13 de març del 2011

EL PENSAR I ACTUAR D'UN POBLE

Amb la consolidació del domini franc a Catalunya, les lluites entre cristians i sarraïns eren freqüents durant el segle IX, per la qual cosa es va constituir una franja fronterera ampla que estava formada per terres de ningú.

El habitants d’aquesta zona eren poc estables, vivien apartats dels camins, pels perills que representava i no obeïen ni les autoritats cristianes del nord ni les sarraïnes del sud.

La autèntica frontera dels comtats catalans seguia al nord la línia Llobregat i als sud és probable que Tarragona estigués probablement deshabitada.

Aquesta introducció ens fa pensar com seria de dura la vida dels nostres avantpassats per aquestes contrades.

Molts camperols emigraren de les valls pirinenques i prepirinenques cap a terres més meridionals i cap a la segona meitat del segle X passaren el Llobregat.

Els repobladors portaven llavors, eines i bestiar per establir-se en terres ermes, que pertanyien al rei o al comte, però que passaven a llur propietat pel sistema anomenat aprisió o dret del primer ocupant, consistent en el dret d’apropiació d’una terra verge després de trenta anys de possessió sense interrupció i de la seva explotació.

La feudalització va anar lligada a la minva de l’autoritat reial a partir de la primera meitat del segle XI. Els pagesos sense la protecció del comte van quedar indefensos i van caure poc a poc sota el domini del senyors feudals.

Dins d’aquest context cada vegada més fort i més violent els nostres avis van haver de guanyar-se la subsistència amb la seva suor i esforç molt personalitzat pel seu seny natural.

Per això la nostra valoració actual és d’agraïment per la seva lluita i brega, lligat al moviment de pau i treva que ha anant construint els fets que consolidaren una manera de fer que encara avui no ha assimilat el nostre entorn.




Aquest contracte a rabassa morta comença l’any 1758 a la vinya del Querol.

Al segle XVIII es va produir un augment del valor de les terres. Els terratinents es consideraven perjudicats per les millores agrícoles que perllongaven la vida dels ceps. El conflicte fou resolt per l’Audiència de Barcelona l’any 1756 quan disposà que el contracte es dissolia per la mort dels ceps o als cinquanta anys.

Com era la vinya del Querol? Ja us ho explicaré en els propers dies.