LA GALLINA HA DIT QUE PROU! (11)

L’incompliment constant i continu de les obligacions fiscals i polítiques per part de l’Estat espanyol vers Catalunya i la seva població ve de lluny.

La rigidesa dels principis teòrics en matèria impositiva durant el trienni liberal, dificultà una aplicació adequada de la política tributaria donada la crisi econòmica que patia Catalunya, la política impositiva fou un element més a l’hora d’explicar la important presencia pagesa dins del bàndol  absolutista.

Les contribucions es distribuïen segons el cadastre, cosa que perjudicava l’agricultura i els petits municipis i sobretot la contribució de consums impossible d’assumir per la majoria dels pobles catalans.

El malestar per la política impositiva fou hàbilment utilitzat per la propaganda reialista. 

No milloraria la situació del poble amb la restauració de Ferran VII, ho veiem en aquestes circulars coercitives que envia el Govern Militar i Polític del Corregiment de Barcelona als batlles i Ajuntaments dels pobles ressenyats:

San Martín de Provençals

Santa Coloma de Gramanet

Horta

San Justo Desvern

Esplugas

Cornellà

Castellví de Rosanes

Abrera

Martorell

Cervelló y Palma

San Pons

San Feliu de Llobregat

Cuadra Burgesa

San Clemente de Llobregat

Hospitalet

Sans

San Juan Despí

 

“La criminal omisión que a pesar de mis advertencias y apremios han manifestado los pueblos notados al margen en cumplir y satisfacer el primer tercio del catastro del presente año me pone en la precisión de obrar, sino tanto como debia, a lo menos de un modo capaz de hacerles entender que se han hecho acreedores al castigo, (...)   y con arreglo a la circular que se les pasó con fecha 30 de Octubre último, deben sufrir los apremios dobles, desde el 1º de Noviembre, y como ni aún a pesar de esta obligatoria han cumplido con cuanto se les previno, he dispuesto que si por todo el día veinte y cuatro del actual no han completado la expresada primera tercia, se me presentará en esta un concejal de cada  Ayuntamiento de los que no hayan cumplido, en clase de arrestado y sufrirá todo el Ayuntamiento incluso el secretario veinte y cinco libras, por cada individuo que le componen, pagaderas de bienes propios y cuya multa exigiré irremisiblemente.”

Dios guarde a Vds. muchos años.

Mataró, 19 de Noviembre de 1823.

El Conde de Santa Clara

A  més a més, s’envia a l’Ajuntament de Sant Climent amb la mateixa data la següent circular:

“Con fecha 30 de Octubre último se circuló la orden a los pueblos del Corregimiento para que el 15 de l’actual se presentasen en esta de Mataró a entregar el 2ª tercio del catastro del presente año, que cumplió en último de Agosto y como no lo han verificado según se previno, sufrirán cada uno de los pueblos notados al margen, el apremio que llevan designado, principiando su pago desde el día veinte y uno del actual, cuyo apremio se satisfará irremisiblemente, con la advertencia que cada ocho días se aumentará según la negligencia u omisión con que obren los Ayuntamientos."

Dios guarde a Vds. Muchos años.

Mataró 19 de Noviembre de 1823.

El Conde de Santa Clara

Aquestes circulars, dins del moment històric que es vivia desprès de la guerra civil que va portar a la restauració de Ferran VII, m’han fet recordar la cançoneta de Lluís Llach: La gallineta. 

                                                                                          

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m´esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n´aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d´algun gra de blat
m´heu tret la força de volar
però, us ho juro, s´ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d´haver-hi cap perill
perquè m´entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n´estic farta d´impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d´un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat 

Continuarà...