cirerers florits amb el brunzir de les abelles i els borinots fent la pol.linització i també amb el cant dels ocells: puputs, caderneres, cucuts, pardals,...
Tots fent la seva feina des de segles amb precisió i molta cura. Un gaudi per a tothom.
Perquè l’arbre doni el fruit s’ha de
produir la pol·linització, el pas del pol·len de l’aparell masculí d’una
varietat de cirerer a l’aparell femení de l’altre cirerer a través dels
insectes o els ocells que el transporten en el seu propi cos.
A més a més hi ha una labor prèvia
que comença dos o tres anys abans quan a l’hivern es planta el peu del cirerer
(Santa Llúcia o peu franc), el peu ha de tenir el grossor necessari per
empeltar de corona o bé d’ollet la varietat de cirera que s’ha triat i a
continuació s’espera la primera florida del petit cirerer.
Entremig s’ha de tirar adob, cavar
els arbres amb els arpiots per oxigenar la terra, a la primavera treure els
rebrots i esmagencar, es a dir, treure les herbes amb els arpiots o l’aixada,
remenant la terra perquè hagi més frescor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada