HISTÒRIA
La majoria de les vegades les coses no surten de l’espontaneïtat, sinó que cal anar-les forjant de mica en mica perquè derivin cap a punts diversos.
En el cas de la Festa de les Cireres hem d’anar uns anys enrere, al temps en que fou constituït un grup anomenat Planter d’Extensió Agrària, el qual es va anar consolidant fent trobades a diversos llocs i sortides a diferents comunitats de l’Estat (Logronyo, Navarra), a França, a Itàlia, etc., cercant novetats per a l’agricultura, per conèixer varietats i maneres de conrear els cirerers.
Doncs bé, l’any abans de la primera Exposició de Cireres, davant el fet que alguns pagesos tenien certes varietats i se les guardaven, es decidí fer una Exposició de Branques de Cirerers, exposar i regalar branques per empeltar i entrar en mena, venent també un peu de cirerer anglès anomenat F-12, que no tingué èxit.
Aquesta consolidació de grup va fer espurnes que derivaren també cap a l’entrada a les Hermandades Sindicales, per fer néixer el fet sindical i principiar la Cooperativa.
Per què sorgí la idea de la Festa de les Cireres?
Recordo que a la sortida d’una de les reunions, al vespre, es va proposar la idea de fer una exposició amb cireres i fou com un llamp, en pocs dies tothom ja en parlava i es mogué amb la col•laboració de tots.
Anys després un altre fet col•lectiu va ser la creació de la Denominació d’Origen Cireres del Baix Llobregat i el fet solidari de donar les cireres de l’Exposició a les Germanetes dels Pobres.
PERQUÈ EL CATALÀ JA EN ELS PRIMERS CARTELLS?
En un primer moment hi havia dubtes sobre fer-lo en castellà o bilingüe. Es va decidir escriure tots els cartells en català, cosa que no es feia en cap lloc del Baix Llobregat.
A Sant Climent alguns ja havien creat escola: primer curset de català, les pissarres del bàsquet ja s’havien passat del castellà al català, ballades de sardanes, el fet del Focs de Sant Joan quan encara no hi havia ajuntaments democràtics, les trobades de Santa Cecilia i el Centre Lleidatà , tot anant seguint un ritme, el segon curset de català a càrrec de Jordi Moners a l’Ajuntament, composició de sardanes dedicades a les cireres i al poble de Sant Climent i la forta empenta del Congrés de Cultura Catalana.
Penso que tot plegat fou un revulsiu per moure el fet social, cooperatiu i
sindical i finalment polític, cal veure l’esclat dels primers anys en que les paneres de l’exposició es feien amb senyeres, escrits i moltes manifestacions individuals.
Aquests són alguns fets històrics viscuts en un breu moment d’un poble tot fent país.
11 de febrer del 2011
16 de gener del 2011
Les festes majors d’un poble formen part de la seva memòria, en els seus orígens bona part de les festes eren religioses, en el devocionari popular no faltaven les processons, desfilades solemnes on el poble manifestava les seves creences.
Cada festa representa un conjunt de fets i tradicions amb els quals celebrem el patronatge d’un sant o de la Mare de Déu.
Si ens endinsem en altres festivitats veurem que els nostres avantpassats tenien un bon grapat de solemnitats eclesiàstiques, que amb el pas del temps han anat reduint les manifestacions religioses per altres referents simbòlics.
Indubtablement si ens apropem als seus orígens arribem a les nostres arrels històriques.
L’any 1.789 Francisco de Zamora magistrat i escriptor espanyol, va enviar un qüestionari a diversos pobles de Catalunya, un veritable treball sistemàtic d’aquella època.
A Sant Climent va respondre Miquel Molins, pagès, amb l’ajuda del mossèn.
En relació a la llengua en que están escrites les respostes, cal dir que l’any 1.768, el comte d’Aranda promou la Reial Cèdula per la qual es prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, és comprensible per tant que hagués poc domini de la llengua castellana.
Respectem ortografia original.
A la pregunta 132 ens diu”...que usos particulares hay en la Fiesta Mayor, en las funciones públicas, asientos y demás ceremonias de la iglesia”.
La resposta és la següent:
“ Las prosessiones prinsipales sont: lo dia de Corpus, lo dia del Roser, el primer domingo de maio, (festivitat de la Santa Creu), el dia de Sant Ysidro, lo dia de Sant Antonio de Padua, el dia del Roser de todo el mundo, y lo dia de sant Cebastiant. Y todos los primeros domingos de cada mes ay profesont del Rosari. Y lo dia de Santa Crus de mayo se ba con posisiont a bendisir el término cantando la letania dels sans. Y todas se asen ab (amb) molta debosiont y conqurso de pueblo”.
“Los sacramentos todos se asen mui serios, mayormente lo combregar. Se toca la canpana y luego acude la jente, ha unt que sia a la notxe, y se da sirio a todos, hombres y mujeras y niños y niñas haunt que sían tres sientas personas, y dos atxas grandes”.
“Y el día de la Fiesta Mayor, conpletas a la vigilia con la música que se lloga por ditxa fiesta; y a la mañana a las diez se canta el oficio solemne y ay sermont; a la tarde ay vísperas y dentpués se van a bailar con toda modestia y seriedat”.
En la pregunta 133 es vol saber “Qué diversiones públicas se acostumbran, si hay teatro, fiestas de toros, danzas o bayles públicos, romerías o concurrencias a santuarios,…”
La resposta és molt breu: Las diversiones a las fiestas sont: a la pelota, a la manilla y nuxos, donde ay balladetas a la plasa”.
Lo dia de Corpus
Aprofundint en les respostes, podem dir que la festa de Corpus Christi representa un homenatge a l’Eucaristia i fou instituïda l’any 1.263 pel papa Urbà IV. L’acte més de simbòlic de la festa ha estat des de sempre la processó, origen de les actuals cercaviles.
A Sant Climent s’adornaven els carrers i es construïen altars amb gran devoció.
Lo dia del Roser
És una de les festes primerenques del mes de maig, és el culte a la Mare de Déu del Roser, la rosa simbolitza la primavera en moltes cultures.
Festivitat de la Santa Creu
Són festes dedicades a la Santa Creu, també dites Creus de Maig, quan assoleix el bon temps, consisteixen en l’anada en processó des de la parròquia fins al pedrons o a les creus que marquen els límits del municipi, per tal de fer la benedicció del terme.
Recordo que el meu pare m’ explicava que a Sant Climent s’anava a la Creu del Padró a les cinc del matí a beneir el terme.
El dia de Sant Ysidro
És el patró del pagesos, la seva festa es celebra el 15 de maig. Viladecans va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Sant Climent fins l’any 1746 en que es va fer la separació, per tant es comprensible que el sant patró del poble veí també es venerés al nostre municipi.
Sant Isidre
Molt abans és possible que els pagesos hagin ret culte a Sant Galderic.
En el concili de Trento es van donar facultats als reis espanyols –aleshores ja castellanistes- a nomenar bisbes i abats, i començaren a venir bisbes castellans als Països Catalans, sobretot a partir de 1.714, el culte a Sant Galderic, el sant català, va ser substituït pel culte a Sant Isidro. *
* Jordi Salat
Lo dia de Sant Antonio de Padua
És el patró dels desvalguts i també del ram de la construcció, per això és conegut arreu Catalunya com “Sant Antoni dels paletes” , no és estrany doncs la seva veneració.
El dia del Roser de todo el mundo
La festivitat esta dedicada a la Mare de Déu del Rosari i amb aquesta expressió volien denotar la seva popularitat. Es celebra pels volts del 7 d’octubre.
“La Confraria del Roser va ser instituïda en esta parròquia pel frare de Sta. Catarina de Barcelona Rafel Riphoy 22 de febrer 1579”. *
* Arxiu Parroquial de Sant Climent.
Al nostre poble la seva devoció va permetre construir una ermita amb la col•laboració del poble i dedicar-la a la Mare de Déu del Roser, sent beneïda l’any 1958.
Lo dia de Sant Cebastiant
Aquesta festivitat cau pels volts del 20 de gener, amb el fred de l’hivern, Sant Sebastià era venerat com a protector del poble davant les pestes, el còlera, el foc i les inclemències meteorològiques i econòmiques.
Al nostre poble “se li donava culte l’any 1.576, però la devoció al sant es mostrà sobretot l’any 1651 pels morts causats del 23 d’abril fins al 15 d’agost”.*
Llibre d’Òbits nº 3, fol. 15-17 APSC
Festa Major d’hivern de Sant Climent
El retaule de Sant Climent esta documentat a l’any 1.606 *. per tant la devoció al sant patró es remunta com a mínim fins aquestes dates.
Es celebra el 23 de novembre amb la missa solemne i altres actes, segons la resposta al qüestionari, també amb ” balladetes a la plasa”.
* APSC
Festa Major d’estiu de Sant Llorenç
La riera de”les Canals” que separa els termes de Viladecans, Sant Climent i Gavà passà anomenar-se riera de Sant Llorenç com a conseqüència de l’edificació de la capella, el document més antic que parla de la riera de Sant Llorenç és del segle XIII, això ens fa pensar que el poble anava ja en processó des d’èpoques immemorials.
Sant Llorenç es va declarar copatró a principis del segle XIX i es celebra el 10 d’agost.
Retaule de Sant Llorenç
Cada festa representa un conjunt de fets i tradicions amb els quals celebrem el patronatge d’un sant o de la Mare de Déu.
Si ens endinsem en altres festivitats veurem que els nostres avantpassats tenien un bon grapat de solemnitats eclesiàstiques, que amb el pas del temps han anat reduint les manifestacions religioses per altres referents simbòlics.
Indubtablement si ens apropem als seus orígens arribem a les nostres arrels històriques.
L’any 1.789 Francisco de Zamora magistrat i escriptor espanyol, va enviar un qüestionari a diversos pobles de Catalunya, un veritable treball sistemàtic d’aquella època.
A Sant Climent va respondre Miquel Molins, pagès, amb l’ajuda del mossèn.
En relació a la llengua en que están escrites les respostes, cal dir que l’any 1.768, el comte d’Aranda promou la Reial Cèdula per la qual es prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, és comprensible per tant que hagués poc domini de la llengua castellana.
Respectem ortografia original.
A la pregunta 132 ens diu”...que usos particulares hay en la Fiesta Mayor, en las funciones públicas, asientos y demás ceremonias de la iglesia”.
La resposta és la següent:
“ Las prosessiones prinsipales sont: lo dia de Corpus, lo dia del Roser, el primer domingo de maio, (festivitat de la Santa Creu), el dia de Sant Ysidro, lo dia de Sant Antonio de Padua, el dia del Roser de todo el mundo, y lo dia de sant Cebastiant. Y todos los primeros domingos de cada mes ay profesont del Rosari. Y lo dia de Santa Crus de mayo se ba con posisiont a bendisir el término cantando la letania dels sans. Y todas se asen ab (amb) molta debosiont y conqurso de pueblo”.
“Los sacramentos todos se asen mui serios, mayormente lo combregar. Se toca la canpana y luego acude la jente, ha unt que sia a la notxe, y se da sirio a todos, hombres y mujeras y niños y niñas haunt que sían tres sientas personas, y dos atxas grandes”.
“Y el día de la Fiesta Mayor, conpletas a la vigilia con la música que se lloga por ditxa fiesta; y a la mañana a las diez se canta el oficio solemne y ay sermont; a la tarde ay vísperas y dentpués se van a bailar con toda modestia y seriedat”.
En la pregunta 133 es vol saber “Qué diversiones públicas se acostumbran, si hay teatro, fiestas de toros, danzas o bayles públicos, romerías o concurrencias a santuarios,…”
La resposta és molt breu: Las diversiones a las fiestas sont: a la pelota, a la manilla y nuxos, donde ay balladetas a la plasa”.
Lo dia de Corpus
Aprofundint en les respostes, podem dir que la festa de Corpus Christi representa un homenatge a l’Eucaristia i fou instituïda l’any 1.263 pel papa Urbà IV. L’acte més de simbòlic de la festa ha estat des de sempre la processó, origen de les actuals cercaviles.
A Sant Climent s’adornaven els carrers i es construïen altars amb gran devoció.
Lo dia del Roser
És una de les festes primerenques del mes de maig, és el culte a la Mare de Déu del Roser, la rosa simbolitza la primavera en moltes cultures.
Festivitat de la Santa Creu
Són festes dedicades a la Santa Creu, també dites Creus de Maig, quan assoleix el bon temps, consisteixen en l’anada en processó des de la parròquia fins al pedrons o a les creus que marquen els límits del municipi, per tal de fer la benedicció del terme.
Recordo que el meu pare m’ explicava que a Sant Climent s’anava a la Creu del Padró a les cinc del matí a beneir el terme.
El dia de Sant Ysidro
És el patró del pagesos, la seva festa es celebra el 15 de maig. Viladecans va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Sant Climent fins l’any 1746 en que es va fer la separació, per tant es comprensible que el sant patró del poble veí també es venerés al nostre municipi.
Sant IsidreMolt abans és possible que els pagesos hagin ret culte a Sant Galderic.
En el concili de Trento es van donar facultats als reis espanyols –aleshores ja castellanistes- a nomenar bisbes i abats, i començaren a venir bisbes castellans als Països Catalans, sobretot a partir de 1.714, el culte a Sant Galderic, el sant català, va ser substituït pel culte a Sant Isidro. *
* Jordi Salat
Lo dia de Sant Antonio de Padua
És el patró dels desvalguts i també del ram de la construcció, per això és conegut arreu Catalunya com “Sant Antoni dels paletes” , no és estrany doncs la seva veneració.
El dia del Roser de todo el mundo
La festivitat esta dedicada a la Mare de Déu del Rosari i amb aquesta expressió volien denotar la seva popularitat. Es celebra pels volts del 7 d’octubre.
“La Confraria del Roser va ser instituïda en esta parròquia pel frare de Sta. Catarina de Barcelona Rafel Riphoy 22 de febrer 1579”. *
* Arxiu Parroquial de Sant Climent.
Al nostre poble la seva devoció va permetre construir una ermita amb la col•laboració del poble i dedicar-la a la Mare de Déu del Roser, sent beneïda l’any 1958.
Lo dia de Sant Cebastiant
Aquesta festivitat cau pels volts del 20 de gener, amb el fred de l’hivern, Sant Sebastià era venerat com a protector del poble davant les pestes, el còlera, el foc i les inclemències meteorològiques i econòmiques.
Al nostre poble “se li donava culte l’any 1.576, però la devoció al sant es mostrà sobretot l’any 1651 pels morts causats del 23 d’abril fins al 15 d’agost”.*
Llibre d’Òbits nº 3, fol. 15-17 APSC
Festa Major d’hivern de Sant Climent
El retaule de Sant Climent esta documentat a l’any 1.606 *. per tant la devoció al sant patró es remunta com a mínim fins aquestes dates.
Es celebra el 23 de novembre amb la missa solemne i altres actes, segons la resposta al qüestionari, també amb ” balladetes a la plasa”.
* APSC
Festa Major d’estiu de Sant Llorenç
La riera de”les Canals” que separa els termes de Viladecans, Sant Climent i Gavà passà anomenar-se riera de Sant Llorenç com a conseqüència de l’edificació de la capella, el document més antic que parla de la riera de Sant Llorenç és del segle XIII, això ens fa pensar que el poble anava ja en processó des d’èpoques immemorials.
Sant Llorenç es va declarar copatró a principis del segle XIX i es celebra el 10 d’agost.
Retaule de Sant Llorenç
27 de desembre del 2010
BON NADAL
A SANT CLIMENT ESTEM APRENENT A FER PATCHWORK AMB MOLTA IL.LUSIÓ. LA NOSTRA PROFESSORA ÉS LA MAGDA, QUE SAP MOLT I ENS AJUDA SI FEM ALGUNA MALIFETA. AQUEST ÉS EL RESULTAT DE L'ÚLTIM TREBALL.
20 de desembre del 2010
LA GENT GRAN
Gent de lluita i brega! que transformaven terrenys erms en terres de cultiu, arrancant arbres i matolls, apartant pedres i arrels, fent marges, treballant de sol a sol.
Quines dones treballadores! Anant a buscar l’aigua,rentant la roba a mà, cuinant amb llenya, conreant l’hort, fent les conserves per l’hivern , cuidant els animals, criant els fills...
Quanta saviesa acumulada de la seva experiència!
Conec una dona... la senyora Goya, de 96 anys que recita poesies amb una memòria prodigiosa. La setmana passada m’explicava aquest poema:
"En el jardín del amor,
donde viví muchos años,
he sembrado pensamientos
y me han salido desengaños”.
Quines generacions les que ens han precedit!
Quines dones treballadores! Anant a buscar l’aigua,rentant la roba a mà, cuinant amb llenya, conreant l’hort, fent les conserves per l’hivern , cuidant els animals, criant els fills...
Quanta saviesa acumulada de la seva experiència!
Conec una dona... la senyora Goya, de 96 anys que recita poesies amb una memòria prodigiosa. La setmana passada m’explicava aquest poema:
"En el jardín del amor,
donde viví muchos años,
he sembrado pensamientos
y me han salido desengaños”.
Quines generacions les que ens han precedit!
6 de desembre del 2010
Viure a pagès ha estat sempre relacionat amb la geografia, el clima, la vegetació, els animals i els conreus. De la saviesa i l’ experiència dels avantpassats l’home i la dona pagesa van saber treure lo bo i millor per transmetre ‘l als seus fills.
Dins d’aquest món de subsistència van saber guardar els aliments que la terra i els animals els donaven, conservant l’entorn i venent els excedents en els mercats de ciutat.
El rebost de les cases de pagès era una habitació ventilada on es deixaven els aliments per quan arribés l’hivern i així poder estar proveïts.
A casa, al rebost li dèiem el “ cuarto” de la farina i el “ cuarto” del porc.
El primer estava a dalt, tocant a la galeria, allà teníem els sacs de la farina i de l’arròs.
Les mongetes del ganxet estaven en garrafes de vidre , també hi havia mongetes faccioses i mongetes de l’avellaneta negra que guardaven per llavor, d’aquestes últimes feien dues vingudes, una pel març i un altra que durava fins que feia fred.
Les mongetes es cuinaven soles o amb verdura per sopar, i si sobrava s’hi afegia la cansalada i al matí es fregia en la paella al camp i era l’esmorzar del pagès.
També guardàvem pomes d’hivern, serves, nespres, de color marró clar amb una espècie de corona, ametlles, avellanes i melons que duraven fins a Nadal.
serves
Les cebes les penjàvem del lligall .
“Del porc se n’aprofita tot”
El “cuarto” del porc, que no era on vivia el porc, sinó l’altre rebost, estava al primer pis, tenia una finestra tapada amb una tela que permetia que passés l’aire, però no les mosques.
El porc es portava de casa a l’escorxador, havia d’estar 24 hores en dejú, a la matinada el mataven i recollíem la sang en una galleda per fer després la botifarres negres, allà mateix li cremaven els pèls, s’obria per fer les parts i cap a casa.
En arribar a casa es treia la pell per bullir-la en una caldera plegada amb les visceres , trossos de carn magra i la cansalada.
Per fer la botifarra negra es trinxava tot, afegíem la sang , el pebre, la sal i obteníem els testets. També es feia el bisbe, etc.
Per fer les botifarres blanques era el mateix procés però amb carn magra i greix. D’aquí sortien també botifarres grosses, petites, crues i el fuet.
Després les botifarres grosses i petites es bullien a la caldera per obtenir les cuites, que eren les que duraven més temps.
A continuació es posaven a la panera (cove de vímet o canya) amb palla
i quan estaven fredes a les puntes se’ls posava pebre i sal per penjar-les .
La mocadera es cuidava de netejar els budells amb vinagre i llimona, extreure el ventre i bullir les botifarres blanques i negres en la caldera.
Les bigues estaven plenes de claus on es penjaven les botifarres i els fuets. Els botifarrons i les botifarres crues es penjaven pel fil a un bastó o una canya.
Els pernils, els peus i la cansalada viada es posaven en el salador que era una taula gran amb sal a sota i un altra capa a sobre.
Un cop salats els pernils, es penjaven a la biga d’una corda i es deixaven fins que estiguessin fets. El sagí també es penjava.
Les orelles, la careta, els peus, la cua es guardaven per tirar al caldo en el salador.
El llom es fregia amb oli d’oliva i es posava en gerres i olles de fang per conserva.
La costella es tallava a trossos petits i es feia el mateix que el llom.
L’espinada i tots el ossos també es trossejaven i es guardaven en olles o gerres cobertes de sal.
Les barres es posaven a la cassola de fang, per fer després a la brasa.
Els llardons es tallaven a trossets i en una olla de fang s’anaven coent, a continuació es treia l’oli que quan estava fred era el llard i es posava en una gerra.
El fetge amb un tel greixós es penjava d’una corda i es mantenia fresc per fregir.
Quan les botifarres blanques estaven seques, es transformaven en llonganisses.
El sabó el fèiem més tard, si sobrava cansalada de la que s’havia posat en el salador i restos greixosos, tot això es posava a la caldera.
Aquí també hi havia la bota del vinagre, les gerres de l’oli i de les olives que es preparaven amb fonoll i sajolida.
També fèiem conserves de pebrot vermell i verd, de tomàquet , de bitxo.
Els raïms es penjaven per tenir panses quan s’anaven assecant.
El menjar dels animals (palla, remolatxa, carbassons, blat de moro, alfals sec) es guardava a baix en una habitació gran on estaven les botes del vi i a sota en una pila les patates.
A la planta baixa estava l’estable pel cavall, al cantó dret un estable pel burro que també servia per posar la llenya, entremig estava el pou i un safareig per rentar, a l’esquerra hi havia la cort del porc i a sobre del estable del burro i del porc, teníem les gàbies amb els conills.
A baix al terra hi havien les gallines, els pollastres, les oques, els ànecs i a vegades galls d’indi.
Les gallines anaven a pondre els ous a l’estable del cavall, voleiaven per sota les potes del cavall, l’únic lloc on no entraven era a la cort del porc, aquesta era vida social entre els animals.
A la cuina teníem un armari d’obra on guardàvem totes les espècies i herbes remeieres, darrere d’aquest armari hi havia un altre per guardar les viandes cuites(mongetes, llom, conill, botifarres, fuets,... que fèiem servir a diari.
Quan era petit, l’avi i els pares em feien anar a la botiga de cal Fèlix a buscar l’adreçador, per solucionar el greu problema de les botifarres que sortien tortes.
Fotografies fetes al Museu d’eines del pagès de Sant Climent de Llobregat
Dins d’aquest món de subsistència van saber guardar els aliments que la terra i els animals els donaven, conservant l’entorn i venent els excedents en els mercats de ciutat.
El rebost de les cases de pagès era una habitació ventilada on es deixaven els aliments per quan arribés l’hivern i així poder estar proveïts.
A casa, al rebost li dèiem el “ cuarto” de la farina i el “ cuarto” del porc.
El primer estava a dalt, tocant a la galeria, allà teníem els sacs de la farina i de l’arròs.
Les mongetes del ganxet estaven en garrafes de vidre , també hi havia mongetes faccioses i mongetes de l’avellaneta negra que guardaven per llavor, d’aquestes últimes feien dues vingudes, una pel març i un altra que durava fins que feia fred.
Les mongetes es cuinaven soles o amb verdura per sopar, i si sobrava s’hi afegia la cansalada i al matí es fregia en la paella al camp i era l’esmorzar del pagès.
També guardàvem pomes d’hivern, serves, nespres, de color marró clar amb una espècie de corona, ametlles, avellanes i melons que duraven fins a Nadal.
serves
Les cebes les penjàvem del lligall .
“Del porc se n’aprofita tot”
El “cuarto” del porc, que no era on vivia el porc, sinó l’altre rebost, estava al primer pis, tenia una finestra tapada amb una tela que permetia que passés l’aire, però no les mosques.
El porc es portava de casa a l’escorxador, havia d’estar 24 hores en dejú, a la matinada el mataven i recollíem la sang en una galleda per fer després la botifarres negres, allà mateix li cremaven els pèls, s’obria per fer les parts i cap a casa.
En arribar a casa es treia la pell per bullir-la en una caldera plegada amb les visceres , trossos de carn magra i la cansalada.
Per fer la botifarra negra es trinxava tot, afegíem la sang , el pebre, la sal i obteníem els testets. També es feia el bisbe, etc.
Per fer les botifarres blanques era el mateix procés però amb carn magra i greix. D’aquí sortien també botifarres grosses, petites, crues i el fuet.
Després les botifarres grosses i petites es bullien a la caldera per obtenir les cuites, que eren les que duraven més temps.
A continuació es posaven a la panera (cove de vímet o canya) amb palla
i quan estaven fredes a les puntes se’ls posava pebre i sal per penjar-les .
La mocadera es cuidava de netejar els budells amb vinagre i llimona, extreure el ventre i bullir les botifarres blanques i negres en la caldera.
Les bigues estaven plenes de claus on es penjaven les botifarres i els fuets. Els botifarrons i les botifarres crues es penjaven pel fil a un bastó o una canya.
Els pernils, els peus i la cansalada viada es posaven en el salador que era una taula gran amb sal a sota i un altra capa a sobre.
Un cop salats els pernils, es penjaven a la biga d’una corda i es deixaven fins que estiguessin fets. El sagí també es penjava.
Les orelles, la careta, els peus, la cua es guardaven per tirar al caldo en el salador.
El llom es fregia amb oli d’oliva i es posava en gerres i olles de fang per conserva.
La costella es tallava a trossos petits i es feia el mateix que el llom.
L’espinada i tots el ossos també es trossejaven i es guardaven en olles o gerres cobertes de sal.
Les barres es posaven a la cassola de fang, per fer després a la brasa.
Els llardons es tallaven a trossets i en una olla de fang s’anaven coent, a continuació es treia l’oli que quan estava fred era el llard i es posava en una gerra.
El fetge amb un tel greixós es penjava d’una corda i es mantenia fresc per fregir.
Quan les botifarres blanques estaven seques, es transformaven en llonganisses.
El sabó el fèiem més tard, si sobrava cansalada de la que s’havia posat en el salador i restos greixosos, tot això es posava a la caldera.
Aquí també hi havia la bota del vinagre, les gerres de l’oli i de les olives que es preparaven amb fonoll i sajolida.
També fèiem conserves de pebrot vermell i verd, de tomàquet , de bitxo.
Els raïms es penjaven per tenir panses quan s’anaven assecant.
El menjar dels animals (palla, remolatxa, carbassons, blat de moro, alfals sec) es guardava a baix en una habitació gran on estaven les botes del vi i a sota en una pila les patates.
A la planta baixa estava l’estable pel cavall, al cantó dret un estable pel burro que també servia per posar la llenya, entremig estava el pou i un safareig per rentar, a l’esquerra hi havia la cort del porc i a sobre del estable del burro i del porc, teníem les gàbies amb els conills.
A baix al terra hi havien les gallines, els pollastres, les oques, els ànecs i a vegades galls d’indi.
Les gallines anaven a pondre els ous a l’estable del cavall, voleiaven per sota les potes del cavall, l’únic lloc on no entraven era a la cort del porc, aquesta era vida social entre els animals.
A la cuina teníem un armari d’obra on guardàvem totes les espècies i herbes remeieres, darrere d’aquest armari hi havia un altre per guardar les viandes cuites(mongetes, llom, conill, botifarres, fuets,... que fèiem servir a diari.
Quan era petit, l’avi i els pares em feien anar a la botiga de cal Fèlix a buscar l’adreçador, per solucionar el greu problema de les botifarres que sortien tortes.
Fotografies fetes al Museu d’eines del pagès de Sant Climent de Llobregat
19 de novembre del 2010
JORDI MAS I CASTELLS: UN MISSIONER
EN JORDI MAS HA FET DE LA SEVA VIDA UN SERVEI ALS POBRES.
DURANT MÉS DE 50 ANYS HA ESTAT MISSIONER A L'ÀFRICA, REALITZANT UNA TASCA SILENCIOSA PERÒ EFECTIVA, OBERTA ALS NECESSITATS I CRÍTICA AMB LES INJUSTÍCIES.
HA AJUDAT A FER DEL MÓN UN LLOC MÉS JUST, AMB SENZILLEZA I HUMILITAT.
A REVEURE, AMIC !!
DURANT MÉS DE 50 ANYS HA ESTAT MISSIONER A L'ÀFRICA, REALITZANT UNA TASCA SILENCIOSA PERÒ EFECTIVA, OBERTA ALS NECESSITATS I CRÍTICA AMB LES INJUSTÍCIES.
HA AJUDAT A FER DEL MÓN UN LLOC MÉS JUST, AMB SENZILLEZA I HUMILITAT.
A REVEURE, AMIC !!
13 de novembre del 2010
CRÒNIQUES D'UN POBLE
L’any 1.906 Sant Climent no tenia farmàcia però després de varies gestions va poder arribar a la següent situació:
ACTA DEL CONSISTORI DE SANT CLIMENT- 25 DE FEBRER DE 1906
“La Corporación ansía desde hace mucho tiempo que se facilite el servicio de farmacéutico en la localidad. Ha practicado varias gestiones acerca de D. Mariano Pedrol para lograr que este señor viniese a establecer su botica en este pueblo.
Tiene la satisfacción de participar que ha conseguido lo que se proponía, pero para que así fuese ha prometido a dicho señor que se le permitiría establecer su oficina en los bajos de las Casas Consistoriales por mientras ejerciera en esta población a fin de que pudiendo ahorrar el alquiler pudiese asegurar algo más el rendimiento de la misma.
Autorizar a D. Mariano Pedrol para instalar su oficina de farmacia, en el local que existe a mano izquierda de la Casa Consistorial, cediéndole dicho local completamente gratis.
Se acuerda igualar al Sr. farmacéutico con 50 pesetas para ayudar a las familias declaradas pobres.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)