Després de pensar totes les combinacions possibles, l’obra a quedat així:
Evidentment per cosir els marcs que envolten els quadres, necessitava de la sapiència de la Magda perquè em marqués els marges. Gràcies, guapa! Ara sí, ja puc continuar fent durant el mes d’agost, ep! però a estones és clar.
******************************
Una altra cosa que m’ha agradat molt és l’arxivador dels dotze quadres del sampler.
És aquest:
Els quadres del sampler els col•locava en el tub i a continuació els enrotllava en aquest tapet, com si fos un braç de gitano, però de roba.
El tub no he volgut cosir-lo al tapet, perquè tenia la idea de col•locar-lo a l’escriptori com cobretaula, una vegada acabada la feina dels quadres.
Quan una cosa em satisfà, m’agrada tenir-la a la vista.
*********************************
I per últim, si encara esteu llegint, us ensenyo aquesta butaca de xenilla que té els braços entapissats d’un color clar, per tant calia protegir-los amb una funda protectora.
Vaig trobar unes puntes de ganxet, que pel seu color s’adaptaven molt bé a la butaca i vaig cosir tres franges per ajustar la llargada.
A continuació vaig cosir tres botons de pressió per fer el tancament de la funda protectora.
Aquest és el resultat:
L’estiu dóna per fer moltes coses...
1 comentari:
Potser que aquesta Magda sigui jo????? jejeje!!!!!
Dora! això es una punyalada per l'esquena. No m'ho espereva!!!!!
A mi també em satisfan els teus comentaris i la vostra compania, I molt.
Ja saps que dic sempre que jo no sóc mestre de res, però m'agrada trasmetre el que jo sé i encara que de vegadas costa fer-me d'entendre, te n'has sortit molt bé. Ja saps aquella dita "muchas veces el alunmo supera al maestro" i aqui em sembla que s'acomplirà.
No sé perqué a les persones ens costa tant parlar de sentiments (parlo per mi) i ens costa demostrar el que sentim cap a d'altres persones o situacions que es produeixen al teu voltant. Potser aquestes sensacions a mi em costa molt demostrar-las i trovo que per escrit es com més fàcil de fer-les saber, doncs...vull que sàpigues que les tardes dels dimecres ja no les canvïo per res!
Tenim una cosa en comú, a mi també m'agrada veure constantment les coses de les que em sento satisfeta.
L'idea dels braços de la cadira es molt bona, t'ha quedat molt bé. La cadira es preciosa i quan he vist la foto de seguit me l'imaginat "vestida" de patchwork, pensa en aquesta possibilitat quan s'embruti i la tinguis que retapissar.
Això sembla un testament Dora, així que et deixo amb les teves labors i aprofita totes les estonetes que tinguis per dedicar-les al sampler que a l'octubre em de començar a encoixinar-lo.
Bon estiu.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada