Fotos Mercè Godall
Viure a l’ Àfrica és fruir d’una altre concepció del temps, en contrast amb Europa.
I no em refereixo a l’hora. Es tracta, més aviat, d’un temps contemplatiu, quiet, que contrasta amb el temps frenètic del món occidental i capitalista.
Europa és previsió, preocupació pel futur, desig de dominar-lo, angoixa pel demà. Es volen fer tantes coses que no hi ha temps per a res. Manca el temps del diàleg, de la companyia amistosa, del silenci i de la reflexió, del descans, del dormir. Es fan tantes coses que no hi ha temps de ser.
Àfrica, en canvi viu el present amb fruïció o patiment de l’ara, el futur és molt lluny o potser no arribarà. Hi ha temps per a tot. Al principi costa d’acostumar-s’hi. Després t’hi habitues. És temps ric, tot passa lentament.
Les
relacions humanes són importants. Els mercats en són l’exemple més clar, són
lloc de rencontre, de converses, de diàlegs, de mercadeigs. Es descobreix una
nova dimensió més propera a la realització personal, i més en sintonia amb l’esser
profund de cadascú.
El temps de l’Àfrica té també els seus riscos. Entre ells, el de no saber aprofitar-lo. Aquestes diverses concepcions del temps fa que se’n desprenguin uns comportaments i estils de vida diferents.
Les dues filosofies, contradictòries entre sí, tenen les seves virtuts i els seus defectes. Potser seria ideal barrejar-les totes dues. Cal contrastar aquestes dues filosofies i aprofitar-ne les seves aportacions. Així s’arriba al diàleg intercultural.
Als que ens visiten per primera vegada, sempre els impacta aquest contrast del temps. Amb la nostra mentalitat europea no acabem d’entendre aquesta lentitud i no previsió, ni preocupació, pel futur. Aquí es viu i ens preocupem pel present. El demà ja ho veurem. Això comporta una manera de fer i de ser.
Com
que hi ha temps per a tot i no hi ha presses, el temps no compta. Per tant, es
va caminant al ritme de cadascú. Encara que el mercat és lluny. Ja s’hi
arribarà. Així mateix és el retorn a casa.
I això cada dia, sobretot per a les dones i filles dels pastors nòmades, que cada dia han de fer un mínim de quinze quilòmetres per vendre la llet al mercat.
Aquesta
lentitud del temps dóna també calma i serenitat a les persones, que es noten en
el seu estat d’ànim i en el seu parlar. Aquest temps calm també ajuda a
contemplar. Tenen un gran esperit d’observació. Sense adonar-se’n, saben veure
i descobrir coses que a nosaltres ens passen inadvertides.
Un temps que dóna un tarannà i una manera de ser, que els ha fet resignats però no conformistes. Un temps que s’encomana i et dóna serenitat, contemplació i calma. Un temps aprofitat.
Sisco
Pausas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada