La
primera vegada que vaig venir a l’Àfrica, tot jo era una autèntica màquina de
fotografiar. L’ impacte també, de veure costums diferents: les carreteres
plenes de persones, desplaçant-se a peu, primer cap una direcció i, en acabar, el
camí de retorn.
Els
mercats africans, que diferents dels
europeus! Al Camerun com a tot l’Àfrica el mercat és la vida. No s’hi va
solament a comprar. És el lloc de comunicació, de trobada i de parlar.
Qui
ve a la regió de l’Extrem Nord del Camerun, el seu atractiu és poder arribar a
veure el llac Txad. El llac dóna vida a molta gent. Sobretot als pescadors. Per
a ells és la seva font de vida.
El
llac Txad pertany a quatre països: el Txad que en té la major part, Nigèria,
Níger i Camerun, que en tenen un trosset cadascun.
De
la part del Camerun que és la que conec, hi ha dos pobles que hi viuen de la
seva riquesa piscícola: Blaram, a l’entrada del llac, i Kofia, que és una illa
dintre del llac.
Les
persones fan estimar moltes vegades les coses que les envolten.
Jo
em sento atret per aquestes persones, que ara ja conec, que viuen i treballen
al llac Txad.
M’impressionen
molt les seves condicions de vida: viuen quasi al ras, sobretot els de Blaram.
Quatre pals i palla, fan la seva llar. Altres són de fang, que cada any han d’arreglar.
Els
mosquits, segon la temporada, són els animals inseparables i alguns d’ells
causants de greus malalties, si no es tracten a temps, com el paludisme.
Tenim
en projecte adequar unes sales, per a poder-hi passar un temps i també per
acollir les persones que a vegades van de pas.
Ara
que ja hi porto més temps, tot ha anat penetrant en mi.
La
visió turística queda llunyana. Les fotos que cada dia fan els meus ulls entren
en el cor i m’impliquen.
L’evangeli
aquí, com a tot arreu, ha d’anar unit en aixecar la dignitat humana: que els
nens i nenes, malgrat la minsa economia familiar, puguin gaudir d’una formació
escolar. Que la dona vagi trobant temps i dedicació per a la seva formació i no
solament quedi silenciosa i reclosa a casa. Que la sanitat arribi a tot arreu,
fins i tot al darrer racó del món, com ho és la nostra regió.
Tant
de bo, un dia l’Àfrica ens sorprengui, no ja per la marginació i la misèria,
sinó perquè ha aconseguit la seva autèntica dignitat.
Sisco Pausas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada