M’agradaria
començar pels infants. I és que també dintre de les festes nadalenques a casa
nostra especialment, al contrari de l’ Àfrica, hi ha la festa dels Reis, on
l’infant és el protagonista.
L’
Àfrica és un esclat de nens i nenes. Hi ha desenes i desenes d’infants a tot
arreu.
És
la vida que, com més amenaçada es troba, brolla més abundantment . Per això
quan alguns visiten l’ Àfrica, exclamen espontàniament que la vida no s’acabarà. Els infants són la
joia de l’ Àfrica, però se ‘t trenca el
cor en veure que gaudeixen de tan pocs mitjans per desenvolupar-se.
Els
infants de l’ Àfrica, la majoria, caminen descalços, van rapats al zero per no
tenir polls, porten la roba estripada. No tenen vídeo, jocs ni pilotes de
reglament, però sí ganes de jugar.
L’altre
dia, anant al mercat de Blangoua, vaig veure en un racó un nombrós grup de nens
amb filferros, trossos d’espardenyes, llaunes, etc., que treballaven
artesanalment per fer-los esdevenir un
cotxe ben construït. També, a partir d’unes robes i uns cordills reproduïen
l’esfera que els serviria com a pilota.
Rere
de cada objecte descobreixen possibilitats insospitades. No posseeixen gaires
joguines, però tenen temps i ganes de jugar. Les nenes no necessiten res perquè
porten a l’esquena o als braços la vida de veritat: el seu germanet o
germaneta, hores i més hores. Pots veure una adolescent que ja és mare, que treu el pit i el dóna al
seu nadó.
També
t’adones que encaixar la mà esdevé la forma més habitual de saludar-nos amb els
infants, mentre aquests diuen Bonjour (Bon
dia). Els agrada força saludar a l’estil del bàsquet i fer petar els dits.
Les
mans infantils ofereixen atenció, afecte, benvinguda. Algunes són mans
enjogassades, s’agafen fort, es pengen
del braç i es gronxen tots satisfets. Altres mans cerquen companyia. Altres
vegades escorcollen amb les seves mans les teves, grans i blanques. Els fa
gràcia els pèls.
M’agrada
contemplar les mans dels infants quan resem el Parenostre. En un primer moment
en actitud de lloança, en el segon d’ofrena i intimitat. A base de donar la mà
s’obre el camí de l’amistat.
Tan
de bo que aquesta amistat ajudi els infants de l’ Àfrica a créixer i desenvolupar-se.
Sisco Pausas
Fotos Mercè Godall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada