Blangoua, 30 juny 1996
Salutacions!
Ja
des del cor de l’Àfrica, concretament en l’extrem nord del Camerun, us faig
arribar notícies meves.
Hi
vam arribar en època de molta calor; ara sembla que la temperatura ha baixat
una mica i comença l’època de pluges que durarà fins al començament del
setembre.
La
gent d’aquí ho espera amb il.lusió, ja que han sembrat tots els camps. Penso
que no queda terreny per sembrar. Per a ells, si va bé, serà l’aliment de tot
l’any. S’anuncia que enguany hi haurà moltes pluges i la collita pot anar bé.
Aquí
el transport és una eina de treball imprescindible. Amb ell anem molt amunt i
avall. De vegades, sembla un autobús públic. Hi ha pocs mitjans així. A més, en
aquesta regió no hi ha carreteres asfaltades, tot són pistes i camins de terra
fins ara plens de pols però ben aviat es convertiran en camins de fang molt
difícils de passar.
De
moment no tenim un lloc de residència molt fix. Ens movem entre les poblacions
i els poblats de Makary, Blangoua, Madà, Goulfey i Fotokol. En ells hi ha
petits nuclis de comunitats cristianes que visitem.
La
majoria d’aquesta regió és musulmana, però hi ha una bona convivència.
Hi
ha étnies diverses: kotokos (musulmans), primers ocupants del pais. Els àrabs
chowah són pastors seminòmades vinguts del Sudan i finalment, pluralitat
immensa d’immigrants (cristians), la majoria vinguts del sud del pais.
La
llengua és el francés i l’ àrab dialectal del Txad amb llengües nadiues.
En
aquesta zona hi ha tres ocupacions bàsiques. La pesca en el llac Txad; per cert
que els peixos són molt bons, sobretot capitan i carpes. L’altra ocupació són
els cultius, amb una agricultura molt rudimentària, dedicada al blat de moro,
al mill i als cacauets, especialment. I finalment la ramaderia, sobretot de
cabres, bens, bous i vaques.
Però
tot això molt influenciat per la meteorologia. Ara és l’estació de pluges, que
dura tres mesos. La resta de l’any hi ha sequera.
Mirem
de fer els serveis socials més bàsics. Concretament a Blangoua, en la missió hi
ha una farmàcia, un taller de costura i una escola maternal.
Un
altre dels problemes d’aquesta regió és l’escolarització. És una població molt
jove, amb molts infants, la majoria sense escolaritzar. Què serà del seu futur?
Aquesta és una qüestió que mirarem d’anar ajudant a resoldre.
De
moment a Makary, on van molts estudiants, estem a punt de construir una petita
residència d’estudiants per ajudar els joves que es desplacen de poblats més
llunyans i hi puguin estar durant la setmana.
Ben
vostre.
Sisco
Pausas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada