HISTÒRIA
La
majoria de les vegades les coses no surten de l’espontaneïtat, sinó que cal
anar-les forjant de mica en mica perquè derivin cap a punts diversos.
En
el cas de la Festa de les Cireres hem d’anar uns anys enrere, al temps en que
fou constituït un grup anomenat Planter d’Extensió Agrària, el qual es va anar
consolidant fent trobades a diversos llocs i sortides a diferents comunitats de
l’Estat (Logronyo, Navarra), a França, a Itàlia, etc., cercant novetats per a
l’agricultura, per conèixer varietats i maneres de conrear els cirerers.
Doncs
bé, l’any abans de la primera Exposició de Cireres, davant el fet que alguns
pagesos tenien certes varietats i se les guardaven, es decidí fer una Exposició
de Branques de Cirerers, exposar i regalar branques per empeltar i entrar en
mena, venent també un peu de cirerer anglès anomenat F-12, que no tingué èxit.
Aquesta
consolidació de grup va fer espurnes que derivaren també cap a l’entrada a les
Hermandades Sindicales, per fer néixer el fet sindical i principiar la
Cooperativa.
Per què sorgí la idea de la Festa de les Cireres?
Recordo
que a la sortida d’una de les reunions, al vespre, es va proposar la idea de
fer una exposició amb cireres i fou com un llamp, en pocs dies tothom ja en
parlava i es mogué amb la col·laboració de tots.
Anys
després un altre fet col·lectiu va ser la creació de la Denominació d’Origen
Cireres del Baix Llobregat i el fet solidari de donar les cireres de
l’exposició a les Germanetes dels Pobres.
PERQUÈ EL CATALÀ JA EN ELS PRIMERS
CARTELLS?
En
un primer moment hi havia dubtes sobre fer-lo en castellà o bilingüe. Es va
decidir escriure tots els cartells en català, cosa que no es feia en cap lloc
del Baix Llobregat.
A
Sant Climent alguns ja havien creat escola: primer curset de català, les
pissarres del bàsquet ja s’havien passat
del castellà al català, ballades de sardanes, el fet del Focs de Sant Joan quan
encara no hi havia ajuntaments democràtics, les trobades de Santa Cecilia i el
Centre Lleidatà , tot anant seguint un ritme, el segon curset de català a
càrrec de Jordi Moners a l’Ajuntament, composició de sardanes dedicades a les
cireres i al poble de Sant Climent i la forta empenta del Congrés de Cultura
Catalana.
Penso
que tot plegat fou un revulsiu per moure el fet social, cooperatiu, sindical
i finalment polític, cal veure l’esclat dels primers anys en que les paneres de
l’exposició es feien amb senyeres, escrits i moltes manifestacions individuals.
Aquests són alguns fets històrics
viscuts en un breu moment d’un poble tot fent país.
