"En aquestes circumstàncies -tant la comarca com Sant
Climent- s’hi trobaren immersos durant els segles IX i X en un tema que val a
resoldre, el de l’ocupació de la terra i les condicions en que es feia aquesta
ocupació.
Una forma d’adquirir la propietat de la terra era
l’aprisió –dret del primer ocupant, o ocupació d’una terra de ningú. El seu
aprofitament i el conreu continuats
durant trenta anys en garantia la propietat.
Una
altra forma d’adquirir-ne el dret d’ús o
domini útil, era l’establiment o la concessió de terres que els grans
terratinents –nobles o comunitats religioses- feien als pagesos que volguessin
conrear-les.
Els primers mitjançant l’aprisió, guanyaven o conservaven
la qualitat d’homes lliures i tenien en nom i sota la protecció la propietat eminent
del comte, i només a aquest havien de
retre obediència i tribut. Llurs propietats s’anomenaven alous i ells aloers.
Els segons es trobaven en una situació servil, lligats
als senyors feudals i sotmesos a unes obligacions i unes càrregues econòmiques
i personals que sovint depenien de
l’arbitrarietat de llur senyors, dels quals eren vassalls o “homes
propis”.
Si les condicions de vida dels aloers eren de llibertat
plena i millors que les dels homes propis, no eren exemptes de perill o
amenaces a causa de la violència social i de la cobdícia i la prepotència dels
nobles, que abusaven a graciant de llur poder contra tota mena de gent senzilla
o menys poderosa que ells. Així, aviat es manifestà una tendència per part dels
aloers mitjans i petits, a acollir-se sota la protecció de gran terratinents
(nobles o eclesiàstics) a canvi de cedir-los la propietat de llurs terres, però
reservant-se’n, tanmateix, el conreu i els fruits, es a dir, el domini útil.
Més endavant, a partir del segle XIII i sobretot del XIV,
la situació d’aquests dos grups socials es deteriorarà: seran els pagesos de
remença sotmesos als abusos i mals usos de llurs senyors. Però ara vivien en
unes condicions relativament bones.
És en aquest marc que trobem el document que ens obre les
portes a la història de Sant Climent: és la donació, l’1 de juny de l’any 970,
feta pels propietaris, d’un alou a la comunitat religiosa de Santa Maria de
Castelldefels, filial del Monestir de Sant Cugat del Vallès.
1) Esmenta els noms dels aloers donadors –Llobell, la
seva muller Juliana i els fills Requesens i Sunyer- i dos testimonis de l’acte:
Gelmir i Pere Vives. Són els sis primers personatges coneguts relacionats amb
la història de Sant Climent, sobretot els quatre primers, dels quals, malgrat
que no ho podem afirmar amb tota seguretat, és molt probable que visquessin a
la nostra localitat, a l’alou.
2) Situa el cenobi de Santa Maria al lloc de
Castelldefels, al comtat de Barcelona i dins del terme del castell de Rosanes,
altrament anomenat d’Eramprunyà, castell del qual depenia la població de Sant
Climent. I en delimitar l’alou situa el Montbaig al nord-est, el torrent a
l’oest i al nord-oest el camí que duu a l’església de Sant Climent. Una bona
lliçó de geografia –tan política com física- i una determinació de la finca, ,
al peu o a la falda del Montbaig (San Ramon), que sembla
coincidir amb el mas actual de Can Molins o ser-ne molt propera.
3) Per la descripció de l’alou ens assabentem que era un
mas amb un casal (o masia), amb uns conreus de farratges (que suposen
l’existència de ramaderia i/o d’animals de tir i de treball), arbres (sense
especificar-ne les especies), i la resta
de vinyes i terres, conreades o
no.
4) Jurídicament la
finca era un alou -propietat lliure,
sense supeditacions ni càrregues
feudals- i la cessió es fa amb la condició que els propietaris antics en
retindran el dret d’ús, de conreu i dels fruits per tota la vida, tant d’ells
com dels descendents, els quals hauran de pagar la tasca als nous propietaris
(la tasca era l’onzena part de tots els fruits d’una finca, tant vegetals com
animals).
És doncs, un acte
com els que hem explicat més amunt, pels quals uns aloers es posen sota la
protecció d’un terratinent més poderós i influent.
Ens trobem doncs, davant un document breu, però de gran valor perquè ens dóna una
sèrie de detalls sobre la geografia, les
persones, l’economia, les formes de vida, les relacions socials, jurídiques,
fiscals, etc., del Sant Climent d’ara fa més de mil anys.
A més és testimoni de
la presència, al costat del domini feudal representat pel castell d’Eramprunyà,
d’un altre domini territorial, de propietat de la terra, per part de l’església
a través d’un monestir tan poderós com era el de Sant Cugat del Vallès, que
tenia propietats escampades per tota la geografia catalana i sobretot pel Vallès,
el Maresme, els voltants de Barcelona, a la nostra comarca i a les del Penedès,
l’Anoia i el Bages."
Jordi Moners i Sinyol
Continuarà...
Jordi Moners i Sinyol
Continuarà...
