Segons
el diccionari, una ètnia és un conjunt de persones que tenen en comú un cert
nombre de caràcters de civilització (comunitat de llengua i cultura) i com
molts països del món, el Camerun és també un país on conviuen moltes ètnies
diferents.
Fou
en la segona meitat del segle XIX que les ètnies van començar a establir-se en
territoris propis: Els foulber ocupen les planes del nord, tenen molts ramats
de bous i busquen constantment llocs de pasturatge. Van acompanyats dels
mbororos que són nòmades i pastors.
Els
mosgoum i els massà estan instal·lats a les planes del riu Logone, cap a
Yagoua. Els massà són pescadors, criadors de cavalls i bous.
Els
mousdang i els toupori són ramaders i agricultors.
Els
guisiga estan a les planes on es conrea el mill, al voltant de Marova.
A les muntanyes anomenades Mandara, prop de les viles de Mokolo i Mora
viuen els qui són anomenats kirdis, perquè és una paraula àrab que vol dir
pagà. Són els que no van acceptar ser islamitzats. Viuen a les muntanyes.
I a
la regió on estem nosaltres, hi viuen en majoria els kotokos, primers habitants
de la regió i els àrabs, pastors nòmades vinguts del Sudan i establerts en
aquesta regió de l’Extrem Nord del Camerun.
La
nostra convivència actualment és pacífica, però no fa molts anys, el Nadal de
1993 entraren en lluita cremant poblats i mirant d’eliminar l’ ètnia contrària.
Per
això jo repeteixo sovint que cada país de l’ Àfrica és com petits volcans que
en el moment més inesperat poden entrar en erupció. Vull dir que un petit
espetec pot encendre la lluita tribal i fer emergir l’odi i la venjança sense
límits. Fa poc ho hem viscut en països de l’ Àfrica, en la zona anomenada dels
grans llacs.
I
nosaltres com estrangers com som tractats? Jo penso que som valorats per la
tasca de desenvolupament que anem fent a la regió.
A
les comunitats cristianes d’aquí no hi ha cap habitants de la regió perquè tots
són musulmans, però veuen que no fem diferències i procurem que l’ajuda social
arribi a tothom, sense diferències ètniques.
La
majoria de les altres ètnies que viuen en aquesta regió i alguns txadians i
nigerians són els que formen les comunitats cristianes que mirem de servir.
Procurem
que la diferència ètnica no sigui dificultat per treballar en conjunt i amb
equip.
Ara
que a Europa es parla molt de racisme mentre els pobles van esdevenint
cosmopolites, aquí, en aquesta regió, hem après a conviure junts amb bona
harmonia. Tant de bo duri per sempre.
Sisco Pausas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada