Poema XLVI de “La pell
de brau”
|
Poema XLVI de “La piel
de toro”
|
A vegades és necessari
i forçós
que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. |
A veces es necesario y
forzoso
que un hombre muera por un pueblo, pero nunca debe morir todo un pueblo por un hombre sólo: recuerda siempre eso, Sepharad. Haz que sean seguros los puentes del diálogo y procura comprender y amar las razones y las lenguas diversas de tus hijos. Que la lluvia caiga poco a poco en los sembrados y el aire pase como una extendida mano suave y muy benigna sobre los anchos campos. Que Sepharad viva eternamente en el orden y en la paz, en el trabajo, en la difícil y merecida libertat. |
Un camí, quina paraula més curta de dir, quina cosa més llarga de seguir. Josep Maria de Sagarra
21 de maig del 2013
LA PELL DE BRAU. SALVADOR ESPRIU.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada