Jordi
Moners i Sinyol (El Prat, 1933), és un polític i filòleg molt relacionat
amb Sant Climent de Llobregat, va fer les primeres classes oficials de català i
Història de Catalunya al poble, en temps dels ajuntaments pre-democàtics i més
tard l'any 1989, va escriure una breu i enriquidora història de Sant Climent.
Durant unes setmanes podrem gaudir dels seus coneixements i així apropar-nos
al nostre poble gràcies a la seva col.laboració, ja que els seus escrits són
d'actualitat per a les joves generacions de climentons i també per aquells no
tan joves que vulguin conèixer o recordar els nostres orígens.
ELS ORÍGENS
“Com
tants d’altres pobles catalans, Sant Climent també explica el seu naixement amb
uns fets més o menys imaginaris en forma de llegenda.
Temps
era temps, diuen, que aquests rodals entre la serra de Miramar i Costa Fustera,
aquella olla natural que formen les muntanyes al voltant del poble actual, eren
una boscúria immensa on vivien a cor que vols tota mena de salvatgines i l’home
tenia prou dificultats per a endinsar-s’hi sense perill de perdre-s’hi, Sant Climent encara no existia.
No
hi havia ni les cases d’avui ni les de segles enrere, però en les afraus i els
amagatalls que roques i alzines oferien, venien a emboscar-s’hi els bandolers després
d’haver fet llurs malifetes.
A
l’altra banda d’aquestes carenes s’encauaven en aquest racó del món, segurs que
ningú no gosaria venir-los-hi a cercar.
Aquests
primers pobladors accidentals de l’actual Sant Climent, s’hi devien trobar bé,
i segurs sobretot. I en perllongar-hi llur estada, van anar-s’hi acomodant, i
hi bastiren ara unes cabanes, després unes cases, més tard uns horts...
També
es conta que un cop aquesta nova fase mig civilitzada, mig bandolera, quan els
soldats del senyor baró venien en cavalcada
a caçar lladregots climentons, les dones des de les finestres de les
cases es posaven a bufar tan fort com podien uns corns que tenien a punt i així
avisats els marits, que rondaven per cingles i comes, s’esmunyien de les mans
dels perseguidors amb plena impunitat.
A
partir d’aquest canemàs rondallístic, com sempre i com a tot arreu, han sortit
versions més o menys diferents.
Però
ara, sadollats ja d’aquesta poesia popular cerquem-ne les deus històriques.
Però de quina història? La d’uns fets que s’esdevingueren en la foscor dels
temps, fa més de mil anys, que és quan comencem a tenir notícies de la
parròquia i del terme de Sant Climent, o bé d’una història moderna que ha estat
disfressada d’antiga?
Hi
ha dues pistes possibles, històriques ambdues, una de moderna i un altra
d’antiga.
La
primera és el fet que durant el segle passat fins un temps que moltes persones
encara recorden, un bon grapat de famílies climentones vivien del contraban, o,
si més no se’n servien per ajudar a tirar endavant la casa. Bé això dels
contrabandistes potser que, més que als pobres traginaries de mercaderies que
deurien ser els pagesos d’ací, s’hauria de dir als que realment s’hi feien la
barba d’or, els grans negociants del contraban.
Els
climentons eren molt apreciats en aquesta feina de traginar mercaderia,
camaforts , lleugers, resistents a les intempèries i a l’esforç físic,
arriscats per córrer de nit els trencalls de les muntanyes del Garraf.
L’altra
pista, l’antiga, pot servir per explicar l’origen llegendari però també
històric del nostre poble. Aquesta pista és el Camí Ral, que passava -i passa- al llarg de tot el terme municipal.
Tot
Camí Ral enllamineix els bandolers, sobretot en els topants desemparats,
boscosos i solitaris, com devien ser els de les nostre contrades.
Serà
aquesta l’autèntica font de la llegenda? Si poguessin demostrar que aquesta
narració és anterior al contrabandisme modern, gairebé podríem assegurar que
sí...
Però tant se val.
Tenim
una llegenda prou bonica, i encetades una pila de preguntes per als que tinguin
curiositat i interès pel nostre passat. Aquesta incertesa i la boirina que
envolta la contalla és precisament un element essencial i valuós. Pot ser és
millor que no profanem el secret.”
Jordi
Moners i Sinyol
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada