Narcís (Narcissus).
Són plantes originàries del Mediterrani, també es troben algunes espècies a l'Àsia central, a la Xina.
Els narcisos tenen un bulb i una flor amb una corona central en forma de trompeta
envoltada per un anell de pètals. Els colors habituals solen ser grocs o taronja
o blanc.
A Sant Climent reben el nom de junquillos.
El meu record em porta seixanta anys enrere al
camp de les Filipines i del Llanàs, envoltats de junquillos.
El seu hàbitat
requereix prats humits, per això es plantaven a les voreres del vall, també hi
havia lliris, però aquests no es portaven al mercat.
Els junquillos eren coneguts com a nadales ja que, la seva floració comença al desembre.
Fa una inflorescència que té fins a quinze flors de pètals de color blanc-groguenc i una corona ben desenvolupada de color groc.
Dos manats de junquillos eren una dotzena i gairebé es feien més de cent poms.
Quan estaven preparats es portaven a la Rambla de les Flors per vendre'ls a l’engrós.
No podies parlar mentre feies els manats, perquè anaves contant i et podies confondre.
A la primavera la tija encara es verda , a l’estiu la planta s’asseca i queda solament el bulb, a la tardor comencen a sortir les fulles, i a l’hivern surten les flors.
Es valoraven molt perquè era una flor d’hivern, pel seu perfum i com que en aquells temps no hi havia hivernacles, era una de les poques flors existents, junt amb el galzeran.
També es plantaven violers que eren de color vermell o groc (alhelí), lilàs amb flors de color lila, malva o blanc i roses terreres.
Totes aquestes flors es portaven a la Rambla, que era on funcionava el Mercat de les Flors de Barcelona, a les tres de la matinada i s’estenien a terra, sobre el mocador de fer farcells.
Sorties de la Rambla carregat de bitllets, per anar cap al born a vendre les fruites i verdures del temps.
Els junquillos eren coneguts com a nadales ja que, la seva floració comença al desembre.
Fa una inflorescència que té fins a quinze flors de pètals de color blanc-groguenc i una corona ben desenvolupada de color groc.
Dos manats de junquillos eren una dotzena i gairebé es feien més de cent poms.
Quan estaven preparats es portaven a la Rambla de les Flors per vendre'ls a l’engrós.
No podies parlar mentre feies els manats, perquè anaves contant i et podies confondre.
A la primavera la tija encara es verda , a l’estiu la planta s’asseca i queda solament el bulb, a la tardor comencen a sortir les fulles, i a l’hivern surten les flors.
Es valoraven molt perquè era una flor d’hivern, pel seu perfum i com que en aquells temps no hi havia hivernacles, era una de les poques flors existents, junt amb el galzeran.
També es plantaven violers que eren de color vermell o groc (alhelí), lilàs amb flors de color lila, malva o blanc i roses terreres.
Totes aquestes flors es portaven a la Rambla, que era on funcionava el Mercat de les Flors de Barcelona, a les tres de la matinada i s’estenien a terra, sobre el mocador de fer farcells.
Sorties de la Rambla carregat de bitllets, per anar cap al born a vendre les fruites i verdures del temps.
Després a
esmorzar i a continuació iniciar la feina al camp, la llarga jornada del pagès.
