Els Reis van fer la seva entrada el 19 de març d’aquest any a l'Oratori de
Sant Felip Neri de Cadis, lloc on fa 200 anys els diputats doceañistas van redactar i promulgar la Constitució de
1812, la primera constitució liberal d'Espanya.
Durant la seva intervenció, el Rei va animar a reeditar "l'esperit de concòrdia", la
"responsabilitat política" i el compromís de les Corts de Cadis.
En les seves paraules, el monarca també va subratllar "la dimensió
i la vocació iberoamericana de la Constitució de Cadis". I és que,
elaborada per diputats "de tots dos hemisferis", la primera Carta
Magna va ser un referent "clau i de gran influència" per als nous
Estats independents iberoamericans, i també per a molts d'Europa.
Per la seva banda, Mariano Rajoy va començar el seu discurs amb un homenatge
a la ciutat i als diputats doceañistas, els homes "que van donar forma
a la causa de la llibertat, oferint com a exemple i testimoni a la resta de les
nacions".
La Constitució de Cadis fou
promulgada per la regència el 19 de març de 1812. Revocada pel rei el 4 de maig
de 1814 i restablerta pel general Riego el 1820.
El
1823 els francesos (Cent mil fills de Sant Lluis) van ajudar a la seva
derogació.
El 1836 es va restablir després dels successos de La Granja del 13 d'agost de 1836 i va estar vigent fins el 24 d'octubre de 1836 en què el govern va presentar el 18 de juny la Constitució Espanyola de 1837
El 1836 es va restablir després dels successos de La Granja del 13 d'agost de 1836 i va estar vigent fins el 24 d'octubre de 1836 en què el govern va presentar el 18 de juny la Constitució Espanyola de 1837
Cal recordar que davant
la sol·licitud del rei Ferran VII, l'exèrcit
francès va intervenir militarment Espanya, en virtut
dels acords de la Santa Aliança.
Després
d'una sèrie de ràpides victòries, s’ocupà
Madrid i es preparà l'ofensiva a
Andalusia en persecució dels liberals, que s'havien refugiat a Cadis amb Ferran
VII com a ostatge.
Cadis
va ser assetjada i bombardejada. La resistència va ser molt forta i els
francesos no van poder prendre la ciutat.
La situació dels assetjats era atroç,
al final es va arribar a un acord: es deixava sortir a Ferran VII que va
prometre defensar la llibertat aconseguida pels espanyols amb la Constitució de
1812 i a canvi la plaça es rendia.
Pactat
així amb els francesos, Ferran VII va marxar de la ciutat, però
immediatament es va unir a l'invasor i el mateix 1 d'octubre va decretar
l'abolició de totes les normes jurídiques que havien estat aprovades durant els
tres anys anteriors, posant un punt final al Trienni Liberal.
En aquells tumultuosos dies, l'Ajuntament de Sant Climent rep la següent circular.
“La
Regencia del Reino se ha servido dirigirme el decreto siguiente:
El
escandaloso atentado cometido en la traslación a Cádiz de la sagrada Persona
del Rey nuestro señor y su Real Familia, ha puesto a la Regencia del Reino en
la inevitable necesidad de tomar medidas prontas y eficaces que puedan asegurar
su preciosa existencia de ulteriores y más horrorosos resultados; a cuyo fin ha
acordado dictar las siguientes.
Artículo
1º. Se formará una lista exacta de los individuos de las Cortes actuales, de
los de la pretendida Regencia nombrada en Sevilla, de los Ministros y de los
Oficiales de las Milicias voluntarias de Madrid y de Sevilla, que han mandado
la traslación del Rey de esta ciudad a la de Cádiz, o han prestado auxilio para
realizarla.
Artículo 2º.
Los bienes pertenecientes a las personas expresadas en dicha lista serán
inmediatamente secuestrados hasta nueva orden.
Artículo
3º. Todos los diputados a Cortes que han tenido parte en la deliberación en que
se ha resuelto la destitución del Rey nuestro señor, quedan por este solo hecho
declarados reos de lesa Majestad, y los tribunales les aplicarán, sin más
reconocimientos que la identidad de la persona, la pena señalada por las leyes
a esta clase de crimen.
Artículo
4º. Quedarán exceptuados de la disposición anterior, y serán digna y
honrosamente recompensados los que contribuyeren eficazmente a la libertad del
Rey nuestro señor y de su Real Familia.
Artículo
5º. Los Generales y Oficiales de la tropa de línea y de la Milicia que han
seguido el Rey a Cádiz quedan personalmente responsables de la vida de SS.MM. y
AA., y podrán ser puestos en Consejo de Guerra para ser juzgados como cómplices
de las violencias que se cometan contra S.M y Real Familia, siempre que
pudiendo evitarlas no lo hayan hecho.
Artículo
6º. Se comunicarán por el medio más pronto y oportuno órdenes terminantes al
Gobernador de Ceuta para que estorbe la entrada en aquella plaza, caso de
intentarlo, a las Cortes y al Gobierno revolucionario; pero cuidando
escrupulosamente que en su resistencia a ningún riesgo queden expuestas las
Personas Reales.
Artículo
7º. Al mismo tiempo se acordarán con S.A.R. el Serenísimo Sr. Duque de
Angulema, los medios más exquisitos de vigilancia por mar y tierra, dirigidos a
impedir que SS.MM. y AA., sean trasladados a ultramar, si por desgracia se
intentare.
Artículo
8º. Continuarán por ocho días más las rogativas generales para implorar la Divina
clemencia, en tan extraordinarias y críticas circunstancias, cerrándose durante
aquellos días los teatros, y prohibiéndose las demás diversiones públicas.
Artículo
9º. Se comunicarán por correos extraordinarios estas medidas a las principales
Cortes de Europa. Tendreislo entendido y lo trasladareis a quien corresponda
para su cumplimiento. Está Rubricado. Palacio a 23 de junio de 1823. A D. Josef
García de la Torre. Y de orden de S.A.S. lo traslado a V. para su inteligencia,
y que disponga su cumplimiento en la parte que le toca.”
“Lo
que traslado a V. para su inteligencia y demás fines convenientes; y en el caso
que hubiere algún sujeto en este pueblo electo Vocal de Cortes, me lo avisará a
la posible brevedad.
Dios
guarde a V. muchos años. Mataró 20 de Agosto de 1823
El
Conde de Santa Clara
Conclusions:
- Ferran VII va derogar la
Constitució de Cadis; dos cents anys després el seu rebesnét va elogiar entre d’altres
coses “l'esperit de concòrdia, la responsabilitat política i el compromís de les
Corts de Cadis”.
- Aquesta Constitució decimonònica va ser promulgada, posteriorment revocada, a continuació
restablerta, més tard derogada per després tornar a restablir-la i finalment va deixar de ser vigent.
- Com és que en el segle XXI la
Constitució actual és un mur infranquejable?
Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat
