8 de setembre del 2011

RECORDANT ELS AVIS DE LA SOCIETAT CORAL LA CATALANA

Promoure el treball de conjunt on cadascú fa una aportació per aconseguir un resultat col•lectiu, sense protagonistes, ens ensenya valors com la solidaritat, la confiança, la disciplina i l’esforç i ens allunya del fort individualisme que s’observa en la societat.

El cant coral n’és un exemple on els cantaires uneixen les seves veus per arribar a la creació musical.

La societats corals neixen a Catalunya a mitjans del segle XIX com a conseqüència del moment històric que aporta una sensibilització cap a la música i els moviments associacionistes.

L’any 1845 Josep Anselm Clavé crea la Societat Filharmònica L’Aurora, d’on derivarà la primera societat coral dels Països Catalans: La Fraternitat.

El moviment coral anà en augment i es celebraren grans festivals, l’any 1.864 s’apleguen més de 2.000 cantaires.

L’any 1.888 l' Exposició Universal  va rebre entitats corals d’arreu i donà un fort impuls al cant coral lligant-lo al sentiment nacional i a la creació d’una manera de fer pròpia.

Seguint aquestes directrius l’any 1.891 Lluis Millet i Amadeu Vives van fundar l’Orfeó Català.

Enric Morera fundà l’any 1.899 la Societat Coral Catalunya nova amb societats corals afins a les idees modernistes.

Dins d’aquests corrents hi havia profundes dissidències i és en aquest ambient de principis del segle XX que es formà a Sant Climent la Societat Coral La Catalana.

Segons Oriol Martorell en el seu llibre Miscel•lània la Societat Coral La Catalana mantenia un marcat accent nacionalista.






El 28 de febrer de 1.908 manifesten que estan a prop de Pasqua de Resurrecció i que hauran de començar els assaigs per les caramelles.

El 13 de març de 1.908 és reuneixen per tal de “celebrar  una velada por los jóvenes de dicha sociedad y el orfeón de guitarras de Gavà”.

Aquestes són algunes de les obres interpretades:














Gràcies a la documentació que arribà a les nostres mans hem pogut conèixer la major part del integrants de la Societat Coral:

Josep Campmany Petit, Clemente Raventós Bonet, Jaume Fulquet Llopart, Clemente Campamà Torres, Rosendo Mestres Alaball, Jacint Pausas Pagès, Guillem Condeminas Raventós, Pedro Pagès Moné, Agustín Fulquet Fulquet, Jaume Pujades Feu, Josep Sadurní Pujol, Josep Raventós Diví, Anicet Pausas Pagès, Josep Pi, Jaume Mas, March Busqué, Salvador Rovira, Jaume Alaball, Eusebi Mas, Climent Condeminas, Jaume Molins, Climent Fulquet, Jaume Pausas, Serafí Sadurní, Antoni Palós, Manel Raventós, Juan Fulquet, Pau Vilaltella, Climent Feu, Jaume Nicolau, Miquel Mestres, Josep Forns, Domingo Pi de la Serra, Jaume Feu, Pau Raventós, Pere Bordas, Francisco Sadurní, Lorenzo Mas, Clemente Julià, Rafael Condeminas, Juan Salisachs, José Montserrat, Miquel Idrach, Melchor Grané, Jacinto Domènech, Julià Feu, Jacinto Pagès, José Vella, Juan Mestres,...

Passats més de cent anys recordem els nostre avis cantaires, també la feixuga lluita d'aquell temps i el seu amor a la interpretació vocal dins d'una agrupació de veus.

Ens imaginem les seves cançons, els seus balls, les seves inquietuds envers el país sempre tan actuals...

“Si et pregunten mai a on vas, respon-li sempre: A on volgueren els meus avis arribar”.