12 de gener del 2014

(1) CRÒNICA D'UNA OCUPACIÓ




L'antiga catedral de Lleida, la Seu vella.



Diu la dita popular que “ Quan el mal ve de Almansa a tots alcança” i aquesta percepció de la realitat s’ajustava estrictament a la realitat.

En efecte, la victòria aconseguida  en la batalla d’Almansa va obrir als borbònics les portes del Regne de Valencia, però no es va aturar aquí l’ofensiva: a l’estiu, Lleida es va convertir en un objectiu prioritari.

Al capdavant d’un exèrcit de 30.000 homes, el duc d’Orleans va avançar des de la vila de Fraga, convertida en el seu centre d’operacions, i no va trigar a ocupar l’estratègica plaça de Balaguer. El camí cap a Lleida quedava així obert.

El 9 de setembre de 1707, el setge al voltant de la capital del Segrià era ja una realitat. Lleida, defensada per una força de 2.500 anglo-holandesos, només va poder resistir dos mesos.

El 12 de novembre, un cop es va evidenciar la impossibilitat de l’arribada de reforços, la ciutat capitulava.
La capitulació, però, no va salvar la seva població civil dels saquejos i la venjança dels soldats de les dues corones.

La catedral lleidatana és una de les obres més representatives de la transició del romànic al gòtic. Està situada en un turó que domina tota la ciutat, per això l’edifici va ser desmantellat pels borbònics per convertir-lo en una caserna militar.

L’església  del convent dominic del Roser, va ser destruïda durant els saquejos posteriors a la rendició de la ciutat. 
Set-cents lleidatans que hi havien cercat refugi van ser executats per ordre de Felip V. 
 
En el transcurs de les operacions d’ocupació del territori, les tropes borbòniques començaren a aplicar noves tàctiques de represàlies militars indiscriminades contra la població civil: des de la requisa de collites, el saqueig i l’incendi de propietats, fins a l’execució  sumària dels considerats desafectes.

Després de la capitulació Lleida fou lliurada al pillatge i saqueig de la soldadesca. Com assenyalava Feliu de la Penya, “...no puedo omitir la crueldat executada por los franceses, (...) pues se passaron a filo de espada casi todos, y fueron muy raros los que pudieron librarse de la cólera de los vencedores”.

******************************************************************** 


Dice el dicho popular que "Cuando el mal viene de Almansa a todos alcanza " y esta percepción de la realidad se ajustaba estrictamente a la realidad.

En efecto , la victoria conseguida en la batalla de Almansa abrió a los borbónicos las puertas del Reino de Valencia, pero no se detuvo allí la ofensiva: en  el verano, Lleida se convirtió en un objetivo prioritario.

Al frente de un ejército de 30.000 hombres, el duque de Orleans avanzó desde la villa de Fraga , convertida en su centro de operaciones, y no tardó en ocupar la estratégica plaza de Balaguer . El camino hacia Lleida quedaba así abierto.

El 9 de septiembre de 1707, el cerco alrededor de la capital del Segrià era ya una realidad. Lleida, defendida por una fuerza de 2.500 anglo- holandeses, sólo pudo resistir dos meses .El 12 de noviembre, una vez se evidenció la imposibilidad de la llegada de refuerzos, la ciudad capitulaba.

La capitulación, sin embargo, no salvó a su población civil de los saqueos y la venganza de los soldados borbónicos.La catedral leridana es una de las obras más representativas de la transición del románico al gótico. Está situada en una colina que domina toda la ciudad, por eso el edificio fue desmantelado para convertirlo en un cuartel militar.

La iglesia del convento dominico del Roser, fue destruida durante los saqueos posteriores a la rendición de la ciudad .Setecientos leridanos que había buscado refugio fueron ejecutados por orden de Felipe V.

En el transcurso de las operaciones de ocupación del territorio, las tropas borbónicas comenzaron a aplicar nuevas tácticas de represalias militares indiscriminadas contra la población civil: desde la requisa de cosechas, el saqueo y el incendio de propiedades, hasta la ejecución sumaria de los considerados desafectos.

Después de la capitulación de Lleida, la ciudad fue entregada al pillaje y saqueo de la soldadesca.
                                                 

Como señalaba Feliu de la Peña , "... no puedo omitir la crueldad ejecutada por los franceses, ( ... ) pues se passaron a filo de espada a casi todos, y fueron muy raros los que pudieron librarse de la cólera de los vencedores " .