Antigament per la Rambla baixava la riera d’en Malla, però amb la construcció de la muralla del Raval al segle XV, la riera es va desviar cap al nord.
Al segle XIII la Rambla era el lloc extramurs on els pagesos i revenedors de fora de Barcelona muntaven la seva parada: a la part alta hi havia el peix, la xarcuteria i més avall la caça, la carn, la verdura i la fruita: s’hi venien albercocs, peres, pomes, préssecs, raïm, melons, figues, cireres i flors.
És possible imaginar els climentons i climentones amb els seus farcells venent els productes de la terra.
Tot estava reglamentat per a la venda amb categories de venedors: hortolans de la ciutat, pagesos de fora vil•la i revenedors de fora de Barcelona.
El 1586 els Carmelites descalços (els Josepets per la seva advocació a Sant Josep) van fundar el convent on avui hi ha el mercat de La Boqueria. A mesura que la Rambla va prenent importància com a passeig de la ciutat, es decideix treure les carnisseries del seu recorregut i desplaçar-les al costat de l’hort del convent.
Al segle XVI la venda de flors en aquest tros de la Rambla ja s’havia institucionalitzat. De fet era l’únic lloc de Barcelona on s’hi venien flors.
El dia de Sant Jaume de 1835, el poble durant una manifestació va cremar el convent de Sant Josep i la resta de convents que hi havia a la Rambla.
Cinc anys després es dissenyava una plaça quadrangular porxada voltada de columnes jóniques, en aquesta plaça pública s’establí el mercat que des de l’any 1217 havia ocupat cada dia l’espai fora muralla.
Aquest mercat també s'anomena Mercat de Sant Josep perquè es va construir al solar expropiat que ocupava el convent dels carmelites descalços, l'església de Sant Josep i, més tard, va incorporar també el solar del convent de Jerusalem.
El 1860 la Maquinista Terrestre i Marítima construïa les cinc naus del mercat cobert de Sant Josep: la Boqueria.
La historia dels mercats de flors es remunta al segle XIX, a l’espai que actualmente ocupa la Llibreria de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, a la Rambla dels Estudis. Sota aquell cobert de voltes s’amuntegaven al terra cabassos plens de flors que s’anaven buidant a mida que passava el matí.
Aviat aquest mercat improvisat va anar quedant-se petit i a poc a poc va anar estenent-se fins a ocupar bona part de la Rambla de les Flors.
Al segle XIX aquest era l’únic mercat existent de venda de flors i plantes de Barcelona.
Els climentons sempre havien estat presents als mercats de Barcelona: Sant Josep, Sant Antoni, Barceloneta, La Concepció, Ninot, Hostafranchs, Sants, Gràcia, La Llibertat,...
Sant Climent davant la seva proximitat amb la ciutat va ser proveïdor de productes del camp.
El meu record em porta al camp de les Filipines i del Llanàs que estaven envoltats de junquillos, el seu hàbitat requereix prats humits, per això es plantaven a les voreres del vall, també hi havia lliris, però aquests no es portaven al mercat.
Els junquillos eren coneguts com a nadales ja que, la seva floració comença al desembre.
Fa una inflorescència que té fins a quinze flors de pètals de color blanc-groguenc i una corona ben desenvolupada de color groc.
Dos manats de junquillos eren una dotzena i gairebé es feien més de cent poms.
Quan estaven preparats es portaven a la Rambla de les Flors per vendre'ls a l’engrós.
No podies parlar mentre feies els manats, perquè anaves contant i et podies confondre.
A la primavera la tija encara es verda , a l’estiu la planta s’asseca i queda solament el bulb, a la tardor comencen a sortir les fulles, i a l’hivern surten les flors.
Es valoraven molt perquè era una flor d’hivern, pel seu perfum i com que en aquells temps no hi havia hivernacles, era una de les poques flors existents, junt amb el galzeran.
També es plantaven violers que eren de color vermell o groc (alhelí), lilàs que eren flors de color lila, malva o blanc i roses terreres.
Totes aquestes flors es portaven a la Rambla i s’estenien a terra, sobre el mocador de fer farcells.
Sorties de la Rambla carregat de bitllets, per anar cap al born a vendre les fruites i verdures del temps.
