HA ARRIBAT LA TARDOR

 Arriba la tardor amb els diferents matisos del marró, el groc, el verd i el vermell.  Amb el gust del raïm i els fruits secs. Amb magranes i  bolets amb julivert, amb castanyes torrades i  panellets.

De les tardes de tardor m’agrada sentir la pluja fina sobre els vidres, veure com els dies s'escurcen i les plantes del terrat es van preparant per al llarg somni de l’hivern, contemplar les oliveres i les parres, arribar a casa, tancar la porta i deixar el fred a fora.

Impossible no pensar en renovar la casa i omplir-la de vida amb mil i un detalls, amb objectes que per sí mateixos són capaços de despertar sentiments, que desprenen una olor especial, que ens transporten a altres temps, treure mantes de l'armari i deixar-les al sofà, pensant en estones de repós i calidesa.

I a la cuina que és el lloc on es couen els secrets més ben guardats preparar tartaletes de poma, melmelades  i confitures. 

                                              

Les figues s’acaben a finals d’octubre, com diu la dita “Per Tots Sants les figues pels espigolants (els estornells)". Però no s’acaben realment perquè es pot fer  melmelada de figues i gaudir d’aquesta fruita a l’hivern. A casa encara la fem amb aquesta recepta.

MELMELADA DE FIGUES

Ingredients

Per quatre quilos de figues es suficient un quilo i mig de sucre, si us agrada més dolç, es pot posar un quilo y tres quarts.

Preparació

- Netegeu les figues i talleu les cues, no traieu la pell.

- Es poden deixar senceres o tallar-les per la meitat o en quatre parts.

- Poseu-les a la cassola amb una miqueta d’aigua perquè no s’enganxi.

- Feu-lo bullir a foc alt, remenant  sovint amb una cullera de fusta.

- Quan estigui llest, després d’uns quaranta minuts aparteu-lo del foc i espereu que es    refredi per omplir els pots.

- Ompliu els pots i deixeu un centímetre d’aire.

- Feu-los bullir una mitja hora i deixeu-los refredar dins de l’aigua.

MELMELADA DE PRÈSSEC

 Ingredients

 - 2 kg de prèssecs

- 700 g de sucre

- suc d'una llimona

 Pelem els prèssecs, els tallem a trossos, els aboquem en una cassola amb el sucre i el suc de llimona. Deixem macerar, unes dues hores. Coem a foc mig durant una hora,fins que tinguem la textura de la melmelada vidriosa. Triturem una mica, al nostre gust amb el minipimer. Traiem del foc i anem omplint els pots.  Tapem i tornem a fer bullir uns vint minuts, per esterilitzar els pots.  

 Bon Profit!!

(11) EL CASAMENT I EL DOT AL CAMERUN

L’estiu passat es va casar un cooperant català que havia treballat a la missió amb una noia de Blangoua. Seguint el costum de l’ètnia de la noia, va haver de fer una aportació econòmica i pagar el dot.

El dot forma part de la tradició, va néixer amb bones intencions per ajudar a reconèixer les responsabilitats del pretendent davant del casament. Era fonamental en el casament, es tractava d’un dret  i d’un deure lligats a la vida en comú.

El dot té tres nivells, encara que cada ètnia els adapta segons la seva tradició. Un primer nivell és quan el futur marit demana la mà de la que serà la seva dona. Ha d’aportar un petit regal.  

                                                   

Un segon nivell és quan es parla del menjar de la família, ja que la noia no és solament dels pares, sinó que pertany a una família. I tota la família ha de menjar, ja que és cada membre d’aquesta família que ha ajudat al creixement de la noia.

I un tercer nivell, i aquest és el difícil, és quan els pares de la noia poden demanar al noi una gran quantitat de diners, com altres aportacions.

En moltes ètnies la quantitat econòmica està estipulada, però sempre hi ha algú que demana més. I és aquí on hi ha hagut la controvèrsia. Perquè moltes vegades el futur marit no pot aportar la quantitat demanada pels pares de la jove. Aquí comença la qüestió: que busquen els pares quan donen una filla en casament? La felicitat de la noia o enriquir-se a costa d’ella? I és aquí quan el dot sembla una mercaderia, com si el nuvi vagi a comprar a la núvia.

En el casament la finalitat del dot no era la compra o venda, sinó que si aportava el dot volia dir que la noia promesa en casament amb X, no podia ser proposada a Y. I com totes les coses, quan se n’abusa es perd la finalitat original.

L’abús del dot ha obert el debat, perquè per algunes famílies ha esdevingut un comerç i per a d’altres una manera d’enriquir-se.

A poc a poc es va mirant que quedi com una tradició, sense exigència,  que els pares comprenguin que si estimen la seva filla, ells han de fer tot el possible per evitar de posar obstacles al futur gendre. La felicitat de la filla és també la d’ells.

Parlant d’aquestes qüestions, sempre em ve a la memòria la pel·lícula de El violinista a la teulada. És una crítica forta sobre l’arrelament d’algunes tradicions. La lliçó és clara: la tradició és com un violinista en una teulada, sempre pot relliscar. El que compta per damunt de les tradicions i costums, que sempre poden desaparèixer i canviar, és la persona humana. I aquesta és fonamental  també en el matrimoni.

                                                                   Sisco Pausas

11 DE SETEMBRE DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

TOSSUDAMENT ALÇATS, DESPRÉS DE 300 ANYS...

Obstinadamente alzados

Estamos aquí

obstinadamente alzados,

proclamamos el nombre, el tiempo y el lugar

que nos aflige y pertenece,

si quieres con los puños bien abiertos,

si es necesario con los puños bien cerrados,

con la intención de que el sueño que tenemos juntos

se haga posible.

Nuevamente,

y liberados de añoranzas,

gente de allá y de aquí nos damos el derecho

a escribir el futuro,

sabiendo que este viejo país

quizás aún sea el camino

que nos haga ir más lejos

y nos acerque hasta el arte de vivir.

Una luz, una luz,

una luz nos ciega los ojos.

El deseo de un nuevo mundo

desde nuestras raíces.

Una luz, una luz,

una luz nos ciega los ojos.

estamos aquí firmes

para convivir el universo, el universo, el universo.

Conociendo

las piedras en el camino

no es sólo un sueño

también es medida de la libertad,

el anhelo que nace en cada uno

el afán de soñar un nuevo futuro,

que se hace de todos si nos damos la mano

para un mundo posible.

Una luz, una luz,

una luz nos ciega los ojos.

el deseo de un mundo nuevo

desde nuestras raíces.

Una luz, una luz,

una luz nos ciega los ojos.

Seguro somos de aquí

Para convivir el universo.

De aquí, somos de aquí.

Estamos aquí

y no nos trae ninguna añoranza.

Estamos aquí

obstinadamente alzados.

Estamos aquí.

-

(10) LES NOSTRES RELACIONS AMB L'ISLAM. UN LLOC EN EL MÓN.

Fotos Mercè Godall

Com ja sabeu, la regió de l’Extrem Nord del Camerun on es troba la nostra petita missió, està poblada sobretot per les ètnies kotokós i àrabs.

Aquestes ètnies tenen com a religió la musulmana i són la gent amb qui nosaltres convivim. Sempre hem estat respectats i valorats com a cristians. Com ho és l’església luterana, un petit nucli de cristians que també treballen en aquesta regió.

Recordo els primers dies que anava al mercat de Blangoua, carrers foscos, estrets, atapeïts de botigues. El mercat a l’Àfrica, és un lloc de relació i de diàleg entre les persones. Aquí alguns preus dels productes no estan fixats i això porta moltes vegades a regatejar, i com que aquí la pressa no existeix t’hi pots passar una bona estona.

Aquest diàleg de cada dia ha anat fent més cordial la relació amb les persones, ja em criden pel meu nom, “Sisco”, i no pel de “nazara” (que ve de Jesús de Natzaret i és com aquí solen cridar als estrangers, sobretot els europeus.

Els nens que són una munió aquí a l’Àfrica, m’han ajudat a escampar el nom. Sempre que em veuen vénen al darrera demanant regals i cridant el meu nom.

Jo penso, també, que som valorats en aquesta regió, majoritàriament musulmana, perquè procurem fer una tasca de desenvolupament sense afany de proselitisme. Sempre hem procurat estar atents als problemes bàsics de la regió, que són sobretot l’educació i la recerca de l’aigua potable.

Quant a l’educació, tenim al nostre càrrec dues escoles, amb el suport econòmic hem construït ja quasi tota una escola primària i una escola maternal. La majoria de les famílies que hi porten els seus infants són musulmans. Mai hem fet preferències, ben al contrari, cada any augmenta el nom d’assistents, perquè procurem fer un treball seriós i exigent al mateix temps.

Ara estem construint en un poble al costat del llac, aules per una altra escola de primària, de moment n’ hem construït dues i encara falten quatre més. També vam construir una farmàcia, i vam veure que la podia gestionar el mateix poble, es va fer com un comitè de gestió, i ara aquesta farmàcia ja l’hem deixada al poble que és qui se n’encarrega.

Hem construït un centre professional per a joves, hi ha un projecte que ja hem donat, com la construcció d’un hangar per fer el treball de soldadura.També quant a la construcció de pous mirem sempre de respondre les demandes que ens fan. Procurem dur-les a terme el més aviat possible. Mirem més la necessitat del poble o barri que fa la demanda, que no pas l’ètnia o persones que ho sol·liciten. Demanem al poblat que ho demana que col·labori aportant mà d’obra o bé econòmicament, perquè no pensin que és un regal baixat del cel.

El dia a dia va fent que els homes, per diferents que siguem, puguem conviure junts sense problemes.

                                                                 Sisco Pausas 

Si hi ha persones que saben portar la pau al món, els països als foros internacionals haurien de buscar ponts de diàleg i enteniment...