¿Qué ha pasado con el occitano, el catalán y otras lenguas minoritarias, en Francia?
29 de setembre del 2014
EVOLUCIÓ LINGÜÍSTICA
Mapa de la evolución lingüística temporal de la Europa sudoccidental. Autor: Alexandre Vigo. Wikipedia en gallego.
¿Qué ha pasado con el occitano, el catalán y otras lenguas minoritarias, en Francia?
¿Qué ha pasado con el occitano, el catalán y otras lenguas minoritarias, en Francia?
10 de setembre del 2014
BÁRBAROS LAS IDEAS NO SE MATAN
"Esta célebre frase de Sarmiento señala que la libre expresión es uno de los pilares fundacionales de la vida en democracia.
Las ideas se esgrimen
mediante el uso de las palabras y se acallan (aunque no siempre) con el filo de
la espada. El poder de las ideas moviliza las estructuras de cualquier
sociedad; pero sólo las fortalece cuando se pluralizan en el debate.
Esta introducción me ha
permitido relacionar la Diada Nacional de Cataluña con el Derecho a decidir
aprobado por el Parlament.
El 11 de setiembre del
2014 recordaremos otra vez la frase de Salvador Espriu: "Ens mantindrem
fidels per sempre més al servei d'aquest poble". Nos mantendremos fieles
para siempre al servicio de este pueblo.
Con tranquilidad y
alegría. Insistiendo, resistiendo, persistiendo, pero nunca desistiendo.
26 de juliol del 2014
OHHH LES ROSES!!!
A vegades a la primavera no tot són flors i violes. Aquests rosers enfiladissos de color blanc i rosa, a l'abril estaven esmorteïts i amb les flors pansides. No donava un ral per ells i pensava que ja no farien res de bo.
A l'estiu han fet una embranzida, així passa a vegades amb la vida, no s'ha de perdre l'esperança...
Els rosers blancs han treballat molt i s'han guanyat el jornal.
Ara amb la calor el sol escalfa amb més força, algunes
plagues envaeixen les plantes si no som previsors, el reg també és vital i no oblidem l'adob perque s'esgoten els nutrients de la terra més aviat.
En fi que si volem mantenir l'espectacle relaxant de la natura, hem de ser constants i no baixar la guàrdia...
A l'estiu han fet una embranzida, així passa a vegades amb la vida, no s'ha de perdre l'esperança...
Els rosers blancs han treballat molt i s'han guanyat el jornal.
Ara amb la calor el sol escalfa amb més força, algunes
plagues envaeixen les plantes si no som previsors, el reg també és vital i no oblidem l'adob perque s'esgoten els nutrients de la terra més aviat.
En fi que si volem mantenir l'espectacle relaxant de la natura, hem de ser constants i no baixar la guàrdia...
17 de juny del 2014
19 de maig del 2014
PLANTES CRASSES O SUCULENTES
A
partir d’uns esqueixos que em va donar una amiga, vaig agafar afició per les
plantes crasses i els cactus.
El
meu interès va augmentar al voler conèixer el seu nom, feina laboriosa ja que
no disposava de moltes referències. La varietat de plantes és immensa i algunes
guarden una gran similitud, vaig esperar l’ època de la seva floració per assegurar
la denominació.
De
totes maneres encara tinc algunes per identificar per tant agrairia que m’ajudeu
a trobar el seu nom o confirmar el que ja tenen.
Es
defineixen com a plantes crasses o suculentes, com conseqüència del medi sec on
viuen, al haver-hi pluges escasses tendeixen a acumular aigua al seus teixits i
eviten que es perdi per la transpiració.
Destaquen
els cactus, amb teixits carnosos coberts d’espines. Aquestes espines són fulles
transformades que els protegeixen dels
animals.
Aquesta vella escala la va trobar el meu pare a les escombraries, una vegada pintada té una segona vida com expositor de plantes.
23 d’abril del 2014
SANT JORDI 2014: DIA DEL LLIBRE I LA ROSA
FELIÇ DIADA DE SANT JORDI
QUATRE COSES
M'abelleixen quatre coses:
—qui prou les sabrà lloar?—
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brotar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
—qui prou les sabrà lloar?—
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brotar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
CUATRO COSAS
Me seducen cuatro cosas:
—quien las sabrá loar suficiente?—
El sol que abre les rosas,
el agua que las hace brotar,
el rocío que las moja
y el viento que las deshoja
para no verlas secar.
—quien las sabrá loar suficiente?—
El sol que abre les rosas,
el agua que las hace brotar,
el rocío que las moja
y el viento que las deshoja
para no verlas secar.
Maria Antònia Salvà
17 d’abril del 2014
SETMANA SANTA DE L'ANY 1914 A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
Ara fa un
segle, Sant Climent celebrava el seu Via Crucis Vivent.
Una de les figures més representatives i populars del Via Crucis eren els armats o manaies. Ens podem imaginar el seu treball un dels més espectaculars i més durs de la representació. Seguint el ritme dels tambors marcant el pas i conduint-se amb el so de les llances quan les fan petar amb el terra.
Encara
està per saber documentalment des de quan es celebrava la representació de la
passió a Sant Climent.
“A l’Obra de l’any 1755, hi llegim en
l’apartat d’entrades: “Mes del que resultà en dos anys se representà la Pació
(que els Representants ho donaren a l’església) han rebut los demunt dits
obrers 27 lliures, 12 sous, 6 diners”.
L’any
1914 Mn. Segalés invità les autoritats del poble a assistir al Via Crucis, del
diumenge de Rams, “por haber en ells ARMATS”.
Per algunes fotografies antigues i pel testimoni d’algunes persones sabem que antigament també hi havia pels carrers de Sant Climent unes creus senyalant les estacions del Via Crucis.
Les
ceràmiques de les estacions que encara queden al poble foren fetes per Modest
Casademunt l’any 1953.
Segons
el costum se celebraven processons en les quals es representaven personatges de
l'Evangeli com: Maria Magdalena, Maria de Betània, Maria la "Pecadora", la Verònica:
una dona pietosa de Jerusalem que, moguda per la compassió envers Jesús, que
carregava la seva creu camí del Gòlgota,
li va donar el seu vel per poder eixugar-se el front. Jesús acceptà l’oferiment
i després de fer-lo servir, li retornà amb la imatge de la seva cara
miraculosament impresa al vel.
El
testimoni oral per a la reconstrucció d’aquestes processons en que es
representaven passatges de l’Evangeli al poble, ja no és possible. Ens queda la
transmissió oral entre generacions com a registre del passat confiat a la
memòria i el llibre que es va fer servir per la representació.
Per
aquest testimoniatge de pares a fills sabem que:
La
Madrona Borrull de cal Sans feia de samaritana.
L’avi
de cal Cagarret feia de Jesucrist.
L’Hermínia
de cal Roberto feia de Verònica.
L'Aniceto Pausas de cal Rigoló era un dels armats.
L'Aniceto Pausas de cal Rigoló era un dels armats.
Dirigia
el Guillem del Vilà.
La
representació era a la Plaça on hi havia un pou.
La
memòria oral transmesa ens recorda que estant Jesús assegut es presenta i diu:
“Cansat
estich del camí, reposar voldria un poch prop de esta font de Jacob, y
assentarme vull aqui”.
“Déu te guart, Samaritana, y t’preserve de pecat; si aygua me volias donar,
beuria de bona gana”.
Ens queda el llibre "La Gran Tragèdia de la Passió y Mort de Jesucrist, Nostre Senyor"
de l'any 1798, com a testimoniatge d'aquells diàlegs fets segurament amb molta devoció. Falten
frases, punts i comes que van pronunciar els nostres avantpassats i que el
temps s’ha endut ara fa justament cent anys, en una Setmana Santa com aquesta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)