La
setmana anterior al diumenge de Rams, dia
en que es recorda la rebuda de Jesús amb palmes i branques de llorer i olivera,
a la seva entrada a Jerusalem, era una setmana bulliciosa i alegre a Sant
Climent.
Per
tot arreu es veien carros de llorer des de dilluns, era la setmana del ram.
Venia
gent de Barcelona a comprar feixos de llorer a moltes cases del poble. Les
olors boscanes es confonien i la seva flaire anunciava el despertar de la
primavera.
Hi
havia un moviment continu, es feien rams de llorer, olivera, cap d’ase,
farigola i espígol.
Famílies
senceres es passaven tota la setmana fent rams.
Baixaven
els carros amb la galga, barra que es posava sota el botó de les rodes per a servir de fre, ja que anaven molt carregats i no hi havia prou amb
el fre.
La
galga és un tronc de pi tendre que va des d’on comencen el braços del carro
passant pel botó de la roda i agafat al final del carro amb una corda que
serveix per estrènyer més o menys segons la carga.
La
galga frena el carro per l’eix a on arriben els radis de la roda.
Els
carros anaven plens fins a dalt de tot i els feixos s'agafaven amb cordes.
Els
feixos de llorer es col·locaven de cara endavant i endarrere i es posava un
ferro a la part de darrera del cavall, per no destorbar l’animal.
Els
rams es venien a la menuda als mercats de Barcelona i els feixos de llorer i olivera davant del
Born, tot al llarg del Parc de la Ciutadella.
Qui recorda sempre té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada