1 de setembre del 2015

TIEMPO ATRÁS. TEMPS ERA TEMPS. EL SALTO DEL FULQUET (4)



En Sant Climent había un poco más abajo de la fuente de la Camagriga, un salto de agua con una roca, que formaba una balsa: el "salto del Fulquet".

Por encima pasaba un acueducto hecho de obra y pizarra de unos cinco metros de altura, con tejas, por donde circulaba el agua que venía del arroyo de las Comes, que servía para regar los campos de cultivo. A cada lado había un depósito para almacenar el agua del riego.

En invierno cuando helaba, se formaban estalactitas de hielo de formas alargadas, que eran las delicias de los niños.

A los chicos nos gustaba ir a bañarnos desnudos en la balsa en aquellos calurosos días de verano.

Dejábamos la ropa en una esquina y nos sumergíamos  en la frescura del agua.

Recuerdo que una vez, el Josepet de cal Félix, cogió la ropa de los chicos y todos tuvieron que volver a casa desnudos.



Temps era temps. El salt del Fulquet (4)

A Sant Climent hi havia un tros més avall de la font de la Camagriga, un saltant d’aigua amb una roca, que formava una bassa: el “salt del Fulquet”.

Per sobre passava un aqüeducte fet d’obra i llicorella d’uns cinc metres d’alçada, amb teules, per on circulava l’aigua que venia de la riera de les Comes, que servia per regar els camps de conreu. 
                                                         
 A cada cantó hi havia un safareig que servia de dipòsit per emmagatzemar l’aigua del reg.

A l’hivern quan glaçava, es formaven estalactites de gel de formes allargades, que eren les delícies dels nens.

Als nois ens agradava anar a banyar-nos despullats a la bassa en aquells calorosos dies d’estiu.

Deixàvem la roba a un cantó i ens submergíem dins la frescor de l’aigua.

Recordo que una vegada, el Josepet de cal Félix, va agafar la roba dels nois i tots van haver de tornar a casa despullats.