HISTÒRIA DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT (9). CAN MOLINS

"En el seu estat actual, la masia és constituïda per un complex d’edificis.  

La casa principal és la masia característica d’aquesta zona del Baix Llobregat: planta basilical, amb pla terreny, pis i golfes. A la façana, a les dovelles de l’arc de la porta principal, la data 1709 ens indica l’època de la construcció.

  

A ponent, i incorporada totalment a l’edifici principal, hi ha una quarta nau, de construcció probablement un xic posterior, composta a la planta baixa d’un menjador-sala d’estar, i al pis superior una galeria oberta amb una sèrie d’arcades i coberta. A les bigues hi ha dues inscripcions: 1785  i  1787, que deuen correspondre a la fi de l’edificació de tota aquesta nau, potser només al cobriment de la galeria. 

Per sota del nivell de l’entrada principal, però a pla terreny entrant pel camí que puja de la riera, hi ha d’altres dependències, amb algun tros d’opus spicatum. Annexos a la masia pròpiament dita, hi ha d’altres edificis, entre els quals una capella, avui dedicada a magatzem, i originàriament dedicada a Sant Miquel: s’inicià la construcció l’any 1773, segons inscripció de la façana, i fou beneïda i inaugurada l’any 1777.

L’any 1849 els Molins declaren a Hisenda 60 mujades pel mas pròpiament dit. Però aquestes xifres són molt per sota de la realitat i avui el mas Molins és de 100 mujades exactes.

La documentació consultada ens fa creure que aquesta hisenda de 100 mujades (prop de 50 Ha) perdura al llarg de generacions des del segle XIV ençà, i probablement de molt abans ja, sense desmembraments ni incorporacions d’importància. I ho creiem així, perquè d’una banda, el cens que els Molins pagaven al monestir de Sant Cugat del Vallès, que n’era el propietari aloer, era el 1675 i el 1701  d’una quartera i mitja d’ordi bo, net i receptible, segons la recta mesura de Barcelona, i a lliurar cada any el dia dels sants Pere i Fèlix del mes d’agost, i d’un altra banda trobem aquesta mateixa quantitat i aquestes mateixes característiques en les condicions del cens que Pere Català havia de lliurar al mateix monestir l’any 1391, pel seu mas de la partida de s’Abadal, totes aquestes coincidències són prou significatives.

També ens consta l’origen d’aquest alou del monestir: és una donació de Lobellus, sa muller i llurs fills a Santa Maria de Castelldefels, feta l’any 970. Actualment encara es conserven l’era, el molí d’oli, la premsa de raïm i els corrals, que ens indiquen quatre característiques diferents de la producció. A més, essent el mas prop de la riera i amb fonts abundoses dins del mateix predi, podem suposar que hi havia horta i arbres fruiters. El document de l’any 970 parla de vinyes i arbres (s’entén fruiters), i sabem que l’any 1829 can Molins tenia cirerers.

Els Molins documentats a Sant Climent ja l’any 1587, ocupaven el mas durant la guerra dels segadors, i l’any 1675 Pau Molins signa amb l’abat de Sant Cugat un pacte precari (o nova laudatione) que devia ser, doncs, una renovació o reconeixement de contracte.

La impressió que ens fan els documents d’aquest període és que a aquesta data seguí una època llarga de prosperitat econòmica, que s’estroncà i fins potser es convertí en recessió negativa, cap als darrers decennis del segle XVIII. I és en aquest llarg espai de cent anys que es bastiren les diferents dependències de l’actual masia, com es corroboren les inscripcions dels edificis.

I l’opus spicatum? Correspon a una masia anterior. El contracte de precari de l’any 1675 s’entén sobre el mas Molins, “vocatum olim mas Deulofeu”. Aquesta família que precedeix doncs als Molins, la tenim documentada a Sant Climent a partir de l’any 1391, i el 1459 el monestir de Sant Cugat els atorga un contracte d’establiment en aquest mas.

Fins aquí els fets comprovats. Tot i que ara entrem en el camp de la hipòtesi, la masia del mas de Pere Català, del document de l’any 1391, podria molt ben ser al mateix lloc que la masia Deulofeu-Molins. Les circunstàncies de ser a la mateixa partida (el topònim s’Abadal és prou clar), ser propietat del mateix monestir de Sant Cugat, i pagar un cens exactament igual, tant en la quantitat com en les altres característiques, el dels  Deulofeu i els Molins, ens ho fan creure així.

L’arxiu familiar és extraordinari, com a arxiu particular. Els documents originals més antics reculen fins a la segona meitat del segle XV, i en còpies notarials del segle XVIII, hi trobem una sèrie de l’any 1391, que ens ofereix informació de fets esdevinguts al llarg d’aquest segle, el més antic dels quals és de l’any 1311. Conté no solament documents relacionats amb la història dels Molins i del mas, sinó aportacions externes, com les eleccions d’una institució pública de l’Hospitalet de Llobregat del segle XVII, o els que ens parlen de conflictes socials a Sant Climent i a Viladecans dels segles XVII i XVIII.

Ja amb caràcter privat – per entrellaçament d’interessos familiars- conté documentació que interessa a la història de Gavà, Viladecans,  Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Sant Boi i Barcelona. Però també supera els límits de la història local i comarcal, amb una sèrie de l’any 1391, valuosos  per a l’estudi de la castellania d’Eramprunyà i concretament dels poetes March, o bé, la lluita de classes entre la noblesa terratinent decadent i la pagesia que se sent lliure el segle XVIII, en aquest cas tot un poble sencer, gairebé la totalitat dels pagesos de Sant Climent."

                                                      Jordi Moners i Sinyol

Continuarà...