(12) TARGETA VERMELLA AL TREBALL DELS INFANTS

El govern del Camerun va llançar per la petita pantalla, un espot publicitari en que es denunciava  el treball dels infants i demanava prohibir-ho.

La propaganda era molt enganxosa, ja sigui per les imatges, ja per la cançó fàcil. Es veien uns infants, com en imatges de diapositives, fent diversos treballs que haurien de fer els grans, i una cantant africana coneguda cantava una cançó melodiosa que anava repetint “targeta vermella al treball dels infants” (cartron rouge au travall des enfants). Després sortien rostres camerunesos  populars que anaven dient la mateixa tonada i ensenyaven una targeta vermella. Era impactant aquest espot publicitari. Tant de bo, faci el seu fruit i s’acabi aquest treball injust dels infants.

Fa pocs dies van arribar uns turistes i van visitar el llac Txad amb piragua. Van tornar al capvespre. Em van dir “quan et penses que ja ho has vist tot de l’Àfrica, sempre hi ha una cosa nova que et sorprèn” i m’explicaven que ja era tard i fosc, en la seva piragua portaven, sacs de ceba pesats i van ser els infants que viatjaven amb ells, qui van descarregar els sacs i de ben segur que sense res a canvi.

Moltes vegades els treballs durs són encarregats als infants, encara que se sap que va contra els seus drets. Feines dures com netejar pells d’animals, trincar pedra per fer grava, traginar totxos, etc. 

El govern sap el problema, una altra cosa és que pugui solucionar, aturar i prohibir aquest treball injust.

Per això en el nostre treball de desenvolupament, en la regió de l’extrem nord del Camerun on som, donem èmfasi a l’escolarització dels infants. És una lluita de sensibilització. Els pares no estan del tot convençuts, que portar els infants a l’escola sigui una aposta de futur. Encara que a poc a poc ho van veient. En els sis anys que hem creat l’escola primària de Blangoua, anem constatant l’augment d’infants. Això és bo. L’escola va començar a partir de la maternal amb 30 infants, ara actualment hi ha 54 nens a la maternal i 279 a la primària. Un total de 333 infants. Déu n’hi do. Hem aconseguit que alguns pares enviïn les nenes a l’escola a canvi de dos sacs de blat.

Però quan veus que les estadístiques diuen que aquesta regió està al 20% d’escolarització, molt s’ha de lluitar perquè no se’ns vagi dient “targeta vermella al treball dels infants”.

                                                                              Sisco Pausas

HA ARRIBAT LA TARDOR

 Arriba la tardor amb els diferents matisos del marró, el groc, el verd i el vermell.  Amb el gust del raïm i els fruits secs. Amb magranes i  bolets amb julivert, amb castanyes torrades i  panellets.

De les tardes de tardor m’agrada sentir la pluja fina sobre els vidres, veure com els dies s'escurcen i les plantes del terrat es van preparant per al llarg somni de l’hivern, contemplar les oliveres i les parres, arribar a casa, tancar la porta i deixar el fred a fora.

Impossible no pensar en renovar la casa i omplir-la de vida amb mil i un detalls, amb objectes que per sí mateixos són capaços de despertar sentiments, que desprenen una olor especial, que ens transporten a altres temps, treure mantes de l'armari i deixar-les al sofà, pensant en estones de repós i calidesa.

I a la cuina que és el lloc on es couen els secrets més ben guardats preparar tartaletes de poma, melmelades  i confitures. 

                                              

Les figues s’acaben a finals d’octubre, com diu la dita “Per Tots Sants les figues pels espigolants (els estornells)". Però no s’acaben realment perquè es pot fer  melmelada de figues i gaudir d’aquesta fruita a l’hivern. A casa encara la fem amb aquesta recepta.

MELMELADA DE FIGUES

Ingredients

Per quatre quilos de figues es suficient un quilo i mig de sucre, si us agrada més dolç, es pot posar un quilo y tres quarts.

Preparació

- Netegeu les figues i talleu les cues, no traieu la pell.

- Es poden deixar senceres o tallar-les per la meitat o en quatre parts.

- Poseu-les a la cassola amb una miqueta d’aigua perquè no s’enganxi.

- Feu-lo bullir a foc alt, remenant  sovint amb una cullera de fusta.

- Quan estigui llest, després d’uns quaranta minuts aparteu-lo del foc i espereu que es    refredi per omplir els pots.

- Ompliu els pots i deixeu un centímetre d’aire.

- Feu-los bullir una mitja hora i deixeu-los refredar dins de l’aigua.

MELMELADA DE PRÈSSEC

 Ingredients

 - 2 kg de prèssecs

- 700 g de sucre

- suc d'una llimona

 Pelem els prèssecs, els tallem a trossos, els aboquem en una cassola amb el sucre i el suc de llimona. Deixem macerar, unes dues hores. Coem a foc mig durant una hora,fins que tinguem la textura de la melmelada vidriosa. Triturem una mica, al nostre gust amb el minipimer. Traiem del foc i anem omplint els pots.  Tapem i tornem a fer bullir uns vint minuts, per esterilitzar els pots.  

 Bon Profit!!

(11) EL CASAMENT I EL DOT AL CAMERUN

L’estiu passat es va casar un cooperant català que havia treballat a la missió amb una noia de Blangoua. Seguint el costum de l’ètnia de la noia, va haver de fer una aportació econòmica i pagar el dot.

El dot forma part de la tradició, va néixer amb bones intencions per ajudar a reconèixer les responsabilitats del pretendent davant del casament. Era fonamental en el casament, es tractava d’un dret  i d’un deure lligats a la vida en comú.

El dot té tres nivells, encara que cada ètnia els adapta segons la seva tradició. Un primer nivell és quan el futur marit demana la mà de la que serà la seva dona. Ha d’aportar un petit regal.  

                                                   

Un segon nivell és quan es parla del menjar de la família, ja que la noia no és solament dels pares, sinó que pertany a una família. I tota la família ha de menjar, ja que és cada membre d’aquesta família que ha ajudat al creixement de la noia.

I un tercer nivell, i aquest és el difícil, és quan els pares de la noia poden demanar al noi una gran quantitat de diners, com altres aportacions.

En moltes ètnies la quantitat econòmica està estipulada, però sempre hi ha algú que demana més. I és aquí on hi ha hagut la controvèrsia. Perquè moltes vegades el futur marit no pot aportar la quantitat demanada pels pares de la jove. Aquí comença la qüestió: que busquen els pares quan donen una filla en casament? La felicitat de la noia o enriquir-se a costa d’ella? I és aquí quan el dot sembla una mercaderia, com si el nuvi vagi a comprar a la núvia.

En el casament la finalitat del dot no era la compra o venda, sinó que si aportava el dot volia dir que la noia promesa en casament amb X, no podia ser proposada a Y. I com totes les coses, quan se n’abusa es perd la finalitat original.

L’abús del dot ha obert el debat, perquè per algunes famílies ha esdevingut un comerç i per a d’altres una manera d’enriquir-se.

A poc a poc es va mirant que quedi com una tradició, sense exigència,  que els pares comprenguin que si estimen la seva filla, ells han de fer tot el possible per evitar de posar obstacles al futur gendre. La felicitat de la filla és també la d’ells.

Parlant d’aquestes qüestions, sempre em ve a la memòria la pel·lícula de El violinista a la teulada. És una crítica forta sobre l’arrelament d’algunes tradicions. La lliçó és clara: la tradició és com un violinista en una teulada, sempre pot relliscar. El que compta per damunt de les tradicions i costums, que sempre poden desaparèixer i canviar, és la persona humana. I aquesta és fonamental  també en el matrimoni.

                                                                   Sisco Pausas

11 DE SETEMBRE DIADA NACIONAL DE CATALUNYA