L’altre dia, el Jordi Mas, el company capellà amb el qual
treballem en equip, venia d’un país veí. Estava sorprès d’un proverbi que li
van dir. No l’havia sentit mai.
Feia poc temps que en aquest país hi havia hagut
eleccions per la presidència.
L’oposició no hi estava d’acord com s’havien
desenvolupat. Davant la impotència d’aquestes protestes, algú li va dir: Els gossos lladren, la caravana passa.
Era una manera de dir que no hi ha res a fer.
Avui mateix, ha vingut una petita camioneta, i el seu
conductor ha demanat que li soldessin un ferro del xassís. De seguida m’he
fixat en l’escrit que hi havia al davant, amb lletres grosses i visibles: Pas a pas, l’ocell no dorm mai fora. Aquí
els cotxes que fan el transport són molt vells, i moltes vegades te’ls trobes
amb pana a mig camí i panes grosses.
Per això sempre hi ha algun proverbi per animar als
soferts viatgers. Recordo haver vist en una pel·lícula africana que una de les
furgonetes que fan el transport de passatgers habitualment portava escrit al
davant el proverbi internacional: L’home
proposa però Déu disposa. És com si digués: Qui avisa, no és traïdor. Quantes vegades has de fer nit al ras,
perquè el cotxe públic s’ha espatllat!
Els proverbis (saviesa popular) són com una canya de
sucre que no et canses de xuclar. I s’apliquen a la vida diària.
En període de fam, si un home dóna de menjar als fills de
la seva segona dona i oblida els de la primera muller, se’l recrimina,
aplicant-li el proverbi: Si tu mires el
davant de la piragua, mira també el darrere. I té sentit dir això, perquè
el que condueix una piragua ha de ser mestre de la seva embarcació.
Com el pare
de família ha d’estar atent a tots els membres de la seva família.
A l’ Àfrica també es lloa la solidaritat. Per exemple si
una viuda no té res per menjar, i el veí se’n compadeix i envia algú de la
família a portar-li una mica de mill, la vídua li ho agraeix tot dient: El gripau no té mà, però Déu li expulsa les
mosques. I també es canta al treball en equip a través d’una imatge molt
africana. Les escombres aquí es fan amb palla o fulles de palmera. I es diu: Un sol bri de palla no escombra el pati.
De la mateixa manera que un sol bri de palla no pot
escombrar un gran pati, un sol obrer no pot realitzar un treball que s’ha de
fer col·lectivament i en equip.
Cal fer cas de les dites populars. L’orella no és mai vella per aprendre.
Els proverbis són un mitjà, un aspecte d’una manera de
conèixer per la imatge, pel cor, per afirmar els valors de l’home , la veritat
de la comunitat humana que la tradició oral ha anat transmetent.
És bo sempre conèixer-la. Mostra també la riquesa
cultural d’un país.
Sisco Pausas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada