CASA DE MOLTS AMOS, CASA DE NINGÚ (7)

La Comandància General del Govern liberal donava el 28 de juny de 1823 a l’Alcalde de Sant Climent la conformitat per enviar el producte de les collites a Barcelona, per tenir-les a resguard dels absolutistes, però un mes després la situació és ben diferent.

A Sant Climent es rebia el següent comunicat:

“El Ejército libertador que se halla en el Principado necesita subsistencias, y la obligación del Gobierno Español es garantir esta necesidad; para responder a ella, es preciso que con urgencia se me faciliten noticias exactas de los recursos de cada distrito; tanto relativamente a granos, ganados y forrajes, como bagajes y otros transportes necesarios para la manutención y servicio del Ejército. Es menester que los pueblos se penetren de que cuanto apronten les será satisfecho religiosamente, con arreglo a los precios corrientes del país (...) y que en esta segura persuación, los Ayuntamientos procedan de buena fe a inspirar la justa confianza que deben tener los particulares de que no aventurarán lo más mínimo en su más franca manifestación.

Todo es de esperar del celo de los Ayuntamientos Realistas, como inmediatamente interesados en romper las cadenas que oprimen a nuestro Rey, y destruir la anarquía que desgraciadamente aflige a nuestra patria.”

Lo que traslado a los pueblos de ese corregimiento para su inteligencia y cumplimiento . Dios guarde a Vd muchos años.

Mataró, 22 de julio de 1823

Signatura: Santa Clara


Fa anys vaig llegir en una pancarta:”Els fets són els mateixos i els explotats també”.

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat

Continuarà

CIRERERS EN FLOR

En acabar l’hivern Sant Climent es vesteix de blanc. És el despertar de la primavera.

Aquesta meravella de la naturalesa dura pocs dies, però és un plaer per la vista.

Les valls s’omplen de cirerers florits, el brunzir de les abelles, el cant dels ocells: puputs, caderneres, cucuts, pardals,...

Tots fent la seva feina des de segles amb precisió i molta cura. Un gaudi per a tothom.

CARAMELLES DE L'ANY 1907 DE RABIOSA ACTUALITAT

En arribar la Pasqua, els nostres caramellaires passegen pel poble cantant als veïns i veïnes les seves cançons de to festiu, però també, amb un regust satíric sobre el dia a dia local.

“PALLA NOVA” són unes coples a duo, amb introducció i resposta del cor, acompanyament a piano, originals de Joan Duran i Bori.

La copia és exclusiva per a ús de la Societat Coral “LA CATALANA” de Sant Climent de Llobregat.

Maig de 1907 PREU: deu pessetes

La introducció a piano es fa en temps de xotis.

Aquestes coples que van fer 105 anys, són d'una actualitat innegable, a continuació podeu observar la introducció, es respecta l'ortografia original:

COR

Unas coplas divertidas
us dedica espressament
el Coro La Catalana
instalat à Sant Climent
instalat à Sant Climent.

(DUO)

1ª Copla

Tenor: per cantà unas cuantas coplas
Barítono: que sigan originals
Duo: que sigan originals
Tenor: las treurem de palla Nova
Barítono: recullida a cop de fals
Duo: recullida a cop de fals.
Barítono: Si un cop al pallè estivada
Tenor: no' ns savem aprofità
Duo: val més que deixem la palla
y que anem de dret al gra
y que anem de dret al gra.

COR

En que vingan setse jutges
menjant fetge de un penjat
ni a cavall del Sunsum Corda
no'n treuràn pas l'entrellat.

2

Trobaren à molts polítichs
que à detràs l'encasillat
com que no tenen vergonya
van de Herodes a Pilat
y en que sembli que conspiran
per fé un canvi radical
sostenen el Centralisme
per un puro de mitg ral.

COR

En que vingan setse jutges...

Passats més de cent anys recordem els nostre avantpassats cantaires, també la feixuga lluita d'aquell temps i el seu amor a la interpretació vocal dins d'una agrupació de veus.

Ens imaginem les seves cançons, els seus balls, les seves inquietuds envers el país sempre tan actuals...

Seria un homenatge als nostre avis, que un dia els caramellaires interpretessin aquestes coples...

CIVADA QUE ES DUU AL MOLÍ, TROBA EL LLADRE PEL CAMÍ. (6)

La crisi econòmica ja existia abans del trienni liberal, s’agreuja entre d’altres coses per les guerres independentistes de les colònies americanes que van representar una despesa importantíssima i una disminució d’ingressos davant un deute públic cada vegada més gran.

Les dificultats van arribar també a les administracions locals, la caiguda dels preus agrícoles, va perjudicar una pagesia en la que repercutia el descens de les collites i el pagament dels impostos.

Dins d’aquest context en el tercer any de govern liberal i davant l’assetjament de les classes adinerades que no volien perdre els avantatges de que fruïen, es rep el següent comunicat de la Diputació Provincial:

“Examinado el oficio de V.S. en que traslada el de la Junta Auxiliar de Defensa, relativo a la conveniencia y utilidad de conducir a esta capital los granos de la pingüe cosecha de los pueblos comarcanos; ha acordado esta Diputación contestar a V.S. que coincide perfectamente con las ideas de aquella Junta, y que a fin de llevarlas a su debido efecto, convendrá que V.S. manifieste a dichos pueblos, que puesto de acuerdo con esta corporación , ha resuelto que se entren en esta plaza todas las mieses y granos de la cosecha actual, a excepción de los que necesiten los pueblos para su consumo; con la advertencia de que sus dueños podrán depositarlos en el lugar que más les acomode; y que en caso de no tenerlo se les facilitará un local capaz e idóneo, y se les entregarán las llaves, para que conozcan que se trata de verificar la introducción en esta plaza de los predichos granos y mieses, con absoluta exclusión de toda persona que no sea su verdadero dueño.

Al mismo tiempo parece podrá V.S. hacer entender a los pueblos, que si la División del Exmo. Sr. Don Francisco Milans ha permanecido, y permanece en las inmediaciones de esta plaza, con el fin de salvar la cosecha de la rapacidad de nuestros enemigos; de un momento a otro puede verse obligada a ir a otro punto muy distante, y si en este caso avanzase hacia este llano alguna división de franceses o facciosos, verían los labradores perdido en un instante el fruto de sus sudores, y quedarían privados del principal recurso con que cuentan para mantener a sus familias.

Estas ideas de veracidad y justicia son las que V.S. puede inculcar a los pueblos, y a menos que los cosecheros quieran cerrar los ojos a la luz, se convencerán que con la introducción de las mieses y granos en esta plaza solo se trata de la utilidad de aquellos.
...............
Del cumplimiento de esta disposición me dará V.S. aviso, acompañándome nota circunstanciada con nombres y apellidos de los cosecheros y particulares que la cumplan, y de los que no, añadiendo la cantidad de granos que tenga cada uno para depositar.

Dios guarde a V.S. muchos años.”

Barcelona, 28 de junio de 1823.

Signa: Antonio Roten

Al Alcalde y Ayuntamiento Constitucional de (...)Clemente de Llobregat

Les demandes de la Diputació a l’Alcalde, sol•licitant els noms i cognoms dels agricultors col•laboradors i dels que no ho són, així com el fet de voler dipositar a ciutat la collita, revela la situació extrema dels liberals i és prou eloqüent per fer-nos una idea del final d’una època.

El treball, la lluita i l’esforç que han donat els pagesos al llarg de la història han contribuït cabalment al desenvolupament del nostre país.

Les seves vivències són un motiu de reflexió. Què seria de les grans urbs sense la aportació de l’agricultura a la alimentació de les pobles i el manteniment del territori?

Continuarà....

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat

SANT CLIMENT, A PAGAR ! (5)

La aplicació de la Constitució de 1812 “La Pepa” va ser força breu, desprès d’un període d’efervescència i il•lusió, van començar els desenganys i l’escassetat.

A través d’una sèrie de circulars i decrets enviats als pobles és possible imaginar-se aquells temps tan durs i decebedors.

Cada document té un valor testimonial, per la qual cosa, he preferit numerar-los per ordre cronològic, perquè el lector pugui seguir el dia a dia d’una desfeta i de la posterior restauració borbònica.

Són els diferents capítols d’un breu moment de la nostra història, no està tot, ni de bon tros, però ens pot apropar, si més no, al que i el com vivien aquell episodi.

De totes maneres, vull reivindicar els ideals que mouen els pobles, buscant sempre amb seny i audàcia el fet d’aconseguir-los.

El 10 de setembre de 1822 a l’Ajuntament de Sant Climent reben la següent nota de la Comandancia de la 3ra. Línia, (eren las tropes liberals que lluitaven per defensar el govern constitucional):

*Hallándome facultado para mandar los adeudos de contribuciones y acudir a las urgentísimas necesidades de la tropa que está bajo mis órdenes, no puedo menos que hacer presente a los Pueblos de esta línia, la escasez en que se hallan para acudir a su subsistència y la sagrada obligación que tienen de dar cumplimiento al pago de sus adeudos, en esta inteligencia espero se servirà V.S. disponer en todo el día 12 del corriente, se me presente un comisionado con cinco mil doscientos diez y seis reales y treinta y dos maravedís, que tiene en descubierto ese pueblo perteneciente a consumos, en el segundo año económico pasado, y de no verificarlo puntualmente (lo que no espero), me veré precisado a tomar serias providencias contra V.S. por exigirlo así el bien de la patria y el mejor servicio de la Nación.

Advirtiéndole no le servirà de excusa el que los facciosos le han quitado el dinero, pues si necesita fuerzas para su conducción se las facilitaré, y lo mismo para los morosos en pagar sus cuotas".

Martorell, 10 de setiembre de 1822

Señor Alcalde Constitucional de Sant Climent de Llobregat

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat

LA FI DEL TRIENNI LIBERAL (4)

El trienni liberal va ser una revolució frustrada, va voler transformar el país des de dalt oferint una sèrie d’avantatges sota un programa de reformes constitucionals, mentrestant el poble es mantenia al marge del canvi.

Les classes dominants no es van deixar convèncer i les tímides reformes no van ser suficients per guanyar-se el recolzament del poble, sobretot dels pagesos, ja que l’augment dels impostos en diners era particularment carregós pels camperols, que vivien en règim de subsistència, amb una economia d’enfonsament dels preus agrícoles i per tant se’ls feia difícil obtenir els diners que demanaven els recaptadors d’hisenda.

Amb la desamortització es va perdre la oportunitat d’atraure els camperols, facilitant l’accés a la propietat de la terra. El govern liberal va vendre les finques afavorint la burgesia.

La intervenció de l’exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, l’abril de 1823, no va trobar gaire resistència i va perseguir els liberals fins a Cadis, que s’havien refugiat amb Ferran VII com a ostatge.

Mentrestant es restablia la segona restauració de l’absolutisme, l’anomenada dècada ominosa.

La Regència del Regne comunicava el 3 de juliol de 1823 el següent decret:

Artículo primero. Cesarán inmediatamente todos los empleados civiles que no lo hayan sido por el REY nuestro señor, antes del atentado cometido en 7 de Marzo de 1820, quedando también sin efecto los honores conseguidos desde aquella fecha.

Art. 2.º Serán repuestos todos los empleados por su S.M. antes del mencionado día, que hayan sido separados por desafectos al llamado sistema constitucional, y conservado su buena opinión.

Art. 3.º No han perdido esta los dichos empleados, que después de haber sido separados de sus destinos, no consta hayan coadyuvado a las miras del gobierno revolucionario,...

Art. 4.º Quedarán sujetos a la purificación de su conducta política, a efecto de continuar o ser repuestos los empleados nombrados por S.M. antes del 7 de marzo de 1820,...

Art. 5º Para esta purificación se tendrán por suficientes los informes reservados de su conducta política y calificación de la opinión pública que hayan gozado en los pueblos de sus respectivos destinos, tomándose a lo menos de tres personas, y estas bien marcadas por su adhesión a la sagrada Persona de S.M. y al Gobierno Real,...

Art. 6º Los ministros ya repuestos en el Consejo de Castilla, procederán a la purificación de los no repuestos,... Lo mismo efectuarà el Consejo de Indias, respecto de sus ministros no repuestos,...

Art. 7º La purificación de los demás empleados correrà en Madrid a cargo de una Junta, que se crea en virtud del presente decreto,...

Está rubricado. Palacio 27 de junio de 1823.

Lo que traslado a V. Para su inteligencia y puntual observancia de cuanto se previene por S.A. la Regencia del Reyno. Dios guarde a V. muchos años. Mataró 24 de julio de 1823.

EL CONDE DE SANTA CLARA

És rebut a Sant Climent el 6 d’agost de 1823.

El futur de la història d'Espanya va quedar segellat.

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat

LA MILÍCIA NACIONAL. ANY 1820 (3)

La Constitució de 1812 (La Pepa), establia la creació de la Milícia nacional, però Ferran VII al reimplantar l’absolutisme l’any 1814, deté el procés liberal.

Una de les primeres mesures del nou Govern l’any 1820 va ser la d'organitzar la Milícia nacional que entre d'altres coses expressava en l'article primer de la Constitució:
“Todo español desde la edad de diez y ocho años hasta la de cincuenta cumplidos está obligado al servicio de la Milicia nacional.

El servicio de esta milicia no es motivo para que los individuos que sigan alguna carrera literaria dejen de concurrir a las universidades correspondientes. Tampoco será impedimento ausentarse del pueblo, siempre que le acomode para sus negocios, debiendo en este caso avisar a su comandante.

Formados los cuerpos, harán el competente juramento a cuyo efecto el primer Domingo pasarán en formación a la iglesia, y asistirán a la misa mayor, después del cual el Cura párroco les hará una exhortación que les recuerde sus obligaciones.

Ningún miliciano está obligado a usar uniforme, pero el servicio que a cada uno corresponda, deberá hacerlo con el distintivo de la escarapela, fornituras y armamento.

Corresponden a los fondos de la Milicia nacional, la cantidad de cinco reales mensuales, por razón de excepción del servicio personal.

Estos fondos serán aplicados a la paga de Trompetas, tambores y Pitos y a la compra de municiones de guerra,...”.

Els milicians es van convertir en una força local que depenia dels Ajuntaments, va estar mediatitzada sobre tot pels elements radicals. Al ser incompatible amb l’exèrcit , es va nodrir d’oficials retirats, era freqüent la indisciplina, per tant no era una força eficaç.

L’Ajuntament de Sant Climent entre d’altres rep una circular del Govern instant-lo al pagament dels cinc reals mensuals que devien donar a la Milícia nacional aquells que estan exempts de servei (metges, cirurgians, boticaris, mestres de primeres lletres, catedràtics, els simples jornalers , mariners,...

A més a més afirma la citada comunicació, que la Diputació no creia que es veuria obligada a haver de recordar el compliment d’un article tant terminant de la llei.

Un temps, una època, els fets històrics tornen a repetir-se cíclicament, segur que trobareu paral•lelismes amb fets posteriors ocorreguts durant la guerra civil espanyola (1936-1939).

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat