Diuen
que el Camerun és l’ Àfrica en petit: el sud és la selva, el centre és la
sabana i el nord és el desert. I certament qui visita el Camerun i fa el
trajecte de sud a nord, pot constatar aquesta diferència geogràfica en un
mateix país.
El
clima atmosfèric és també diferent, aquí no hi les quatre estacions
característiques d’Europa: primavera, estiu, tardor i hivern. Una prepara
l’altra.
En
Àfrica i concretament al Camerun es donen dues estacions ben diferents: l’estació
seca i l’estació de pluges. I aquestes són diferents també al mateix Camerun.
En
un lloc el sol pica més i la pluja és més minsa. I aquesta és la situació on
estem nosaltres, al extrem nord del Camerun, encara que toquem al llac Txad, la
pluja és poc benèvola en aquesta regió.
L’
estació seca va de l’octubre fins al maig. I encara que sembli impossible, això
vol dir que cap d’aquests mesos no hi haurà una sola gota caiguda del cel.
En
canvi l’estació de pluges va des de juny fins al setembre. No són pluges de tot
un dia, sinó grans xàfecs d’aigua en poca estona, que troben una terra seca que
l’escup de seguida, i els camins i els pobles queden com gran rius.
Quan
la terra comença a xuclar esdevé fang, que fa dels pobles un gran fangar i de
les rutes, camins de difícil accés.
Però
la pluja fa que el petit terreny de terra que cadascú s’ha buscat, sigui lloc
per a sembrar i, depenent sempre de l’aigua del cel, es podrà tenir una bona
collita, si aquella és generosa.
Penso
que tota aquesta descripció geogràfica, ajuda també a descriure la major part
de la gent que viu en aquesta regió de l’extrem nord.
Davant
dels elements de la natura hi ha una resignació. S’accepta, com aquell que no
pot lluitar i segueix el seu ritme natural.
Si
el sol és fort a l’estació seca (els meus ulls han arribat a contemplar un
termòmetre que arribava a 65 graus a migdia!), un mira de buscar una ombra i un
lloc fresc. El camp, amb les seves collites, queda parat.
Si
la pluja cau, de seguida se sembra i es confia la llavor a la Providència. Si
hi ha bona collita, se’n dóna gràcies a Déu.
Però
la gent no deixa la regió. Per ampliar la seva economia es va espavilant com
pot.
Cal
que hi hagi el necessari per viure i que això no manqui.
Si
la collita és abundosa seran provisions per a un altre any.
Aquest
diumenge, 9 d’abril, va caure la primera pluja.
Tothom
ha començat a sembrar. Sols resta esperar que el temps sigui favorable.
Sisco Pausas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada