L’incompliment constant i continu de
les obligacions fiscals i polítiques per part de l’Estat espanyol vers
Catalunya i la seva població ve de lluny.
La rigidesa dels principis teòrics en
matèria impositiva durant el trienni liberal, dificultà una aplicació adequada
de la política tributaria donada la crisi econòmica que patia Catalunya, la
política impositiva fou un element més a l’hora d’explicar la important
presencia pagesa dins del bàndol
absolutista.
Les contribucions es distribuïen
segons el cadastre, cosa que perjudicava l’agricultura i els petits municipis i
sobretot la contribució de consums impossible d’assumir per la majoria dels
pobles catalans.
El malestar per la política
impositiva fou hàbilment utilitzat per la propaganda reialista.
No milloraria la situació del poble
amb la restauració de Ferran VII, ho veiem en aquestes circulars coercitives
que envia el Govern Militar i Polític del Corregiment de Barcelona als batlles
i Ajuntaments dels pobles ressenyats:
San Martín de Provençals
Santa Coloma de Gramanet
Horta
San Justo Desvern
Esplugas
Cornellà
Castellví de Rosanes
Abrera
Martorell
Cervelló y Palma
San Pons
San Feliu de Llobregat
Cuadra Burgesa
San Clemente de Llobregat
Hospitalet
Sans
San Juan Despí
“La criminal omisión que a pesar de
mis advertencias y apremios han manifestado los pueblos notados al margen en
cumplir y satisfacer el primer tercio del catastro del presente año me pone en
la precisión de obrar, sino tanto como debia, a lo menos de un modo capaz de
hacerles entender que se han hecho acreedores al castigo, (...) y con
arreglo a la circular que se les pasó con fecha 30 de Octubre último, deben
sufrir los apremios dobles, desde el 1º de Noviembre, y como ni aún a pesar de
esta obligatoria han cumplido con cuanto se les previno, he dispuesto que si
por todo el día veinte y cuatro del actual no han completado la expresada
primera tercia, se me presentará en esta un concejal de cada Ayuntamiento de los que no hayan cumplido, en
clase de arrestado y sufrirá todo el Ayuntamiento incluso el secretario veinte
y cinco libras, por cada individuo que le componen, pagaderas de bienes propios
y cuya multa exigiré irremisiblemente.”
Dios guarde a Vds. muchos años.
Mataró, 19 de Noviembre de 1823.
El Conde de Santa Clara
A més a més, s’envia a l’Ajuntament de Sant
Climent amb la mateixa data la següent circular:
“Con fecha 30 de Octubre último se
circuló la orden a los pueblos del Corregimiento para que el 15 de l’actual se
presentasen en esta de Mataró a entregar el 2ª tercio del catastro del presente
año, que cumplió en último de Agosto y como no lo han verificado según se
previno, sufrirán cada uno de los pueblos notados al margen, el apremio que
llevan designado, principiando su pago desde el día veinte y uno del actual,
cuyo apremio se satisfará irremisiblemente, con la advertencia que cada ocho
días se aumentará según la negligencia u omisión con que obren los
Ayuntamientos."
Dios guarde a Vds. Muchos años.
Mataró 19 de Noviembre de 1823.
El Conde de Santa Clara
Aquestes circulars, dins del moment
històric que es vivia desprès de la guerra civil que va portar a la restauració
de Ferran VII, m’han fet recordar la cançoneta de Lluís Llach: La gallineta.
La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m´esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n´aprofita.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
A canvi d´algun gra de blat
m´heu tret la força de volar
però, us ho juro, s´ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d´haver-hi cap perill
perquè m´entengui amb les veïnes.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n´estic farta d´impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d´un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m´esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n´aprofita.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
A canvi d´algun gra de blat
m´heu tret la força de volar
però, us ho juro, s´ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d´haver-hi cap perill
perquè m´entengui amb les veïnes.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n´estic farta d´impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d´un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat
Continuarà...