Fotos Mercè Godall
Com ja sabeu, la regió de l’Extrem Nord del Camerun on es
troba la nostra petita missió, està poblada sobretot per les ètnies kotokós i
àrabs.
Aquestes ètnies tenen com a religió la musulmana i són la
gent amb qui nosaltres convivim. Sempre hem estat respectats i valorats com a
cristians. Com ho és l’església luterana, un petit nucli de cristians que també
treballen en aquesta regió.
Recordo els primers dies que anava al mercat de Blangoua,
carrers foscos, estrets, atapeïts de botigues. El mercat a l’Àfrica, és un lloc
de relació i de diàleg entre les persones. Aquí alguns preus dels productes no
estan fixats i això porta moltes vegades a regatejar, i com que aquí la pressa
no existeix t’hi pots passar una bona estona.
Aquest diàleg de cada dia ha anat
fent més cordial la relació amb les persones, ja em criden pel meu nom,
“Sisco”, i no pel de “nazara” (que ve de Jesús de Natzaret i és com aquí solen
cridar als estrangers, sobretot els europeus.
Els nens que són una munió aquí a l’Àfrica, m’han ajudat
a escampar el nom. Sempre que em veuen vénen al darrera demanant regals i
cridant el meu nom.
Jo penso, també, que som valorats en aquesta regió,
majoritàriament musulmana, perquè procurem fer una tasca de desenvolupament
sense afany de proselitisme. Sempre hem procurat estar atents als problemes
bàsics de la regió, que són sobretot l’educació i la recerca de l’aigua
potable.
Quant a l’educació, tenim al nostre càrrec dues escoles,
amb el suport econòmic hem construït ja quasi tota una escola primària i una
escola maternal. La majoria de les famílies que hi porten els seus infants són
musulmans. Mai hem fet preferències, ben al contrari, cada any augmenta el nom
d’assistents, perquè procurem fer un treball seriós i exigent al mateix temps.
Ara estem construint en un poble al costat del llac, aules
per una altra escola de primària, de moment n’ hem construït dues i encara
falten quatre més. També vam construir una farmàcia, i vam
veure que la podia gestionar el mateix poble, es va fer com un comitè de
gestió, i ara aquesta farmàcia ja l’hem deixada al poble que és qui se
n’encarrega.
Hem construït un centre professional per a joves, hi ha
un projecte que ja hem donat, com la construcció d’un hangar per fer el treball
de soldadura.També quant a
la construcció de pous mirem sempre de respondre les demandes que ens fan.
Procurem dur-les a terme el més aviat possible. Mirem més la necessitat del poble
o barri que fa la demanda, que no pas l’ètnia o persones que ho sol·liciten.
Demanem al poblat que ho demana que col·labori aportant mà d’obra o bé
econòmicament, perquè no pensin que és un regal baixat del cel.
El dia a dia va fent que els homes, per diferents que
siguem, puguem conviure junts sense problemes.
Sisco Pausas
Si hi ha persones que saben portar la pau al món, els països als foros internacionals haurien de buscar ponts de diàleg i enteniment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada