ÉS EL TEMPS DE LES CIRERES

E

n arribar el mes de maig Sant Climent canvia de color, el blanc de les flors dels cirerers dóna pas als colors verd i vermell.

És el temps de les cireres.

El fred hivernal ha quedat enrere, les temperatures primaverals acompanyen l’esclat de la naturalesa, els ocells trien les millors cireres pel seu àpat, els climentons i climentones preparen els cistells i els davantals per la collita del apreciat fruit.

 

Fent una mica història recordo que abans les varietats de cireres eren: Francesa, Cua Llarga i Forta (autòctona de Sant Climent).

Un any abans de la primera Exposició de Cireres, es va fer una “Exposició de Branques de Cirerers”, regalant als pagesos branques per empeltar i entrar en noves varietats.

A partir d’aquí les noves menes de cirerers es multiplicaren, de la mateixa manera que les ganes de fer coses a nivell polític, sindical, agrari i cooperatiu.

Perquè l’arbre doni el fruit s’ha de produir la pol·linització, el pas del pol·len de l’aparell masculí d’una varietat de cirerer a l’aparell femení de l’altre cirerer a través dels insectes o els ocells que el transporten en el seu propi cos. 

  

 

A més a més hi ha una labor prèvia que comença dos o tres anys abans quan a l’hivern es planta el peu del cirerer (Santa Llúcia o peu franc),  el peu ha de tenir el grossor necessari per empeltar de corona o bé d’ollet la varietat de cirera que s’ha triat i a continuació s’espera la primera florida del petit cirerer.

Entremig s’ha de tirar adob, cavar els arbres amb els arpiots per oxigenar la terra, a la primavera treure els rebrots i esmagencar, es a dir, treure les herbes amb els arpiots o l’aixada, remenant la terra perquè hagi més frescor. 

Actualment les tècniques de treballar la terra, esporgar, varietats i comerciar han canviat molt.

Dels records de la meva infantesa , quan  arribava el temps de la collita, a Viladecans hi havia els Caps de colla, que tenien treballadors als que pagaven la seguretat social i allotjaven.

 

Anaves a demanar personal i ells t’enviaven gent per treballar, era més fàcil que ara.

Al matí quan es començava a veure, la gent omplia els davantals de cireres, a continuació les abocava en un cistell i d’allà es portaven a les caixes, era una feina manual i artesana.

Es parava per esmorzar i a la una per dinar, a la tarda es continuava collint.

Al vespre es posava sobre les caixes falguera, rondons, o rebrots de ceps, més tard es van col·locar encenalls i amb quatre filferros es lligaven i es tancaven.

 

Les caixes es pesaven amb la romana, eren de vint o vint-i-dos quilos  i amb guix es posava el pes, després es baixaven amb el carro i el cavall i es portaven al transportista, a vegades es feien dos volts.

El transportista deixava les caixes al comissionista del Born antic i els que tenien parada als mercats de Barcelona, portaven les cireres per vendre-les.

Sant Climent era una festa.

També es collien moltes maduixes plantades entre els cirerers. La collita s’acabava per Sant Joan o Sant Pere, la feina de l’horta de marina quedava aparcada durant la collita.

La cirera més bona era l’ultima: la Forta (la autòctona del poble), si s’havia de regalar cirera, no es donava la primerenca, si no la Forta, la millor per la seva dolçor. La cirera que hi havia en aquella època era la dels voltants, no hi havia encara la del “Valle del Jerte” o la de Tortosa.

La collita encara avui es continua fent manualment, hi ha noves varietats de cireres, per fer-vos una idea de noves varietats primerenques, es diuen entre d’altres: Prinualat Erci, Erci-Bigi, Kanrielete, Llarguet i Erlilori, tot un galimaties,   però lamentablement han minvat els pagesos per les condicions adverses del mercat, entre d’altres coses.

 

Pel març ja s’havien plantat mongeteres, tomaqueres, pebroteres, albergínies, hi havia molta fruita.

Les verdures que es collien eren les del voltant, era l’horta de Barcelona: l’Hospitalet, El Prat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, tot el Maresme, etc.

Acabada la cirera ja es començava a collir les peres, les prunes, les pomes, la mongeta tendra, es feia de la fina i de l’avellaneta negra, tot l’any tenies mongetes seques, encara que vingués la gana, amb les mongetes i el porc ja n’hi havia prou per l’hivern.

A l’agost per la festa major  es collien les figues fins a la tardor, primer les Sajoles i després la Coll de Dama.

Es guardaven les pomes d’hivern, les serves i s’anaven treient de mica en mica.

Un món sa i tranquil, avui tothom córrer per no arribar enlloc i diuen que no tenen temps, a més a més.