En
Sant Climent había un poco más abajo de la fuente de la Camagriga, un salto de
agua con una roca, que formaba una balsa: el "salto del Fulquet".
Por
encima pasaba un acueducto hecho de obra y pizarra de unos cinco metros de
altura, con tejas, por donde circulaba el agua que venía del arroyo de las
Comes, que servía para regar los campos de cultivo. A cada lado había un
depósito para almacenar el agua del riego.
En
invierno cuando helaba, se formaban estalactitas de hielo de formas alargadas,
que eran las delicias de los niños.
A
los chicos nos gustaba ir a bañarnos desnudos en la balsa en aquellos calurosos
días de verano.
Dejábamos
la ropa en una esquina y nos sumergíamos en la frescura del agua.
Recuerdo
que una vez, el Josepet de cal Félix, cogió la ropa de los chicos y todos tuvieron
que volver a casa desnudos.
Temps era temps. El salt del Fulquet
(4)
A
Sant Climent hi havia un tros més avall de la font de la Camagriga, un saltant
d’aigua amb una roca, que formava una bassa: el “salt del Fulquet”.
Per
sobre passava un aqüeducte fet d’obra i llicorella d’uns cinc metres d’alçada,
amb teules, per on circulava l’aigua que venia de la riera de les Comes, que servia
per regar els camps de conreu.
A
cada cantó hi havia un safareig que servia de dipòsit per emmagatzemar l’aigua
del reg.
A
l’hivern quan glaçava, es formaven estalactites de gel de formes allargades,
que eren les delícies dels nens.
Als
nois ens agradava anar a banyar-nos despullats a la bassa en aquells calorosos dies
d’estiu.
Deixàvem
la roba a un cantó i ens submergíem dins la frescor de l’aigua.
Recordo
que una vegada, el Josepet de cal Félix, va agafar la roba dels nois i tots van
haver de tornar a casa despullats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada