María Dolores de Cospedal presidenta de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha y secretària general
y número 2 del Partido Popular, ha
recalcado que España es "la nación más antigua de Europa, con más de 500
años de historia", y ha subrayado que Cataluña "nunca fue un reino en
sí misma".
La señora Cospedal hará bien de leer un poco
más de historia, ya que España no es la nación más antigua de Europa.
España no es tampoco una nación, es un estado plurinacional.
España no es tampoco una nación, es un estado plurinacional.
Me remito al discurso de Pau Casals en las
Naciones Unidas el 24 de octubre de 1971 todo un ejemplo de buen hacer para la
humanidad.
Al segle X, el comte Borrell trenca el darrer
contacte amb els monarques francs, acabant per sempre les relacions polítiques
de subordinació.
De fet s’havia arribat a la independència, per
bé que de dret, la independència de Catalunya, o si es vol del Casal de
Barcelona, no seria reconeguda jurídicament fins al Tractat de Corbeil, signat
el 1258 per Jaume I i Lluis IX de França.
La senyora Cospedal diu també que Catalunya “nunca
fue un reino en sí misma”.
La unió d’Aragó i Catalunya, any 1137, fou el
resultat d’una unió dinàstica pactada, no d’una fusió o d’una conquesta, per
això els membres components conservaren tot el temps la pròpia identitat, és a
dir, la integritat territorial, les lleis, els costums, les institucions i els
governants propis.
Algun historiador molt significativament l’ha anomenat Confederació catalano-aragonesa,
amb tota la intencionalitat jurídica del mot confederació.
Encara
que el seu títol oficial específic era
el de "comte de Barcelona", des del segle XII, el sobirà de Catalunya
(o de Barcelona, si hom ho prefereix) era el rei.
Era el rei i res més, i per això hi havia les "drassanes reials", les "batllies reials", el "reial patrimoni", el "braç reial" de les Corts catalanes, i també per això hom hi deia "plau al senyor rei" i no "plau al senyor comte", i tots els monarques esmenten sempre el seu "senyal reial" i no el "senyal comtal".
Era el rei i res més, i per això hi havia les "drassanes reials", les "batllies reials", el "reial patrimoni", el "braç reial" de les Corts catalanes, i també per això hom hi deia "plau al senyor rei" i no "plau al senyor comte", i tots els monarques esmenten sempre el seu "senyal reial" i no el "senyal comtal".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada