Quan vaig arribar al Camerun per instal·lar-m’hi per
uns temps llarg, l’altre company, Fèlix Miquel, que ja hi portava una
temporada, em va dir: “els nens són mocosos, però simpàtics.”
El temps m’ha ensenyat la veritat d’aquesta frase.
Ell es referia a que, externament, van bruts. De
vegades del seu nas ragen unes candeleres de mocs que ni el Capelló glaçat de
Capellades, té les candeles tan llargues. Però quan els vas coneixent t’hi
trobes bé al seu costat. Són molt afectuosos i simpàtics. Potser és l’estimació
que els manca en el caliu familiar.
Molts d’aquests nens, sobretot les nenes, han de fer
tasques que són ja d’adults. Veus nenes petites portant a la seva esquena el
germanet. I la majoria d’elles es poden veure al mercat venent bunyols o
llegums per aconseguir diners per a casa seva.
Això vol dir que la seva etapa escolar queda tallada i
no aniran a escola. Aviat les casaran (14-16 anys) i ja dependran del seu
marit.
Vam aconseguir que algun pare deixés anar la seva
filla a l’escola de la missió a canvi de dos sacs de blat.
Els nens són els més propensos a agafar malalties i
com que en aquesta regió el servei sanitari és tan deficitari, molts d’ells
moren.
Durant el temps que porto aquí he vist néixer a força
nens, però també he plorat la mort de molts.
Les cases on viuen no són com les europees, amb tantes
comoditats. Són cases que tenen el més bàsic: quatre parets i un sostre. Les
parets solen ser de fang i palla. El sostre un canyís. El llit, una estora. Ara,
en època de pluges, ja us podeu imaginar que passa.
La vida del nen és al carrer, allà s’espavilen. Els
trobes a tot arreu: venent coses per recollir diners per casa seva, jugant a un
improvisat camp de futbol al mig del carrer o encuriosits xafardejant alguna
novetat.
Però, el que mai se’ls podrà prendre
és la seva simpatia. El carrer els ha espavilat, però també els ha fet socials.
Amb quatre paraules de francès s’obren camí. L’han après a la vida quotidiana.
I en aquesta vida quotidiana aniran creixent.
El seu futur? Déu dirà.
Sisco Pausas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada