20 de setembre del 2011

ÉS EL TEMPS DE LES FIGUES

La naturalesa i els fenòmens meteorològics han marcat el calendari del pagès amb una regularitat envejable i dic envejable perquè durant segles els cicles s’han anat succeint sense gran variacions.

Actualment trobem desequilibris notables en la naturalesa, florides de cirerers per Nadal, les rieres s’assequen,...a les quals el pagès s’ha adaptat per treure el fruit de la terra.

Però tornen anys enrere quan s’acabaven les cireres, a finals de juny venien els prunells i les prunes japoneses, també les peres de Sant Joan, les castells, les campmanyes i la moscatella.

Les pomes d’estiu eren les minguetes, préssecs i melons ja hi havia per la Festa Major de Sant Llorenç.

Entremig es collien les pomes d’hivern, les camoses i altres varietats que es guardaven a les cases i es venien al mercats durant tot l’hivern.

Quan acabava la feina de batre, a principis del mes d’agost arribava el temps de les figues, encara que després de les cireres ja es collia la figaflor que en castellà és la “breva”, i a primers d’agost les sajoles.

La veritable reina de les figues era la coll de dama amb les varietats de blanca i negra, encara que la més apreciada era la coll de dama negra.







Perquè maduressin de manera controlada untaven les figues més fetes d’aquesta manera: posaven oli d’oliva dins d’una canya, el tapaven amb cotó fluix i untaven el cul de les figues primera i segona de la branca, al cap de cinc o sis dies, segons la temperatura maduraven.






Les ensostraven en caixes de quinze o vint quilos amb pàmpols i es portaven al Born (mercat central) i a les places per vendre a la menuda, abans de la guerra es venien per dotzenes.

Recordo que l'avi sempre em portava del Born pa de figues, era dolç i compacte,a sobre portava unes galetes com les del gelat, estava fet a base de figues seques senceres, macerades en moscatell, era molt bo!

Les figueres es ruixaven quan la figa encara estava verda, amb sulfat barrejat amb calç viva per protegir-la del míldiu, l’oïdi, de la mateixa manera que es sulfatava el raïm.

Les figues s’acabaven a finals d’octubre, com diu la dita “Per Tots Sants les figues pels espigolants (els estornells)”.





Però no s’acabaven realment perquè es feia confitura de figa. A casa encara la fem i la recepta és aquesta.

CONFITURA DE FIGA

Ingredients
Per quatre quilos de figues es suficient un quilo i mig de sucre, si us agrada més dolç, es poden posar dos quilos.

Preparació

- Netegeu les figues i talleu les cues, no traieu la pell.
- Es poden deixar senceres o tallar-les per la meitat.
- Poseu-les a la cassola amb una mica d’aigua perquè no s’enganxi, l’almívar és boníssim.
- Feu-lo bullir a foc alt, remenant sovint amb una cullera de fusta.
- Quan estigui llest, aparteu-lo del foc i espereu que es refredi per omplir els pots.
- Ompliu els pots i deixeu un centímetre d’aire.
- Feu-los bullir una mitja hora i deixeu-los refredar dins de l’aigua.
- Bon profit!





El pagès plantava entre la Mare de Déu d’agost i la de setembre per collir a l’hivern l’horta: carxofes, alls tendres, bledes, cols, enciams, escaroles, espinacs, col.i.flors, porros, cebes i més.

El Baix Llobregat i el Maresme eren l’avançada agrícola de tot l’Estat.

1 comentari:

Magda ha dit...

Dora moltes gràcies per tota aquesta informació. Per cert....la foto de les figues...FANTÀSTICA! sembla que me les estic menjant jajajaja!!!!!!
Per cert, tinc un pot a la nevera de melmelada de figa des de fa un any, tu creus que s'haurà fet malbé? Encara no l'he obert perque es molt gros i trigaré molt a menjar-me'l.
Una abraçada