RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ LIBERAL DE 1812 (2)

L’any 1820 es restaura la Constitució liberal promulgada per les Corts de Cadis l’any 1812, a continuació es dicten una sèrie de mesures encaminades a restablir l’ordre constitucional que havia estat interromput pel rei l’any 1814.

Una d’aquestes mesures és la Real Ordre del 24 d’abril de 1820 que resumint diu així:

“Con esta fecha se ha servido el Rey dirigirme el decreto siguiente:
Atendiendo a la necesidad que hay de instruir al pueblo por medio de personas dignas de su respeto y consideración, que puedan darle a conocer sus derechos y sus obligaciones, el Gobierno moderado y paternal bajo el que viven desde ahora, (…), y finalmente a lo justo que es que se reparen los dolorosos abusos que antes de ahora se han experimentado, combatiéndose las falsas imputaciones dirigidas contra la Constitución desde el mismo sagrado lugar en que se ha hecho, he venido en resolver , de acuerdo con la Junta Provincial lo siguiente:

1.º Los prelados diocesanos cuidarán de que todos los Curas Párrocos de la Monarquía, expliquen a sus feligreses en los domingos y días festivos la Constitución política de la Nación, como parte de sus obligaciones, y rebatiendo las acusaciones calumniosas con que la ignorancia y la malignidad hayan intentado desacreditarla.

2.º En todas las escuelas de primeras letras y humanidades del reino, se explicará por los maestros la Constitución, de un modo claro y perceptible a la edad y comprensión de los niños.

3.º Se explicará en todas las universidades del reino por uno de los Catedráticos de Leyes: en todos los seminarios conciliares por el Catedrático de Filosofía Moral,…

4.º En los colegios de las escuelas Pías, y en las demás casas de educación pública o privada que estén a cargo de seglares, eclesiásticos seculares o regulares,…

5.º Cuando se principie a explicar la Constitución, pasarán aviso, a fin de que anunciándose en los periódicos, y en su defecto por carteles, pueda el público enterarse de la misma, e ilustrarse concurriendo a ella.

6.º Los Ayuntamientos constitucionales, en los pliegos mensuales que deben dar a los Jefes políticos, les avisarán del cumplimiento que hayan tenido y tengan estas medidas, y de su influencia en la opinión pública,(…)

7.º El Ministerio de la Gobernación dispondrá que se haga en la imprenta nacional una edición estereotipa de la Constitución,…

El Ministerio de la Gobernación de Ultramar dispondrá también lo conveniente para que en América se hagan las ediciones de la Constitución que sean precisas,…”

Cal recordar que América estava en plena lluita independentista i que España abandona tota idea de reconquesta l’any 1833, al morir Ferran VII.

“Lo traslado a V. a fin de que esta disposición digna de la sabiduría y beneficencia del Rey que solo aspira a que las luces se difundan y que el amor a la Constitución sea un convencimiento ilustrado de sus ventajas, se cumpla respondiendo a miras tan paternales, en la inteligencia de que el servicio más precioso que V. podrá presentar ante la Nación y el trono es el de dar toda la posible latitud a estos deseos grandiosos del monarca,….”

Barcelona, 15 de mayo de 1820

Signatura: José de Castellar

Antonio Buch. Secretario


Al Ayuntamiento Constitucional de S. Climent de Llobregat

Arxiu municipal de Sant Climent de Llobregat

LA HISTÒRIA FORMA PART DE LA MEMÒRIA DELS POBLES. (I). TRIENNI LIBERAL.

A partir d’una circular del Gobierno Político Superior de Cataluña dirigida a l’Alcalde i l'Ajuntament Constitucional de Sant Climent i que va ser rebuda el 18 d’abril de 1820, s’inicia una investigació sobre els orígens històrics que motiven el comunicat.

La circular fa referència a les mesures i preparatius que han de precedir a la reunió de les Corts del Regne .

Les Corts Generals i extraordinàries decreten: 1º Que els Catedràtics que tinguin les seves càtedres per nomenament reial, no estan exclosos de poder ser diputats, 2º Tampoc estan exclosos els regulars secularitzats, 3º Els Cavallers de la Justícia de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, els frares clergues de la mateixa ordre i els de les quatre militars de Santiago, Alcántara, Calatrava i Montesa no poden elegir ni ser elegits Diputats a Corts.

Signa José de Castellar

Per entendre la convocatòria de Corts l’any 1820, hem de retrocedir com a mínim fins l’any 1812, quan es promulga la primera constitució a Espanya, més coneguda com “La Pepa”, enguany es compleixen 200 anys.

La Constitució proclama el 19 de març: La Declaració dels Drets Humans, llibertats polítiques, dret a vot en homes més grans de 25 anys, divisió de poders, monarquia parlamentària,...

L’any 1814 els absolutistes de les Corts de Cadis demanen la restauració de la monarquia absoluta i així ho feu el rei Ferran VII, acabat d’arribar a Espanya, després de la guerra del francès.

A continuació ve una forta repressió contra els constitucionalistes.

Davant d’un gran malestar entre les tropes destinades a lluitar contra la revolta americana, l’1 de gener de 1820 es produeix el pronunciament de Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) proclamant la Constitució de Cadis i procedint al restabliment de les autoritats constitucionals, la filiació de Riego a la maçoneria va contribuir a l’èxit de l’empresa

Ferran VII envia al comte de la Bisbal per intentar detenir a Riego, però aquell es va revoltar i així el rei es va veure obligat a jurar la Constitució.

El 9 de març es va nomenar una Junta Provisional Governativa que s’autoproclama sobirana a tot Espanya, assumint el poder fins a la següent convocatòria de Corts i formació de Govern.

Entre març i juny de 1820 el règim constitucional es desplegà arreu del país, s’elegiren els ajuntaments i les diputacions i les Corts mitjançant sufragi universal masculí.

La restauració acaba amb la publicació del famós manifest de Ferran VII, que en el seu final diu “Marxem francament, i jo el primer, per la senda constitucional”.

Les Corts es van obrir el 9 de juliol de 1820 , van seguir amb les reformes inacabades en l’anterior etapa liberal: liquidar el domini que exercien els estaments privilegiats, i finalment promulgar el codi penal i una nova divisió territorial del pais.

Durant el trienni liberal es van suprimir les duanes interiors, senyorius i privilegis gremials que impedien la industrialització, es va establir un ensenyament públic i gratuït i el servei militar obligatori.

Es van desamortitzar alguns bens eclesiàstics,es va crear una burgesia adicta als canvis però d’esquena als interessos camperols.

El rei aviat va deixar clar quines eren les seves intencions, primer va presentar el seu dret de veto en les Corts i a continuació va encoratjar la revolta de la Guàrdia Reial, detinguda per la milicia nacional.

Ferran VII conspirava amb la Santa Aliança, que en el Congrés de Verona va decidir la intervenció militar a Espanya, en veure que la revolució liberal s’estenia pel sud d’Europa.

L’abril de 1823, tropes franceses (els cent mil fills de Sant Lluis) van invadir Espanya sense resistència i van fer fugir i també capturar els liberals, que no tenien els suport del poble.

Es tornava a l’absolutisme i a una época de repressió.

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat

A POC A POC I AMB GANES DE FER COSES!!

Aquest sampler és un treball fet en blocs per aprendre les diferents tècniques del patchwork.
Va ser molt laboriós i mil.limètric. Em va omplir de satisfacció i el vaig fer enquadrar.
Gràcies als coneixements i consells de la meva professora Magda aquí està el resultat.

ELS JUNQUILLOS A LA RAMBLA DE LES FLORS

Antigament per la Rambla baixava la riera d’en Malla, però amb la construcció de la muralla del Raval al segle XV, la riera es va desviar cap al nord.

Al segle XIII la Rambla era el lloc extramurs on els pagesos i revenedors de fora de Barcelona muntaven la seva parada: a la part alta hi havia el peix, la xarcuteria i més avall la caça, la carn, la verdura i la fruita: s’hi venien albercocs, peres, pomes, préssecs, raïm, melons, figues, cireres i flors.
És possible imaginar els climentons i climentones amb els seus farcells venent els productes de la terra.

Tot estava reglamentat per a la venda amb categories de venedors: hortolans de la ciutat, pagesos de fora vil•la i revenedors de fora de Barcelona.

El 1586 els Carmelites descalços (els Josepets per la seva advocació a Sant Josep) van fundar el convent on avui hi ha el mercat de La Boqueria. A mesura que la Rambla va prenent importància com a passeig de la ciutat, es decideix treure les carnisseries del seu recorregut i desplaçar-les al costat de l’hort del convent.

Al segle XVI la venda de flors en aquest tros de la Rambla ja s’havia institucionalitzat. De fet era l’únic lloc de Barcelona on s’hi venien flors.

El dia de Sant Jaume de 1835, el poble durant una manifestació va cremar el convent de Sant Josep i la resta de convents que hi havia a la Rambla.

Cinc anys després es dissenyava una plaça quadrangular porxada voltada de columnes jóniques, en aquesta plaça pública s’establí el mercat que des de l’any 1217 havia ocupat cada dia l’espai fora muralla.

Aquest mercat també s'anomena Mercat de Sant Josep perquè es va construir al solar expropiat que ocupava el convent dels carmelites descalços, l'església de Sant Josep i, més tard, va incorporar també el solar del convent de Jerusalem.

El 1860 la Maquinista Terrestre i Marítima construïa les cinc naus del mercat cobert de Sant Josep: la Boqueria.

La historia dels mercats de flors es remunta al segle XIX, a l’espai que actualmente ocupa la Llibreria de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, a la Rambla dels Estudis. Sota aquell cobert de voltes s’amuntegaven al terra cabassos plens de flors que s’anaven buidant a mida que passava el matí.

Aviat aquest mercat improvisat va anar quedant-se petit i a poc a poc va anar estenent-se fins a ocupar bona part de la Rambla de les Flors.

Al segle XIX aquest era l’únic mercat existent de venda de flors i plantes de Barcelona.

Els climentons sempre havien estat presents als mercats de Barcelona: Sant Josep, Sant Antoni, Barceloneta, La Concepció, Ninot, Hostafranchs, Sants, Gràcia, La Llibertat,...
Sant Climent davant la seva proximitat amb la ciutat va ser proveïdor de productes del camp.

El meu record em porta al camp de les Filipines i del Llanàs que estaven envoltats de junquillos, el seu hàbitat requereix prats humits, per això es plantaven a les voreres del vall, també hi havia lliris, però aquests no es portaven al mercat.

Els junquillos eren coneguts com a nadales ja que, la seva floració comença al desembre.

Fa una inflorescència que té fins a quinze flors de pètals de color blanc-groguenc i una corona ben desenvolupada de color groc.

Dos manats de junquillos eren una dotzena i gairebé es feien més de cent poms.

Quan estaven preparats es portaven a la Rambla de les Flors per vendre'ls a l’engrós.

No podies parlar mentre feies els manats, perquè anaves contant i et podies confondre.

A la primavera la tija encara es verda , a l’estiu la planta s’asseca i queda solament el bulb, a la tardor comencen a sortir les fulles, i a l’hivern surten les flors.

Es valoraven molt perquè era una flor d’hivern, pel seu perfum i com que en aquells temps no hi havia hivernacles, era una de les poques flors existents, junt amb el galzeran.

També es plantaven violers que eren de color vermell o groc (alhelí), lilàs que eren flors de color lila, malva o blanc i roses terreres.
Totes aquestes flors es portaven a la Rambla i s’estenien a terra, sobre el mocador de fer farcells.

Sorties de la Rambla carregat de bitllets, per anar cap al born a vendre les fruites i verdures del temps.

BON NADAL !!

Però el Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d'esperit.


Josep M. de Sagarra. Fragment "Poema de Nadal" 1931

Aquests són els últims treballs que he fet de patchwork i amb ells vull desitjar-vos un Bon Nadal! i per a l'any 2012 molta empenta i il.lusió.

UNA PAUSA...

Aquest dibuix està fet amb llapis, cretes i guix. L'he posat per títol "UNA PAUSA..." amb punts suspensius, perquè es pugui completar mentalment el sentit del missatge.

He pensat que fent una reducció de la imatge i afegint una frase podia fer un un punt de llibre.
He posat aquesta frase:

La pau no és un cop de vent sobtat
sinó la pedra en la qual cada dia
cal esculpir l'esforç de conquerir-la.

Miquel Martí i Pol

VISITA A MONTSERRAT

Aquesta setmana hem gaudit d’ uns dies a Montserrat una muntanya única, un lloc de repòs i meditació, amb una naturalesa prodigiosa i una història més que mil•lenària, que alberga el monestir de l’ordre benedictí, fundat per l'abat Oliba l’any 1025 i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. És un dels principals símbols del nostre país.